miércoles, 23 de mayo de 2012

Vendo Scott CR1 Team - Modelo 2011

Hola a todos,

Vendo Scott CR1 Team modelo 2011 por falta de uso. La bicicleta fue adquirida en Marzo 2011 y ha hecho unos 3000km, no tiene ningun arañazo ni golpe por ningun lado y viene equipada con:

- Cuadro de carbono
- Grupo 105 completo.
- Compac 50/34 - Cassete 11/28
- Pedales automáticos de carretera Shimano (que no venían con la bici)
- Llantas Fulcrum Racing 1 (No iban con la bici y puede ir con camara normal y tubeless (2-way-fit) PVP actual.700€)
- Tija Ritch Carbon Pro
- Sillin Specialized Romin Pro
- Regalo sillin de serie Scott
- Portabidones Elite muy ligeros
- Bolsa Scott porta-herramientas/camaras)
- Talla M (54") - Mido 175 y perfecto, además ajustada con BG-FIT

Pido 1700€ , me costo 2500€ (por el tema de las ruedas, son muy buenas). No quiero cambios, ni hago despiece. En las fotos se aprecia que ha estado cuidada y que no tiene ningún golpe ni arañazo. Como mucho se tendria que cambiar la cinta del manillar (ya se sabe que pasa con el blanco ... ).
La bicicleta se encuentra en Sant Celoni (provincia Barcelona) y se puede ver y probar. Puedo enviar a toda España.
Contacten conmigo en jordipratmir@gmail.com.

Fotos:















jueves, 12 de enero de 2012

SALICRU MASSAIS TEAM

NUEVO RETO / NOU REPTE: TEAM SALICRU MASSAIS. Intermón Oxfam Trailwalker 2012

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Cuatro  personas. 100 Km. 32 horas. Un reto por una causa.


El Trailwalker es el mayor desafío deportivo del mundo por equipos para luchar contra la pobreza. El desafío consiste en que equipos de cuatro personas recorran a pie 100 km en un máximo de 32 horas. Los miembros del equipo deben empezar juntos, permanecer juntos y finalizar juntos.

¿El objetivo? Luchar contra la pobreza y la injusticia en el mundo. Por eso los equipos se comprometen a conseguir donativos para Intermón Oxfam. Cada aportación mejora muchas vidas, así que anima a tus familiares y amistades a colaborar. Entre todos contribuiremos a conseguir un mundo más justo.

Un nuevo reto encontrado y por el cual lucharemos des de el inicio hasta el final, por este motivo hemos formado el equipo SALICRU - MASSAIS, donde un grupo de compañeros de faena y con ayuda de la empresa, donde trabajamos y que nos patrocina, SALICRU, queremos apoyar esta iniciativa implantada alrededor de todo el mundo, y que se llevará a cabo en Mayo 2012  por segundo año consecutivo,  en tierras catalanas, disfrutando a través de la práctica del deporte.  


Porque no te animas y te unes a esta iniciativa??

Imagina que haciendo un gesto tan sencillo como es una pequeña aportación, mínima de 1 euro, la gran obra social que podemos llegar a conseguir, para esa gente que lo necesita, tenga acceso a vivir  una vida llena de ilusión y con un mínimo de necesidades cubiertas.

Si te animas, aquí encontraras el link para poder colaborar.






En nombre del equipo SALICRU – MASSAIS y de la gente que ayudaremos... MUCHAS GRACIAS, CONTAMOS CONTIGO.


---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Quatre persones. 100 Km. 32 hores. Un repte per una causa.


El Trailwalker es un gran repte esportiu del mon per equips per lluitar contra la pobresa. El repte consisteix en que equips de quatre persones recorren a peu 100 km en un temps màxim de 32 hores. Els membres de l’equip han de començar, mantenir-se i finalitzar junts.

¿L’objectiu? Lluitar contra la pobresa i injustícia existent en el mon. Per aquest motiu els equips es comprometen aconseguir donatius per Intermón Oxfam. Cada aportació millora moltes vides, així que anima a familiars i amistats a col·laborar. Entre tots contribuirem aconseguir un mon mes just.

