lunes, 10 de mayo de 2010

1ª Transcorredor de Dosrius

Feia molts dies que ja estàvem inscrits, una cursa a prop, nova (era la primera edició), per la zona que coneixem corredor & company i ens anava be a casi tots. L’Andrés no va poder assistir perquè va anar a fer carretera, Terra de Remences, la resta del grup ens hi vam inscriure amb moltes ganes, seria la primera cursa per alguns i d’altres repetíem. Com diria el Jack el d’estripador, anem per parts que la crònica donarà per molt...

Com a cada cursa que vas, et lleves molt d’hora al matí un puto diumenge (l’únic dia que tens per descansar, pues no!!!), sona el despertador a les 06:15 i t’ho comences a preparar tot. Que si la motxilla amb roba de recanvi, les ulleres, les botes, el maillot (curt o llarg, es fosc i no saps com s’aixecarà el dia), casc, barretes i go! Jo no esmorzo mai, es un gran fallo però soc intolerant als esmorzars matutins i llavors passa el que passa que com em va dir una a la cursa, em falta “fuelle” (lo bo es que el tiu estava més trinxat que jo xDDD).

Vam quedar a les 7 als bancs, arribo i no hi ha ningú, mentre espero faig una foto de les bicis, que maques totes netes !!! Un cop arriba la people, una última foto i sortim cap a Dosrius.






Arribem a Dosrius i comencem a fer cua pels dorsals, la cosa va lenta i ràpidament veiem que sortirem amb retràs, la sortida era a les 9 i com a molt d’hora vam sortir a les 9:30. Esperem que l’any que ve millorin en aquest punt. Amb els dorsals a la bici i esperant l’hora de la sortida engrassem bicis, inflem rodes, pixem i fem una mica l’animal. En una d’aquestes em foto un cop amb el pedal al genoll, penso res important deu ser el cop... quin mal :_ ). No falta la foto de rigor, que guapos sortim els polis de Pacific Blue, en Pau es el poli maloteh !!!



S’acosta el moment de la sortida i anem pillant posició (ens podreu veure a la part dreta de la foto, a mi no s’em veu, soc el de groc lolololo xDDDDDD)






L’organització fot tret a l’aire i comença la cursa !!! al 2 metres coll d’ampolla impressionant i sortim tots darrera la poli amb la sirena engegada. Després d’una volta estúpida pel poble, tornem gairebé al punt de sortida i lo que semblava una sortida llençada va ser un failcopter brutal perquè la carrera es va estirar tant que hem hagut de fer un stop perquè la gent acabes de passar, som gairebé 400. Total sortida parats i embut altre vegada al entrar als corriols del bosc, però bueno la carrera estava en marxa que es el que volia tothom.

Jo m’emparello amb l’Esteve i anem tirant, la resta estan darrera, en Cristian s’ha parat a esperar-los i en Maes, Pau i Sanz ja els he perdut en el moment del tret. Als pocs km’s, la cursa es comença a estirar i em noto super fred, i un mal al genoll de la hòstia estúpida q em fa força mal, comencem a fer pujadetes i baixadetes suaus. En una d’elles passo a l’Esteve i quan recupero al replà se m’emparella i em diu que no cal que l’esperi que si tiro més que marxi que ja ens veurem; jo penso... si ... el que no sabia ell es que portàvem 5km i jo notava que no tirava, acuso el no esmorzar? Ell tira més que jo i de seguida veig que no podré seguir el seu ritme. En una baixada em passa i intento seguir-lo perquè no s’escapi, es una bona roda i si vaig amb ell faré bon temps. El veig, no marxa, però no aconsegueixo atrapar-lo, quina sensació més desesperant, veure que el tens allà el cap vol arribar-hi però les cames no t’hi porten. Fem un parell de km’s així, fins que venen les noies de Ryanair: Atención Trialera derecha, quan arribes a baix, et salta un +1up a dalt del cap i next stage. Atención trialera mas inclinada, easy mode, arribo abaix i Atención trialera con piedras gl !!! Pedres i molles i una rampa força inclinada amb lo qual paro i deixo passar als de darrera que sembla que hi anaven de cara, m’incorporo i baixo com puc, mig a peu mig muntat arribo a baix però l’Esteve ja no hi es, nooooo :__( Se que no l’atraparé fins al final de la cursa, ell porta més bon ritme, amb lo qual m’ho prenc més en calma i menys mal perquè tot just érem al km 7 o 8 i quedava un munt i realment ara quedava lo dur, del km 8 al 12 havíem estat mirant a casa i semblava q era lo dur de la prova, era quan pujaves gairebé tot el desnivell. El que no deia la gràfica es que el desnivell era per corriols i pista estreta força impracticable. Anava en un grup q no m’agradava, anaven pujant però amb el plat petit i pinyó gran, no avançàvem, jo tb ho havia de fer així perquè por poco es podia adelantar, amb prou feina et podies mantenir vertical sobre la pista. Quan va relliscar el de davant meu ja si que va ser el gl perquè després por poco et reincorpores, primer has de deixar pas a la trope q et segueix i després seguir a peu fins a un tros una mica pla per tornar a pujar damunt la bici, es una putada però es el que hi ha. Aquell tros se’m va fer bastant dur la veritat. Al arribar a dalt una petita baixada i avituallament a la vista!!! Paro i em fotu 2 gots d’aigua fresqueta i un tros de plàtan. Agafo una mica d’aire i go!

