miércoles, 3 de noviembre de 2010

Pedals den Serrallonga

Feia molt de temps que ho vam decidir, teníem el dia marcat amb groc al calendari, només faltava que arribés, paciència que tot arriba. El dia va arribar i un cop endinsats a les Guilleries i seguint les coordenades del tresor ens vam petar en Serrallonga. La batalla va ser dura, dos dies d’intenses batalles fins i tot nocturnes (en Pau encara porta seqüeles) però no es com comença sinó com acaba. I com va acabar? 4 valents coronats amb el barret i el maillot d’en Serrallonga!

Dia1

Sempre el primer dia es el més llarg i complicat. T’aixeques molt d’hora i t’has de desplaçar al lloc lo qual suposa un desgast extra. Realment no estem lluny, però abans de començar la ruta havíem de passar per l’hotel on farem nit entre etapa i etapa a deixar la bossa així que ho carreguem tot i ens posem en marxa destinació Sant Hilari Sacalm.

Son les 7:20 i havíem quedat a les 7, sempre passa, problemes per un costat o per un altre es va amb retard. 40km enllà arribem i deixem les bosses per que ens les guardin per la nit poder-nos dutxar, canviar i tenir roba de recanvi per l’endemà. Un cop fet ja podem marxar, 40km més i arribarem a Vilanova de Nou, punt de partida i km0 dels Pedals d’en Serrallonga. Un cop havien passat 4 o 5km des que havíem deixat les bosses a l’Hotel en Maes diu :”Merda m’he deixat les botes a Sant Hilari i no puc pedalar xD”, l’Esteve i en Maes tornen enrere mentre en Pau i jo ens aparquem a la cuneta i esmorzem una miqueta, quin fred per aquestes terres oigan. Al cap d’una estona ja tornen a ser aquí i continuem fins que arribem a Vilanova de Sau.

Anem a recepció a apoderar-nos del llibre de ruta, llibre per trobar el tresor, indicacions a seguir i un cop ho tenim tot anem cap al parking a canviar-nos i posar-nos a punt per començar la ruta. Un cop esmorzats, canviats, motxilla a punt, roadbook instal·lats i tot se’n ha fet de nit i comencem la ruta a les 11am (massa tard!!!).

Fa una mica de fred, devem estar a uns 10º però de seguida entrem en calor ja que com tota bona ruta comença planejant per tal que escalfis... por poco!!! Pujadot del mil que fa que passem dels 400m als 1000m en poc més de 7km. Allà ja ens sobre el chubasquero i els guants d’hivern (almenys a mi), anem pujant xino xano ja que la ruta es llarga i tampoc es plan de cremar-se a les primeres de canvi.

El traçat vorejava el pantà de Sau i enllaçava amb el de Susqueda.

A la cima, reagrupament, bebem i pixem i seguim, ara planejarem una mica fins arribar al primer descens del dia, primer i una mica més i últim dels nostre dies i es que el recorregut passava per just on veien una batuda de senglar !!!

Però una batuda normal, no no, una senyora batuda moltíssim caçadors connectats amb micro al llarga del canal que uneix el pantà de Sau amb el de Susqueda. Forces km de baixada trencada amb pedres on havies d’anar alerta de no caure i que no et fotessin un tret al cap. Reconec que allà tenia el cagaió quan de sobte en una corba em veig un tio apuntant-me amb la escopeta pensant-se que érem senglars que anàvem amb bici i baixàvem per pista, sin sentido. Amb mala hòstia ens diu si no hem vist el cartell de la batuda i jo li dic que si que l’hem vist però no som d’aquí i hem de seguir aquesta ruta no sabem cap altre camí, així que continuem i quan marxem deixa anar ... “pues os podeis llevar un tiro fácilmente”. Allà em vaig rallar una mica ... Seguim baixant i un altre aquest més amable, “Pero como os la jugais de esta manera... espera que aviso a los demás ... Cuidado bajan ciclistas”. Aquell es va portar bé, i el que nosaltres anàvem fent era parlar fort, anar dient Ciclistas, paaaaso, amigoooooooo jajaja. Vam intentar fer la baixada junts almenys si algun sonat disparava que escollís un dels quatre, si anava un davant aquell estava sentenciat. De cop i volta veiem que en Pau no segueix... Pau? Paaaaaaaaaaau? En Pau no contesta. Puuuuuuum Sanglar a l’olla o qui sap ... xDDD De sobte d’entre les muntanyes se sent “He caigut!”. Oh no ... el heroe de nuestros aliados ha caido !!! Ha pillat malament un sot, s’ha empuntat i ha fet un looping. Per sort només té un petit trau a la barbeta i està una mica ensangrentat i marejat.

Ala després de curar-ho una mica com podem seguim la ruta, només portem 17km han passat unes 3h i anem molt malament de temps, en ment tenim fer la ruta llarga d’uns 60/70 però aviat veurem que es impossible, al ritme que anem només podrem fer la curta i encara se’ns farà fosc. Un cop acabada la baixada de pedres i sense descans tornem a pujar una mica on a la cima pararem per dinar a Mare de Deu del Coll. Són les dues del migdia i començen a baixar tot terrenys per la pista putejant basto en un d’ells els hi preguntem si la batuda ja ha acabat i ens diuen que si.. Guay !!! Estem salvats !! Ara només queda que no ens atropellin quan baixen perquè por poco respecte algo, ens tenim q apartar de la carretera perquè els senyuritus passin fins i tot en plena pujada ens fan parar. Bueno arribem a dalt i definitivament farem la curta... al ritme que anem ni a les 22h estem a l’hotel i avui juga Barça – Sevilla i s’ha de veure !!!

