Passem per un corriol força entretingut, va bé fer recorregut fora pista per guanya tècnica, equilibri i potència i ens re agrupem abans de fer l'escalada directe al castell.
Anem per un PR (Petit Recorregut) cosa que vol dir que es òptim per fer a peu i no amb bicicleta, de seguida en n'adonem ja que em camí es força complicat, moltes pedres petites i molta tensió per mantenir l'equilibri en trams on es més fàcil caure que mantenir-se vertical. Després d'una dura escalada amb la bici, el que ens faltava l'últim tram es impossible gairebé de fer a peu sense pals d'apoyo i nosaltres l'hem de fer amb la bici a braços. La cara ho diu tot.
Lo curiós de tot es que en principi la ruta era plana, de totes maneres fart de riure i go! Des de quan els castells no es fan a certa alçada per afusellar els de l'Espanyol?? Un cop arribat el castell ja si, rialles vàries, mariconades, i satisfets d'haver arribat al cim i contemplar les espectaculars vistes.

Un cop fetes les fotos de rigor, comencem el descens i tornada cap a casa, després d'un petit entrebanc (punxada de l'Andrés) tornem a tot bolero cap a Sant Celoni. Com que anem bastant secs d'aigua la bidó parem al dia de Breda; hi ha qui compra aquarius, i hi ha qui es carda un maxibon. Ens ho mereixem no?
Ara sí, gas a la burra i arribem Sant Celoni sobre les 14:30. En total uns 50km, més de 4 hores pedalant i un promig de 134 pulsacions. El desnivell acumulat, màxim i total el podré indicar quan em regaleu el Garmin Edge 705 XDD.
Fins la setmana que ve no, l'altre !!!