Ja érem al km 12 i ara venia un seguit de pujades i baixades amb les que hem vaig trobar molt còmode, diria que vaig retallar temps i tot !! Jo normalment baixo lent, em fa una mica de respecte però en aquell tros vaig tenir la sort de tenir un tio al horitzó que em guiava una mica, m’indicava on eren les corbes i tal i això feia que apretés a full fins a punt que cada vegada el veia més a prop. El que tenia a darrera es va enganxar a la roda i fam fer uns bons km’s. Un cop fet un seguit de baixades i pujades per corriols sorties a una carretera on una altre noia et deia Ahora por aquí (un corriol de baixada) i Atención en 400 metros trialera mojada con piedras. OMG. Deuríem anar pel km 16 o 17 i quan vaig veure per on havíem de passar vaig fer una mica fins on em vaig veure capaç i un tros a peu. Vaig passar la trialera corrents i em vaig reincorporar sense més problemes i sense saber el que passaria darrera meu al cap d’una estona. Recuerda mi nombre Lionel Messi, digoo Albert Sanz.

Després de baixar aquella trialera no recordo gaire com seguia la cursa però físicament estava força petat, m’estava enrecordant d’en Sanz i les seves paraules: a partir del km 12 ja ho tinc tot fet, es baixada, si eh? POR POCO! ROMPEPIERNAS això es el que era, tot pujades i baixades amb força desnivell, antención rampa fuerte de 2 metros a la izquierda, ojo bajada i fuerte rampa a la derecha i així un seguit de ziga-zagues que si t’hi fixaves estaves fent l’inútil perquè pel mig hi havia el Camí xDD I vinga pujarrrrrrrr, aquestes eren pujades amb poc desnivell però pujades al cap i a la fi i no podia, plat petit i ja arribaré, mires el conta kilòmetres i et desesperes perquè fots un huevo de pujades i baixades i no passen els km’s es flipant, allò no avançava.
En mig d’una pujada dic aquí si, a prendre pel cul, però un rato i reposo però al cim de la pujada veig al fons el segon avituallament, som-hi !!!!! Arribo i el nano del Barça em dona 2 gots d’aigua fresqueta mentre jo em serveixo 3 troços de taronja, quina taronja loco, dolçiiiiiiiiiiisima. M’hagués quedat allà amb els de la organització anant-me cardant les taronges però no podia, jo havia anat a participar. En fi, omplo el bidó amb aigua fresca, em recupero una mica i segueixo. Estem pels voltants de km24 i en falten uns 8. Ànims campió que ja arribes (penso per dins XDD), pujadetes i baixadetes, pujadetes i més baixadetes, aquest tram el faig força estona sol fins que de cop i volta en una d’aquestes pujades d’un corriol de mala mort anem de dret a una casa vallada i veig a un tio de la organització i uns 10 ciclistes fent cua i jo... hola l’últim? Que polles passa allà, arribo i el pavo. Alerta trialera força inclinada i vigila que al final sembla que s’acaba però s’inclina molt més!! Mare de deu l’aglomeració de ciclistes que érem allà xDDD. La trialera l’havien improvisat d’avui per demà i discorria entre una casa vallada i el bosc, si perdies l’equilibri i anaves cap al formigó de la valla, les rises estaven assegurades i les cremades també. Mica en mica comencem a baixar i força bé, avui estic fent un curset accelerat de trialeres penso per dins i arribem a la part xunga i un rellisca, fot el peu i no cau de miracle, el de davant també baixa de la bici i a mi també em toca baixar, caaaasiii. En fi, arribo a baix a peu amb la bici al costat i resulta que allà hi havia el de la foto, passo i em fa una foto i jo pensant, Burru no te la penso comprar, si anés amb bici encara però a peu gl !! Es moment de tornar a posar terra de per mig i això s’acaba les forces ja no donen per gaire i a les pujades encara pujo però a les baixades no tinc força ni per subjectar el manillar amb fermesa, en una d’aquestes m’amorro, baixo bastant xuscadet pel mig d’una prat fent com unes esses i al final em trobo un altre fotògraf, cara de concentració i go! Aquesta si que haurà quedat xula penso per fins, segueixo que ja queda poc, sento la música del camp de futbol d’on havíem sortit, però encara no hi arribo, més pujada? Però si ja hi soc, argh !!!!! Tornem a pujar, tornem a baixar, continuem baixant i més avall i al final de tot anem directes cap al riu, passem pel mig del riu i començo a sentir la música a sobre meu com si vingués del cel, això vol dir que estic a sota del camp de futbol, i començo a apretar, no sabia que venia el remate final. Sorra de riu/platja que es clava una merder mullada amb l’aigua del riu, combo final per acabar-te de matar, i a més a més una recta que no s’acaba mai, i anar pedalant fins que ve una pujadeta, siiii veig les porteries !!! Arribo al camp de futbol i sprint final per arribar a la meta com un autèntic campió XDD