Un nou repte trobat i per el qual lluitarem des de l’inici fins el final, per aquest motiu hem format l’equip SALICRU-MASSAIS, on un grup de companys de feina i amb ajuda de l’empresa, on treballem i que ens patrocina, SALICRU, volem recolzar aquesta iniciativa implantada arreu del mon, i que es durà a terme el proper Maig del 2012 per segon any consecutiu en terres Catalanes, gaudint a través de la pràctica de l’esport.

Perquè no t’animes i t’uneixes a n’aquesta iniciativa??

Imagina que fent un gest tan senzill com es una petita aportació, mínima d’1 euro, la gran obra social que podem aconseguir perquè aquella gent que ho necessita pugui tenir accés a viure una vida plena d’il·lusió i amb unes necessitats mínimes cobertes.
Si t’animes, aquí trobareu el link per poder col·laborar.



En nom de l’equip SALICRU – MASSAIS i de la gent que ajudarem... MOLTES GRÀCIES, COMPTEM AMB TU.

http://salicrumassais.blogspot.com/

martes, 3 de enero de 2012

Pedals de Lava


Amics, us tic una mica oblidats però a vegades un no pot fer tot allò que li agradaria...

Aquest desembre amb l'Esteve hem anat a Lanzarote a fer els pedals de lava i ha estat una experiència única amb unes condicions climàtiques i de terreny difícilment trobables a la nostre terra. 255 km en 4 dies plens de senders i sorpreses, de totes maneres hi ha hagut molt temps per disfrutar :)






Bones festes!!
Dessitjo un 2012 ple dels millors dessitjos de felicitat i salut per a tothom.

miércoles, 28 de septiembre de 2011

Selenika 2011

La 23º edició de la Selènika ens portava per la part oest del Bages amb sortida a Navarcles, en principi, mirant el desnivell i el perfil deies, bueno aquest any estic més preparat que l'any passat, la ruta es mes "light", segur q no patiré tant... bla bla bla. No podia estar més equivocat...

Com sempre l'anar el mateix dia fins a Navarcles implica anar a dormir aviat ... llevar-te molt d'hora i córrer, en aquest ordre. Aquest any érem 6 que sortíem plegats (Esteve, Albert, Jordi, Tito, Monra, i jo) i molts més companys del CC Sant Celoni i dels cabres del Montnegre que ens vam agrupar a la sortida.

Fa furgo va a tope.


Al final tot i que algú es va adormir mirant els xixarros de la nit anterior del Messi ... vam arribar prou d'hora a la capital de la BTT, el temps suficient per canviar-nos, posar-nos a punt, anar a buscar el dorsal i posicionar-nos en un bon lloc a la sortida, estàvem força endavant.







8:06, comença a petar la traca i gas!!! Sortida una mica coll d'ampolla i mica en mica anem tirant, de bon principi la colla es separa i perdo l'Esteve que marxa endavant com un esperitat i en Tito, en Jordi i en Monra es queden enrere, jo vaig amb l'Albert els primers km's. Com ens enganya el tio ... que si no he entrenat que si jo vaig amb vosaltres que no l'he fet mai, bla bla bla, el tio està com un roure i els calentons de bon començament per anar amb ell son de lo més interessants. Com sempre, a les sortides les ppm mai baixen de 170 xD, suposo que els nervis deu fer que es disparin. Els primers 15km son més o menys favorables i rodadors per tal de sortir del poble i començar a agafar les pistes i muntanya, lo qual fa que apreti una mica. El grup s'estira molt i cada vegada em costa més seguir a l'Albert fins que dic, a la merda, això es molt llarg i aquest va més fort que jo, sort i ja ens veurem.

