Com sempre l'anar el mateix dia fins a Navarcles implica anar a dormir aviat ... llevar-te molt d'hora i córrer, en aquest ordre. Aquest any érem 6 que sortíem plegats (Esteve, Albert, Jordi, Tito, Monra, i jo) i molts més companys del CC Sant Celoni i dels cabres del Montnegre que ens vam agrupar a la sortida.
Fa furgo va a tope.
Al final tot i que algú es va adormir mirant els xixarros de la nit anterior del Messi ... vam arribar prou d'hora a la capital de la BTT, el temps suficient per canviar-nos, posar-nos a punt, anar a buscar el dorsal i posicionar-nos en un bon lloc a la sortida, estàvem força endavant.
8:06, comença a petar la traca i gas!!! Sortida una mica coll d'ampolla i mica en mica anem tirant, de bon principi la colla es separa i perdo l'Esteve que marxa endavant com un esperitat i en Tito, en Jordi i en Monra es queden enrere, jo vaig amb l'Albert els primers km's. Com ens enganya el tio ... que si no he entrenat que si jo vaig amb vosaltres que no l'he fet mai, bla bla bla, el tio està com un roure i els calentons de bon començament per anar amb ell son de lo més interessants. Com sempre, a les sortides les ppm mai baixen de 170 xD, suposo que els nervis deu fer que es disparin. Els primers 15km son més o menys favorables i rodadors per tal de sortir del poble i començar a agafar les pistes i muntanya, lo qual fa que apreti una mica. El grup s'estira molt i cada vegada em costa més seguir a l'Albert fins que dic, a la merda, això es molt llarg i aquest va més fort que jo, sort i ja ens veurem.
Si dividissim els 100km dels que consta la Selènika podríem dir que els primer 50 son de pujada i els següents 50 son de baixada. Si fem això, aquest es l'error més gran que podem comentre i el que va cometre molta gent, apreto ara a la pujada i la baixada ja descansaré; JA!!
Tret del primer tram, si que fins al km50-55 va pujant pero de forma molt trencacames amb alguna baixada forta i la gran majoria de pujades eren de més del 15%, autèntics murs, fins arribar al primer avituallament em sentia molt bé físicament, estava fent un bon temps, posicionat al primer terç de la cursa i força animat.
Foto Selenika
Arribada al primer avituallament i tot i que no volia parar vaig decidir fer-ho, primer perquè m'el vaig trobar a sobre amb un embut i vaig haver de baixar de la bici i després perquè volia carregar aigua. No vaig menjar res i diguéssim que va ser un pit stop de 2 minuts.
Allà vaig coincidir amb en Joan Garcia "Rally" del CC Sant Celoni i vam fer junts gairebé tot el segon tram de la cursa fins just arribar al segon avituallament on una rampa de més d'1K al 20% ens va separar. Hi ha qui la feia per orgull de no baixar de la bici i gent com jo que no volia morir-se pujant i pagar-ho més endevant. A la part de la dreta la pujava la gent amb bici i a la mateixa alçada la gent a peu amb la bici al costat i en alguna ocasió anant fins i tot més ràpid que els que estàven muntants ... El cap es dèbil i vaig parar mentre que en Joan va continuar, just em deixa en Joan i m'atrapen en Tito i en Jordi que baixen a la que em veuen i seguim a peu fins a dalt. Deu ni do, costa fins i tot pujar a peu. Mentre pujem els hi pregunto per en Monra i ufff... malament s'ha quedat enrere que no pot massa, no es troba gaire bé i no fa bona pinta...
Un cop coronem, a pocs km's hi ha el segon avituallament on em menjo una taronja que em deixarà tot de fils cabrons entre les dents i que patiré mes de 50km per treure-me'ls sense sort. Omplo bidó i comencem un lleu descens per tornar a pujar encara una mica més. Debem estar sobre el km50, el temps que portem es bo i ara ve "terreny favorable" JA! Debem portar uns 1700m pujats i començem a baixar per una pista força trencada amb unes pedres perilloses, que deixem per un corriol per tornar a agafar més pedres, si no hi poses els 5 sentits et pots cardar mal, si has arribat molt tocat per l'esforç de la pujada a la baixada ho passaràs malament. La putada es que el que hauria de ser descans, es converteix en tensió i concentració per no caure, no es descansa una merda i les cames començen a estar muscularment cansades. Anem alternant baixada amb pujada la qual cosa encara es té la sensació que la baixada s'està fent molt curta ... Al km65 recordo que hi ha el tercer avituallament, aquest tampoc teníem intenció de parar però parem a omplir el bidó, netejar els canvis i engrassar-los una mica que no vegis amb la pols que hi ha com està, no hi va gens de cara...