Arribo i m’acribillen a bosses, begudes isotòniques, enquestes, obsequis, em roben el dorsal, allò sembla un box de fórmula 1, molta penya i cadascú fent una cosa diferent, quin estrés.
Un cop passat vaig a mirar si trobo l’Esteve, ell em fot un crit i el sento però no el veig, em paro una mica i finalment ens trobem, ell ja s’ha fotut la buti, ha arribat 15 min abans que jo. Vaig a rentar la bici i em pillo el bocata i me’l foto mentre ens expliquem la cursa. Ens ho prenem amb calma perquè pensem que ens haurem d’esperar una bona estona. Quan anem cap al cotxe a canviar-nos i penjar les bicis veiem que arriben en Cristian i en Maes per la carretera. HOLA? Quin tipus de trampa es aquesta? XDDDD S’han estalviat el tros del riu i les dunes trencadores, malparits. Mentre ells van cap a l’arribada pels altaveus se sent Dorsal Numero 70 71 i 72 acudan a megafonía. (Si us hi heu fixa’t a la foto on sortim tots, corresponen als nostres). Nosaltres filpant, ens ha tocat la Treck locoo !!! Anem fliipats cap a megafonía deixant les bicis per allà al cotxe tirades i arribem i ens diuen, us busca un pavo de la creu roja. WTF Nosaltres, ai mare, això no pinta bé, que ha passat. Un pavo ens diu que un company nosaltres ha tingut un accident i se l’han endut amb l’ambulància cap al hospital de Mataró. En Sanz !!! Ens diuen que té un cop al tòrax i a les caderes que li havien de fer proves. Ens ha cardat, joder pobre sanz. El tio se la cardat a la trialera de les pedres mullades, s’ha empuntat amb una pedra i ha volat 6 metres, la pena es que ningú no ha pogut immortalitzar el moment.

En fi, els de la creu roja ens donen la bici i els seus objectes personals i nosaltres ens canviem ràpidament i posem rumb cap a Mataró. Allà preguntem a urgències i si el tenen allà a traumatologia, anem cap al seu box i allà està estirat amb calmant i proves a full. Ens esperem una estona fins que li donen l’Informe Robinson i li diuen que no te res trencat, respòs i anar marxant, ha estat la primera però segur q no serà la última, de tot de n’aprèn i això no serà una excepció. He escoltat repòs? No anar a treballar? Deixar de guanyar Euros? NOOOOOOO!!!!!!!



