Vallfornes - La Calma - Collformic

Després d’uns dies d’inactivitat tornem a la càrrega. Aquestes 3 setmanes la veritat es que no ens hem ajuntat gaire, per una raó o una altre les sortides setmanals eren de 2/3 persones. La setmana que ve ens hem inscrit a la pedalada que organitza el CC de Cardedeu i hem volgut anar a fer un test a veure com responen les cames i llavors un cop allà ja cadascú que triï la que més li interessi la curta (20km) o la llarga (40km). El test ha estat exigent.
Amb l’ incorporació del Garmin com a animal de companyia s’obren un ventall immens de rutes a fer per la zona. Les descarregues de cicloide la ruta la carregues al bixo i go! Ahir es el que vam fer.
Sortida a les 8am de la Octano, realment massa tard, ja comença a fer una calor horrible, pel meu estómac ha passat una torrada a seques (vaig progressant) però m’enduc força provisions, el dia espectacular, perfecte per gaudir d’una excel•lent jornada!





Un cop a la Octano en Pau truca q s’ha dormit o_o i que passem per casa seva i continuem la ruta des d’allà. Modifiquem el traçat una mica però cap problema, l’enganxarem més endavant. En Jordi Monrabà ens acompanya, ell ja ha sortit, es un tio q va d’hora, un cop recollim en Pau fem la pujada de can Pou Alt i en Monrabà acaba de fer la ruta agafant un altre camí, fins després!! Seguim el garmin i arribem a Sant Antoni de Vilamajor on travessem el poble i per carretera arribem a Cànoves. Un cop a Cànoves agafem direcció al Parc de Montseny i arribem al peu de la muntanya on hi ha els cartells indicadors, la cadena perquè no passin els cotxes i quedem que cadascú pugi al seu ritme que ens anirem trobant a les cruïlles.






Deu ni do la gent que fa aquesta ruta a peu o amb bici, realment hi ha vistes molt guapes i es un bon lloc on passar el dissabte. Abans de començar la primera pujada rompedora (ells ja l’havien fet, jo no) em diuen que quedem a dalt, ens esperem q després planeja i anem junts, jo i l’Esteve anem tirant i arribem tot fent fotos de la pujada i del pantà de Vallfornés.




















Un cop ens re agrupem tornem a tirar fins a la següent encreuament on ens hem d’esperar per tal d’indicar el camí. Des d’aquí ja no hi ha cap desviament fins a dalt de tot del Pla de la Calma. Així que xino xano anem pujant l’Esteve i jo per una banda i en Maes i en Pau per una altre. Deu ni do amb les pujadetes del 15%-20% de desnivell. El pitjor no son les rampes sinó el mal estat d’aquestes; terreny erosionat per l’aigua, força sots i pedres feien d’aquestes unes pujades molt dures. Abans d’arribar a dalt fem unes esses en pujadeta no gaire pronunciades on aprofitem per menjar una barreta de cereals i un cop a dalt toca esperar la reagrupament.
Calculem q ens haurem d’esperar 3/4 - 1h i no anem equivocats per això ens relaxem una mica, ens posem a l’ombra i contemplem el paisatge paradisíac. Mentrestant al mòbil treia fum amb la notícia que en Rossi s’havia petat, tíbia i peroné down i adéu a la temporada i al mundial :_(












En Maes i en Pau seguien pujant i en una d’aquestes pujades malparides de pedres i roderes havien hagut de posar el peu a terra i continuar pujant a peu cosa que crema de sobre manera i passa factura com així ha estat. En Maes no estava en plena forma, el monòleg d’anit al Berlín i les poques hores de son feia que no estigués en plenes facultats d’ afrontar la jornada cicloturista. Això i la calor insoportable sumat a que l’aigua era calenta i la deshidratació va fer que arribés a dalt realment fos. Vam descansar una mica i vam continuar mig planejant mig acabant de pujar al restaurant i un cop aquí la ruta seguia per muntanya i amunt però vam decidir que ja n’hi havia prou. Portàvem més de 40km i la baixada per carretera era el més assenyat per posar fi a la ruta.




Així que ens deixem anar, sense pedalar i ràpidament agafem els 50km/h, anem junts i fent les corbes fins a baix, passem per la Trauna, Montseny, sant esteve i parada tècnica a casa l’Esteve on ens treu el limon&nada i nosaltres ens quedem amb el limón i ell amb la nada xDDDDDDD. Estem una hora xerrant de lo maca q era la ruta i del merda de mòbil que s’ha comprat en Pau (N1) i llavors ja tornem cap a casa.

Perfil de la ruta:


Informació de la Ruta
Palautordera - Vallfornés - La Calma - Collformic - Palautordera

El repte no es amb quin temps pujes, sinó pujar-hi :)

La setmana vinent ens veiem a la Borregos de Cardedeu

Salut i pedals!!!