Si dividissim els 100km dels que consta la Selènika podríem dir que els primer 50 son de pujada i els següents 50 son de baixada. Si fem això, aquest es l'error més gran que podem comentre i el que va cometre molta gent, apreto ara a la pujada i la baixada ja descansaré; JA!!
Tret del primer tram, si que fins al km50-55 va pujant pero de forma molt trencacames amb alguna baixada forta i la gran majoria de pujades eren de més del 15%, autèntics murs, fins arribar al primer avituallament em sentia molt bé físicament, estava fent un bon temps, posicionat al primer terç de la cursa i força animat.

Foto Selenika


Arribada al primer avituallament i tot i que no volia parar vaig decidir fer-ho, primer perquè m'el vaig trobar a sobre amb un embut i vaig haver de baixar de la bici i després perquè volia carregar aigua. No vaig menjar res i diguéssim que va ser un pit stop de 2 minuts.

Allà vaig coincidir amb en Joan Garcia "Rally" del CC Sant Celoni i vam fer junts gairebé tot el segon tram de la cursa fins just arribar al segon avituallament on una rampa de més d'1K al 20% ens va separar. Hi ha qui la feia per orgull de no baixar de la bici i gent com jo que no volia morir-se pujant i pagar-ho més endevant. A la part de la dreta la pujava la gent amb bici i a la mateixa alçada la gent a peu amb la bici al costat i en alguna ocasió anant fins i tot més ràpid que els que estàven muntants ... El cap es dèbil i vaig parar mentre que en Joan va continuar, just em deixa en Joan i m'atrapen en Tito i en Jordi que baixen a la que em veuen i seguim a peu fins a dalt. Deu ni do, costa fins i tot pujar a peu. Mentre pujem els hi pregunto per en Monra i ufff... malament s'ha quedat enrere que no pot massa, no es troba gaire bé i no fa bona pinta...

Un cop coronem, a pocs km's hi ha el segon avituallament on em menjo una taronja que em deixarà tot de fils cabrons entre les dents i que patiré mes de 50km per treure-me'ls sense sort. Omplo bidó i comencem un lleu descens per tornar a pujar encara una mica més. Debem estar sobre el km50, el temps que portem es bo i ara ve "terreny favorable" JA! Debem portar uns 1700m pujats i començem a baixar per una pista força trencada amb unes pedres perilloses, que deixem per un corriol per tornar a agafar més pedres, si no hi poses els 5 sentits et pots cardar mal, si has arribat molt tocat per l'esforç de la pujada a la baixada ho passaràs malament. La putada es que el que hauria de ser descans, es converteix en tensió i concentració per no caure, no es descansa una merda i les cames començen a estar muscularment cansades. Anem alternant baixada amb pujada la qual cosa encara es té la sensació que la baixada s'està fent molt curta ... Al km65 recordo que hi ha el tercer avituallament, aquest tampoc teníem intenció de parar però parem a omplir el bidó, netejar els canvis i engrassar-los una mica que no vegis amb la pols que hi ha com està, no hi va gens de cara...