Son vora les 4 i decidim passar per l’autoviena per jalar algo. Un cop hem “dinat” ens enterem que en sincue ha quedat segon ja que en hamiltongo ha rebentat la roda i ha fet un recte i el meu estimat vettel s’ha sortit en una corba. De totes maneres lo important està per jugar, a les 21h, la final de la Eurolliga amb el Barça donant-ho tot !!! Quedem que cadascú la mirarà a casa perquè estem fets pols però l’Esteve ha de venir a casa perquè ha de carregar l’iphone, no te carregador i em ve a gastar corrent a casa !! Son gairebé les 9, està a punt de començar el partit i zzzzzzzzzzzzz l’esteve full sobing al sofà però full full. Jo a la cadira mirant el basquet i comentant-ho amb en Maes pel facebook, va estar bé XD. L’Esteve va obrir els ulls al últim quart però no veia ni el marcador, mitja volta i zzzzzzz quan el vaig despertar, Esteve que hem d’anar a dormir o que?, en Grimau ja havia aixecat la copa!! Som campions d’Europa!!!.

En fi tornant a la cursa, molt tècnica, però apassionant, ha agradat molt a la gent pel que puc veure als comentari de les webs de l’organització.


Web http://www.solobtt.com/informacion/id/3267/des/transcorredor-de-dosrius/
Classificació (perri) http://www.cedosrius.org/?p=478

Esteve posició 47 , temps 2h 15’ 32km
Jordi posició 81, temps 2h 30’ 32km
La resta ho desconec ja que l’organització no ha agafat el temps de tots, una altre cosa a millorar.

Perfil de la ruta.



En fi salut a tots, a millorar-se!

domingo, 2 de mayo de 2010

“Nunca saldrás sin un troncha de mas” Avui, El Carrilet (Girona-Olot-Girona)

El dia abans en Sanz ja estava dient que demà alguna cosa passaria, com si del mago Felix es tractés ho va encertar. De totes maneres no costava gaire el cotxe amb el soroll a llauna i la bici amb uns garranyecs que diu ni do... però anem per parts.

Durant la setmana vam parlar d’aquest dissabte de fer el Carrilet que uneix Girona amb Olot i després tornar, actualment es una via verda per a poder fer amb bici i a peu però antigament era una via on passava el tren que unia aquestes dues ciutats. Som 6 disposats a fer-ho, casi el grup al complert, l’Esteve tenia una cursa als Monegros amb en Sevilla i no va venir (de totes maneres ell ja l’ha feta aquesta ruta). Divendres ho vam preparar tot, dues bicis al cotxe d’en Cristian i quatre passatgers, al cotxe d’en Sanz 4 bicis i 2 passatgers. Fins aquí tot bé sinó fos pel sorollaco que fot el cotxe d’en Sanz, nanu arregla’l que algun dia et petarà, realment jo no tenia gaire clar que arribéssim xDDD. Inclús vam sortir al programa “El món a RAC1” a la predicció meteorològica, on ens van aconsellar que no hi anéssim ja que cauria força aigua i fins i tot algun calamars a la romana.

video

Nosaltres passant de tot hi vam anar ja que no teníem tot planificat i vam dir, mira que sigui lo que deu vulgui.

Dissabte vam quedar a les 7am als bancs i vam partir cap a Girona. Passades les 9 començàvem a fer la ruta tot feliços...



Els primers km’s ja em vaig adonar que la bici d’en Sanz feia un soroll raro i li vaig comentar, després d’enchufar-me vam anar seguint. La veritat es que des d’on vam començar a fer la ruta està força malament el traçat, passes entre els horts dels pagesos, desviaments per obres, mal senyalitzat, etc (si una altre vegada el fem, començarem des d’Anglès). En un encreuament d’aquests que no saps si es a la dreta a l’esquerre o recte perquè la senyalització brilla per la seva absència ens parem, i de seguida passa un grup de bikers amb tàndems un pel perduts, a tots la intuïció ens diu que es recte amb lo qual els deixem passar i ens disposem a seguir-los. Arrenquem en pujada, en Sanz al capdavant, s’aixeca, fot pedalada forta i ¡¡¡ CATACRACK !!!! Que ha passat? Que ha passat? Doncs que la cadena se li ha petat, l’ha partit !!! Es el pitjor q et pot passar ja que si algo t’arruïna una sortida es que se’t peti la cadena. Cap problema tenim el decarton a 5 km, en comprem una i tornem. GL basto!! Avui es 1 de maig i es tancat a tot arreu, AOE PEINE. Hem fet 12km i decidim tornar enrere i que ja ho farem un altre dia però ell enfadat diu que no, que continuem que ja que érem allà ho féssim, ell tornaria enrere, agafaria el cotxe i ens esperaria a Olot per dinar. Internament vaig pensar que era una putada immensa i que la ruta no seria igual però en fi, es el que hi ha, això ens servirà de lliçó per comprar algun que altre eslavó i portar un troncha. Total seguim amb lo nostre i de seguida parem a esmorzar, jo no havia menjat res i tenia força gana, era prou dur el que quedava com per posar algo a l’estómac. Un cop tips i pixats, continuem. Abans d’arribar a Anglès altre cop no sabem per on tirar i ens parem al costat de la N-141 a un petit desvio a l’entrada d’una casa. NO SABEM EL QUE HEM FET. Al cap d’un minut arriba un senyor (per dir algo) amb cotxe que s’ha empassat un pito amb el que mantenim un interessantíssim diàleg.