Continuem baixant per corriols i pistes pedregoses, alternant-ho amb repechons morts que fan que els primers símtomes de rampa apareguin... merda. Queden 40km i com això vaig a més, patiré. Cap al km70/75 ens truca en Monra que ha abandonat, s'ha quedat a un avituallament i que estava vomitant i no es trobava bé, ja ens veurem a l'arribada. L'any que ve, més i millor!! Abans de l'últim avituallament en un repexon em noto punxades a sobre el bessó tirant cap al lateral del gonoll, mal rollo, cada vegades més fort i no arribada la baixada, continua la pujada fins que no puc més i m'agafa una rampa impressionant que casi em fa caure de la bici. Baixò com puc i estiro amb un mal de la ostia...Aviso als companys i m'esperen una mica més endant a la ombra. Estic un parell de minuts estirant fins que se'm passa una mica i continuo, plan molinillo i noto que a la que faig una mica de força torna a pujar, el mal ja està fet, ara a patir i controlar-ho perquè no vaig a més. Entre el km70 i 90 als vorals de la pista molta gent amb rampes, a causa del esforç, la deshidratació o tot plegat. Al km80 està situat l'últim avituallament i aprofito un banc que hi ha per estirar i no puc ni aixecar la cama, es estirar-la i rampa, se'm faran llargs aquest més de 20 km que queden però el que tinc molt clar es que tants dies esperant la selenika no plegaré al km80, a més tot i les dificultats portem molt bon temps amb lo qual ... pa'lante, no? Reomplim el bidó i amunt, keden 10km de pujada i llavors si que baixada fins a Navarcles, xino xano vaig pujant com puc sense forçar massa per no tenir que parar. Un cop passat els 10km més llargs de la història jajaj comença una baixada como no per pista potser menys pedregosa però enllaçada amb uns corriols molt guapos però quan vas al límit tot es molt complicat. Ànim!!! Salta el km100 i ja es veu el poble a l'horitzó. A la baixada en Tito m'ha deixat enrere i jo he deixat a en Jordi també enrere, maricon l'últim !!! Quan ja veus el poble i despres de +de 100km i 2400md et surten forces de no se on, i apretes els metres finals amb la gent animan-te i tal. Al final paro el crono amb 7h12 (6h30 de pedaleig).
Ara queda lo millor de les curses, dutxar-te, dinar i explicar les vivències als companys i saber com els hi ha anat als altres. Es la grandesa d'una prova d'aquestes magnituds, no hi ha 1 sola crònica, n'hi ha tantes com participants hi ha hagut.
Després com sempre obsequi i foto de record amb el diploma amb temps obtinut. Per l'any que ve ja tinc nou repte, entrenar fort per baixar de les 7h. Suposo que si no agafo rampes (caldrà hidratar-se millor i estirar abans de la prova... ) i amb una mica més d'entreno BTT ho aconseguiré.
Salicru Team
Report Garmin --> http://connect.garmin.com/activity/117012792
Track Cicloide --> http://www.cicloide.com/ruta000.asp?REF=5969
Classificació --> http://www.selenika.com/selenika/clas2011.pdf
( amb polèmica inclosa (http://esmtb.com/8025/selenika-2011-con-polemica/ )
Fins l'any vinent i moltes gràcies a la excel·lent organització de la ...
No importa el temps, el més important es ser fort per intentar-ho i que tothom arriba sa i estalvi.
Ah... i no et creguis mai la típica frase de ... "Venga venga que solo os queda 1 km de subida y ya luego todo es bajada !!!" jajaja quina mentida més gran.