Continuem baixant per corriols i pistes pedregoses, alternant-ho amb repechons morts que fan que els primers símtomes de rampa apareguin... merda. Queden 40km i com això vaig a més, patiré. Cap al km70/75 ens truca en Monra que ha abandonat, s'ha quedat a un avituallament i que estava vomitant i no es trobava bé, ja ens veurem a l'arribada. L'any que ve, més i millor!! Abans de l'últim avituallament en un repexon em noto punxades a sobre el bessó tirant cap al lateral del gonoll, mal rollo, cada vegades més fort i no arribada la baixada, continua la pujada fins que no puc més i m'agafa una rampa impressionant que casi em fa caure de la bici. Baixò com puc i estiro amb un mal de la ostia...Aviso als companys i m'esperen una mica més endant a la ombra. Estic un parell de minuts estirant fins que se'm passa una mica i continuo, plan molinillo i noto que a la que faig una mica de força torna a pujar, el mal ja està fet, ara a patir i controlar-ho perquè no vaig a més. Entre el km70 i 90 als vorals de la pista molta gent amb rampes, a causa del esforç, la deshidratació o tot plegat. Al km80 està situat l'últim avituallament i aprofito un banc que hi ha per estirar i no puc ni aixecar la cama, es estirar-la i rampa, se'm faran llargs aquest més de 20 km que queden però el que tinc molt clar es que tants dies esperant la selenika no plegaré al km80, a més tot i les dificultats portem molt bon temps amb lo qual ... pa'lante, no? Reomplim el bidó i amunt, keden 10km de pujada i llavors si que baixada fins a Navarcles, xino xano vaig pujant com puc sense forçar massa per no tenir que parar. Un cop passat els 10km més llargs de la història jajaj comença una baixada como no per pista potser menys pedregosa però enllaçada amb uns corriols molt guapos però quan vas al límit tot es molt complicat. Ànim!!! Salta el km100 i ja es veu el poble a l'horitzó. A la baixada en Tito m'ha deixat enrere i jo he deixat a en Jordi també enrere, maricon l'últim !!! Quan ja veus el poble i despres de +de 100km i 2400md et surten forces de no se on, i apretes els metres finals amb la gent animan-te i tal. Al final paro el crono amb 7h12  (6h30 de pedaleig).

Ara queda lo millor de les curses, dutxar-te, dinar i explicar les vivències als companys i saber com els hi ha anat als altres. Es la grandesa d'una prova d'aquestes magnituds, no hi ha 1 sola crònica, n'hi ha tantes com participants hi ha hagut.

Després com sempre obsequi i foto de record amb el diploma amb temps obtinut. Per l'any que ve ja tinc nou repte, entrenar fort per baixar de les 7h. Suposo que si no agafo rampes (caldrà hidratar-se millor i estirar abans de la prova... ) i amb una mica més d'entreno BTT ho aconseguiré.

Salicru Team


Report Garmin --> http://connect.garmin.com/activity/117012792
Track Cicloide --> http://www.cicloide.com/ruta000.asp?REF=5969

Classificació --> http://www.selenika.com/selenika/clas2011.pdf
( amb polèmica inclosa (http://esmtb.com/8025/selenika-2011-con-polemica/ )



Fins l'any vinent i moltes gràcies a la excel·lent organització de la ...


No importa el temps, el més important es ser fort per intentar-ho i que tothom arriba sa i estalvi.
Ah... i no et creguis mai la típica frase de ... "Venga venga que solo os queda 1 km de subida y ya luego todo es bajada !!!" jajaja quina mentida més gran.

jueves, 22 de septiembre de 2011

Des del cel totes les carreteres son planes

Va per tu X.N.


 Allà on siguis no deixis d'entrenar i d'estimar la teva terra que tant has defensat



Sempre al nostre cor ... FORÇA MASSAI !!

jueves, 8 de septiembre de 2011

Cebrianenca 2011

L'any passat ja hi vaig anar amb en Pau i em va agradar molt però no recordava la duresa de la prova. Tot i haver baixat l'exigència, deu ni do. Aquest any èram 4, els 4 fantàstics, i anàvem a veure el roure centenari abatut per la nevada del passat hivern. 27 km enganyosos....

Aquí posant un copa acabada la prova. (quin goig que fem!!!)



 Com sempre els jabalí bikers s'ho curren i fan un traçat espectacular, econòmicament molt ben ajustat i no es d'extranyar que cada any s'apunti més gent. Aquesta edició erem uns 650 ciclistes.