Dròpul: Sabeu Llegir?
Leto: (amb cara d’incrèdul) Si, per?
Dròpul: Que posa aquí?
Leto: Prohibit el pas (en un cartell minúscul i ridícul)
Dròpul: Que foteu el camp ara mateix d’aki i ràpid, que us heu pensat, això es casa meva bla bla bla.
Maes: Un segon que ens estem posant els “xubasqueros” i ara marxem tranquil.
Dròpul: Que vinc a casa teva jo a tocar tocar els collons?
Maes: No, perquè no saps on visc!! (Owned!!!)


A tot això nosaltres ens seguim posant els chubasqueros mentres l’home entra a dins de casa i quan anàvem a marxar arriba una furgoneta que aparca a la entradeta famosa. Ens pregunta algo de la ruta del carrilet que fa de cotxe escombra d’uns ciclistes, etc. A tot això surt l’home de dins de casa i miro de reüll i penso ara es liarà pollo fort xDDDD

Dròpul: Es teva aquesta furgoneta?
El de la furgo: Si
Dròpul: La pots treure d’aki o truco als mossos d’esquadra? Això es una propietat privada i no podeu venir aquí a tocar els collons, foteu el camp ara mateix d’aquí us fotu la màquina (Suposo que volia dir que ens enchufaria amb el tractor o algo).


A tot això el de la furgo l’enchufa i li diu que si es propietat privada i no vol que li toquin els ous que hi fiqui una cadena. Total que no hi ha hagut hòsties perquè som uns tios tranquils i el de la furgo també ho era, depèn a qui enganxi li carda un jec d’hòsties que queda tiesso, puto pagès amargat dels collons. Després d’aquest incident continuem amb la ruta, de seguida arribem a Anglès i això ja es una altre cosa, el camí molt més ben senyalitzat, ample i amb millor estat.

Anem pujant pel “falso llano” i la ruta la veritat es que es molt maco, molt verda i està força bé, llàstima de la monotonia de les llargues, llarguíssimes rectes que no s’acaben mai però en fi, ja sabíem al que anàvem. Anàvem parant per posar-nos el chubasquero, ens el trèiem perquè tornava a sortir el sol, ens el tornàvem a posar perquè tornava a ploure i així van anar passant els kilòmetres. Pels voltants de la 1 vam arribar a Olot, i quedava el més complicat, trobar a en Sanz per anar a Dinar. Hem tardat 4 hores a pujar a un ritme de 16/17km/h, total 63km i promig de 135 pulsacions.



Finalment ens trobem i anem a dinar al mig de la plaça del poble a un bar/restaurant que va estar molt bé. Ens hem posar les botes, uff que plens que ens hem quedat.





Quan acabem fem el mateix en Sanz agafa el cotxe i es dirigeix a Girona mentre nosaltres posem rumb cap al inici amb la panxa plena. Els primers km’s un pel durs per les condicions en que ens trobem però quan fam enganxar el “falso llano” ens l’hem petat basto, pujar, pujàvem a 18/20 i baixar baixem a 35/40. Això va fer que la tornava fos molt més lleu. Quan tornàvem ens va ploure bastant en el tros del falso llano però cap problema, així ens refrescava xD. A baixar vam tardar 3 hores i una mitjana de 21 km/h, les pulsacions no les se perquè a mig camí de tornada el pulsòmetre em posava “no signal” , problema de pila o es que m'he mort i vaig amb l'aureola al més pur estil bola de drac?

Total 125km i les cames força adolorides, no estem acostumats a fer tants kilòmetres.
Agafem el cotxe i xino xano tornem cap a casa, arribem a les 8 i poc i després posem el Barça, 1-4 i la lliga més a prop. Dia rodó.



La setmana vinent toca cursa a Dosrrius
Ho haurem d’explicar, no?