Sortim des de molt endarrera, ni ens posem be ni menys, total anem de verano azul a estirar cames i a veure com estem per la Selenika. La sortida com sempre una volteta pel poble i de seguida comença a pujar i pujar i pujar fins al infinit. Les rampes d'inici són molt dures, no portem ni 5km i ja es veu gent a peu que no pot més. Nosaltres nar fent, en un principi l'Esteve i en Tito van tirant més i en Monrabà i jo ens quedem una mica enrere. Llavors l'Esteve continua pujant a un ritme més alegre i en Monrabà es queda amb lo qual jo atrapo en Tito i anem tot el rato junts. Durant la pujada anem passant gent, entre elles la Noe on la saludem i li donem ànims per apretar i que vagi corrents a fer la crònica, la pujada realment no et deixa per establir gaire conversació.Cap descans fins al quilòmetre 10 aprox on hi ha un troç de baixadeta suau per enganxar amb el segon tram de pujada que ens portarà fins al roure, lloc on hi ha situat el primer avituallament. En aquesta baixada ens passa la Noe i a la pujada la tornem a passar, es fins i tot divertit xD.
Al primer avituallament parem i ens agrupem tots per encarar la forta baixada que ve on a mi fins i tot em passen els cargols, no se perquè però em sento molt insegur... un cop acabat el troç de baixada, enfilem una mica de pujada on apreto per reenganxar-me amb aquells 3. Ja junts no ens parem al següent avituallament i fems els ultims 3/4 km de corriols on compro una parcela ben maca.

Amagat entre els corriols no hi podia faltar el fotògraf...

ESTEVE



JORDI PRAT

JORDI MONRABA

 TITO


Vaya cracks!

Els corriols acaben just darrera el pavelló d'on hem sortit, 2 hores a fer la volta i ara a per la recompensa, un entrepà i una beguda per recuperar forces i fent tartúlia amb molt bona companyia.

Felicitar als Jabalís pel treball fet, excel·lent com sempre, però només una puntualització, els entrepans si no són de butifarra perden molt :)

NOE: ets una rajada !!! Apuntat a la selènika que riurem. Vas sobrada tia.

CABRES llàstima que no ens veiessim durant la cursa però pel que he llegit al vostre blog també us va anar molt bé. Me n'alegro i amb alguns de vosaltres ens retrovem dintre de 15 dies a la selènika!


Deixo una mica d'info de la ruta per si algú te curiositat...
Detall Ruta a Cicloide
Report amb el Garmin

Totes les fotos
https://picasaweb.google.com/102315543883477450075/CEBRIANENCABTT2011
Classificacions
http://cebrianenca.blogspot.com/p/clasificacions.html



Salut i a entrenar !!! (això que mai ningú fa...)

lunes, 22 de agosto de 2011

100% Tondo i Selenika perquè tot al mateix cap de setmana?

Grandissim detall el d'organitzar una marxa cicloturista en memòria de l'estimat Xavi Tondo. Ja es poden fer les incripcions i esperem que la gent respongui com es mereix aquest gran campió, allà on siguis tot el que fem serà poc per recordar-te.


El proper 24 de setembre es celebrarà la primera marxa 100% Tondo, una iniciativa en record del magnífic corredor de Valls que ens va deixar sobtadament el passat mes de maig. Amb sortida a Sant Joan Les Fonts, la jornada es desenvoluparà el un parell de recorreguts, de 72 i 121 quilòmetres per part dels paratges predilectes del ciclista.


La volta curta sortirà de Sant Joan les Fonts i baixarà cap a Banyoles on passarà pel costat del llac, on quasi cada dia en Xavi anava a fer el cafè. Seguidament es pujarà per Santa Pau, lloc reservat ens els seus entrenaments, ja fos per fer unes sèries de força o bé per acabar pujant a ritme i esprintar al final, al peu del volcà de Santa Margarita. Per acabar es passarà per Olot fins arribar de nou a Sant Joan les Fonts, havent completat els 72 kms amb 980 metres de desnivell.

La volta llarga continuarà cap al port del Capsacosta, on ell hi tenia el seu “laboratori” particular fent-hi els seus tests, per saber en quin punt de forma es trobava, buscar-hi sensacions o tan sols... per rebentar els qui s’atrevien a aguantar-li la roda! En definitiva, li tenia la mida ben agafada i el seu rècord eren uns espectaculars 17’40”. Un cop a dalt seguirem cap a l’estació d’esquí i muntanya de Vallter 2000, un port “de veritat” on en Xavi sempre que volia preparar un gran esdeveniment hi anava a fer les seves pujades, 2 o fins i tot 3 de seguides, i on també en algunes ocasions hi havia fet algunes concentracions. Li encantava la pujada però sobretot el lloc en si... Arribats aquí s’hauran completat els 121 kms i 2800 mts de desnivell.




















Per veure tota la info --> http://www.facebook.com/100x100tondo



Tinc la intenció d'anar-hi i fer-li el meu particular homenatge, el problema es que l'endemà dia 25 de setembre hi ha la Selenika a Navarcles i ens esperen + de 100km de BTT.

Intentarem fer-ho tot el cap de setmana. Per això caldra continuar entrenant de valent. Gassss !!!




sábado, 6 de agosto de 2011

Sant Tornem-hi !!!

Aquest any (juro que no estaba planejat) vaig anar de vacances a París i cursiosament va coincidir que estava el cap de setmana del 24 de Juliol. La cita era obligada.

Diumenge al matí visita al Palau de Versalles i al migdia cap als Champs Elysees hi falta gent. Com que no vam estar de les les 7 del matí allí us podeu imaginar com estava el tema... Al acostar-se per allà les carrosses i els patricinadors amenitzaven la festa ...

El patrocinador principal del Tour LCL feia 30 anys!!

Espectacular el vehicle...

A l'avinguda vam muntar unes tendes on podies comprar tots els maillots, culots, jaquetes, i tot dels equips participants.

Els que us deia... impossible veure res...


Ens vam acostar a les pantalles gegants i esperant amb candeletes que arribessin al parc tancat a fer les voltes.

Bufff una merda vaig poder fotografiar xDDD.
Si us hi fixeu ve es l'equip BMC i es veu en Cadel Evans (maillot groc) :)


Ara un cop tornat a casa amb un parell de quilets de més toca entrenar a l'agost per posar-se en forma i preparar les marxes en BTT de final d'any. Cebrianenca, Selenica, Prehistorica i alguna de Pedales de Mundo que hi ha en ment ...

PIANO PIANO.

Bones vacances a tothom i ja sabeu, no entreu gaire aquest agost sino no em podré posar al nivell, n'hi ha que no descansen ni a l'Agost!!!

lunes, 11 de julio de 2011

Volta als Ports d'Andorra 2011


Després d'uns quants dies de festa i innactivitat el cicloturista del dia 3 no s'afrontava amb les millors garanties però es el que hi ha. Quan t'apuntes no saps amb la forma que arribaràs ja que amb l'antel·lació que ho has de fer poden passar moltes coses. Sabia que patiria però mai m'hagués imaginat que podria anar d'aquella manera ...


El recorregut té la seva tela 100km però uns 3500m de desnivell, un fart de pujar ports... amb arribada en alt, a lo pro.



El dia de la marxa era diumenge amb lo qual dissabte el matí vam agafar els bàrtols i cap a Andorra hi falta gent. Pujarem de tranquis i passarem el finde alla de guays ... jaja.

Carreguem les bici ... (bueno l'Esteve es el jefe, amb tantes cicloturistes ja sap com va tot el tema ... )

 
Dins la furgo encara fèiem bona cara i tot. C17 i amunt !!


 N'hi ha que potser teníen una mica de son...


 Si es que ... mira que fer un sopar i anar de festa el dia abans de marxar ... evidentment no es la millor preparació per fer una marxa cicloturista però aquesta canalla es pensa que encara té 18 anys i ja se li ha passat l'arròs jaja. Vaya que portaven una caraja del mil. Primer pit stop d'emergència a on Jesús va perdre les sabates i primera evacuació del dia. "El sopar d'ahir que no s'em va posar gaire bé, YAAA". Jo, com un bon jan vaig anar a dormir a les 11 això si, no se perquè em vaig llebar amb molts nervis i malestar a la panxa. Abans de marxar havia anat 7 o 8 vegades al bany i la cosa no pintava bé. De totes maneres quan vaig pujar a la furgo la cosa es va calmar i semblava que tot anava millor, un espejismo.
 Publicitat pel nostre patrocinador.



Per anar a Andorra com anem amb temps i ens han recomenat un restaurant pujarem per la Collada. Amb la tovera arribem a Ribes de Freser on parem a jalar al Hotel Restaurant "Els Caçadors".


Allà en Sevilla i jo anem d'urgència al lavabo un a evacuar per dalt i l'altre per baix. Vaya parell , estem bastant fets mistos. (Que no us enganyi la foto)



No tinc gens de gana i tinc l'estómac tancat. No m'entra res, tot i així em demano un bistec boníssim del qual men menjo 1/10 part, mal aguanyat. En Sevilla es demana uns macarrons que al cap d'un rato sortiran volant.
L'Esteve es el jefe, ahir surt de festa, aguanta com un campió, codueix l'anada i la tornada i es fot les botes al restaurant. Jo de gran vull ser com ell.



Ufff la pinta espectacular eh?

Les vistes espectaulars indiquen que ens anem apropant a Andorra. A la Seu últim pit-stop d'emergència i es que els macarrons no aguanten més i surten disparats. De passada la furgo pilla com un estampat força cursiós...



Ara si. Firmes !!! Passem el control policial de l'aduana i Welcome to Andorra!

Arribada a l'Hotel Cassany i mentre l'Esteve va a aparcar la furgo jo vaig a la farmàcia. No aguanto més porto des d'ahir sense menjar i anant molts cops al lavabo. Estic deshidratadíssim, sensació d'esgotament i diria que febre i tot. Una noia molt guapa i simpàtica em dona fortassec i primperant per tal de poder menjar algo sense ganes de treure-ho i també diu que em pregui Aquarius per la deshidratació. Un cop estem a dins l'Hotel m'estiro al llit ja que estic mort. Em tapo amb labatamanta i a dormir, suo com un pollastre, suor freda, mal fario. Estic tremolant a dins del llit ben tapat, la cosa no pinta bé.

Mentresant l'Esteve i en Sevi van a buscar els dorsals i tota la parafarnàlia, jo no em veig amb esme de moure'm del llit. Quan arriben em porten l'Aquarius i me'l prenc amb un ibuprofeno i unes palmeres que m'havia portat del Ferrer... sembla que retorno una mica però no ho veig clar lo de demà. Penso que hauria de quedar-me a dormir i GL !! Ells baixen a sopar i jo em torno a ficar al llit a veure si ho cobo i demà m'aixeco millor ... Bona nit (aixo si amb la porta oberta, ja la podieu haver tancat !!!)

Despertador a les 6:30 i em llevo, vaig al wc i em dutxo, noto que ja no tinc febre i que he descansat molt això si, continuo tinguent l'estòmac buit i les forces flaquejen bastant però em vesteixo de curt i que sigui lo que diu vulgui. Baixem amb la furgo cap al InterSport Viladomat i començem a preparar-ho tot. Anem a una benzinera a comprar aigua i tal pels bidons i com l'organització ens dona un tiquet per esmorzar allà anem. Ens donen un entrepanet petit i beguda. Jo demano un de pernil dolç i un cafe, de l'entrepà una mossegada no m'entra més :S  el café me'l prenc i go. Ala des de divendes que no menjo res, goes a fer la pedalada, ja veuràs quina berbena per aquí a dalt, fotré més pets que a Sant Joan.

Quan falta poc per la sortida i la gent ja està colocada anem cap allà i ens fotem a davant i girem les bicis, a tope. Així sortirem a les fotos. Amenys que sàpiguen que hi hem anat. Mira quina petxoca que fem !!!!

Part de la dreta , Salicru Team





8:30 a Andorra no tenen petards, 5, 4, 3, 2, 1  GOES ! Sortida a tope fotent unes voltes sube-baja pel poble, vaig fatal. La gent com sempre surt super esberada i es foten a rodar a sac i jo avui no estic per moltes festes. De seguida ens va passant la penya i jo vaig altissim de pulsacions. 170-180 i total portem 5km fent voltes per aquí. Pel meu cap passa la idea d'engegar-ho a la merda i parar. STOP STOP.



El sube-baja pel poble amb rampots del 10% es de lo més molon.

L'Esteve i en Sevi van una mica més endavan esperant-me però els hi dic que vaig fatal i que tirin i que jo potser plego, em mig convencen que em van esperant i tal però jo no vull amargar-li's la sortida. Anem força enrera tot i que encara hi ha algun grupet darrera. De moment aguanto els primers 20km.

Per fi comença lo bo, inici del port de la Rabassa.


Les rampes del 14% i posteriors del 10% sostingudes durant els primers 3-4km et donen la benvinguda. Després el port va suavitzant però els 17km de port +1000md es fan durs. Aquí no es que em trobés més bé però a mi em millor moltíssim agafar un ritme i pujar que anar fent el voig com els primers 20km de sube-baja. Les pulsacions es van estabilitzar sobre les 165 i cap amunt amb més pena que glória.



Cadascú va pujant com pot i 'Esteve i en Sevi pujen a millor ritme. Cada cop els veig més lluny fins que ja no els veig, suposo que ens veurem a dalt... A mitja pujada paro a una font on llenço el power bar que m'estava donant una sed impressionant i hi fotu aigua de la bona i ben fresca, ufff com un oassis al mig del desert. Aquells 2 minuts parat em van mig tornar a la vida. M'incorporo a la carretera i fins i tot passo algun ciclista !!!  jajaja.


A dalt l'avituallament ja està preparat i la xindria estava ufffff, casi m'hio quedo tot el matí !!! L'Esteve m'esperava a dalt, feia rato que hi era i s'estava fotent els fruits secs. Jo vaig trobar la xindra molt bona suposo que la necessitava. De totes maneres em queden més de 60km i +de 2000md no ho veig gens clar i li dic a l'Esteve que tiri que jo aprofitant que la baixada de la Rabassa et deixa al Intersport em quedaré allà, prefereixo parar ara que estic mig bé que no patir fins a quedar-m'hi.



Menjo una mica més de xindria, faig 4 fotos m'abrigo i baixo el port xino xano content perquè he pogut pujar almenys un port. No es pot dir que no ho hagi intentat.


Un cop a St Julia de Lòria vaig cap a la furgo i em foto a dormir un rato. Em sento buit, necessito menjar algo però no tinc gana. Amb la calor em marejo una estona i uff encara queda molta estona perquè aquells arribin. La volta no es circular ja que al Intersport no hi ha dutxes ni hi poden muntar res per menjar, etc, la ciclotusita acaba al Port d'Angolasters i jo li he dit a l'Esteve que portaria la furgo a l'arribada però sincerament no em veig amb cor..

A les 11 estava a la furgo i a les 14h em truquen dient que on soc ja que han arribat. Els hi dic que baixin que no ho veig clar, primer q no em trobo massa bé i després que no en tinc ni puta idea de on es l'arribada. Com q estan fets pols no em queda cap altre alternativa, engego la furgo gairebé seca de gasoil i gas cap a Angolasters no abans per fer-me una puta volta per Andorra per trobar el port ... al final arribo i ara si que hi som tots.

Arribada del guanyador de la marxa.
 


Arribada de l'Esteve



Arribada d'en Sevilla.



Un cop adalt arros a la cassola, ufff feia pinta d'estar molt bé però no m'entra gaire. La cocacola si que me la prenc i a l'Esteve li dono el gelat. Les dutxes espectaculars. Ens van donar una habitació d'hotel per dutxar-nos !!!! Impressionant un 11/10. Un cop nets i polits, tornem a carregar les bicis i cap a casa.

La classificació de la prova la podeu trobar aquí.

Track:http://connect.garmin.com/acti​vity/98056017


Ara, vacances i a veure si arribo a temps la Xino Xano.
Salut !!!