Amb la panxa plena tot es veu d'una altre manera i amb el primer punt de control segellat també! Un cop ben dinats preguntem al cambrer del bar i ens diu que ja ho tenim això, que ara queden 5km de baixada per pista ample i 10 de pujada fins a la Taberna del Sobirà i que ja tenim el primer dia fet. Fill de puta, encara es deu estar partint la caixa, 5 km de baixada per pista ample diu, uns corriols de la mort !!! Mare de Déu, ens va enredar com micos jajaja.

La baixada arribava al peu d'Osor i pel poble agafaríem un trencant per començar a enfilar-nos cap a la pujada més llarga i dura del dia: La Taverna del Sobirà, 9,3km amb un desnivell mig del 7,3%. Ens endinsem al bosc, menjem una barreta, ens preparem i goes amunt.

Cadascú al seu ritme va pujant com pot i una mica abans de coronar, fem reagrupament per descansar una mica i mirar si tot va bé. Sembla que vol ploure, cauen quatre gotes però no passarà d'aquí. 2km i serem a la Taverna on sellarem el segon punt de control.

Un cop fet l'últim esforç arribem a dalt amb en Maes una mica enrampat i jo amb força fred entrem a dins la Taverna. Realment el lloc es molt curiós, a fora 50.000 gossos i gats i a dins 4 burros i dues cabres, molta mala llet per sellar i a sobre vam descansar i no vam pendre res jjajaja. Quan ens van enchufar vam fotre el camp no sense abans fer una foto d'un quadre tot estrany ....

A la següent foto es veu que el dia ja anava a la baixa, fotia fred i gairebé ja no hi havia claror. El dia cauria en pocs minuts.

Al sortir de la taverna del diable, el temps just per saber cap on tirar i gas a la burra. Queden 10km per arribar a Sant Hilari Sacalm on passarem la nit i ens recuperarem per l'endemà. Sort que èram al punt més alt del recorregut i la baixada era per pista ràpida i ample ja que sent negre nit no es veia gaire i havíem d'arribar com fos. Em vag posar davant perquè duia llum i vam arribar cap a Sant Hilari.

Abans d'entrar a l'Hotel havíem de sellar el tercer control al mateix poble a un bar que es deia "El racó d'en Serrallonga" on un tiu super mega hiper trempat ens va caura tant bé que li vam dir que aniriem a pendre algo i a veure el futbol més tard.

En arribar a l'Hotel, l'Esteve s'havia deixat el paper de la reserva on posava clarament que sense aquell paper la reserva quedava anul·lada al cotxe, yuppi !!! La noia molt trempada i l'avi del 206 no ens van posar cap pega i no vam haver de dormir al ras jaja. Vam portar les bicis a un garatge particular on van passar la nit i nosaltres vam anar a l'habitació. Una dutxa d'aigua bullint per tornar a notar les extremitats i estirada obligatoria a sobre del llit :) A les 9:30 baixem a sopar i a les 22 ja estem a can Serrallonga a fotre'ns uns mojitos oi Maes?

En acabar la primera part del Barça estavem cansats i vam anar a l'habitació, allà vam parlar del que ens esperava l'endemà tot mirant la segona part... Aquest nit canvien l'hora, dormirem una hora més visca !!! Quedem de posar el despertador a les 8 ...

Abans d'anar a dormir va aparèixer en Neo de Matrix però llavors va caure rendit ;)

Dia2

A les 8:30 com un clau estem esmorzant, croisants, torrades, sucs, etc, pastes, uff. Molt bon tiberi per qui te la sort de jalar molt de bon matí que no es el meu cas on em foto una ensaimada i una torrada a palo seco amb un suc de taronja. Falta poc per les 10 i ja estem ultimant detalls per posar fil a l'agulla a la segona i última etapa

Avui la ruta es més suau, no deixa de ser dureta però sempre mirant cap avall, avui hem de baixar més que pujar tot el contrari que ahir. De Sant Hilari posem rumb cap a Espinelves no abans sense mirar el roadbook ja que estem una mica desorientats...

A mig camí, passem per la Vileta! Lloc que pots triar quan fas aquesta ruta per allotjar-te. Realment s'ens sortia de pressupost i tal com va anar l'etapa del dia anterior també se'ns sortia de ritme, ja que no haguéssim arribat ni a tiros jaja. Unes fotos de rigor i go.

Just al sortir de la Vileta, xoooooooof aigua per un tub! Xubasqueros up i continuem per la carretera una estona fins trobar el desviament per la pista que ens portarà per Espinelves, travessar l'Eix i pujar la primera rampa dura del dia. Gairebé 500m en 3/4km, deu ni do, alguna rampa molt dura del 20% on els mortals vam haver de posar peu a terra (l'Esteve no).

Un cop al cim, planejem una mica i arribem a Viladrau.

Viladrau es coneguda per la fira de l'Avet i la Castanya a part del neixament del seu mític Bandoler Joan Sala i Ferrer més conegut amb el seu nick del messenger Serrallonga. Si al 1594 com us penseu que es comunicaven, per telèfon? Al que anàvem... gràcies als avets vam poder recuperar el tresor i vam obtenir la merescuda recompensa!

A Viladrau vam sellar el quart control i primer del dia 2. Concretament al Bar Restaurant Daina, on per 10e per cap ens vam fotre 2 mega entrepants de pa de pagés, veure i cafè. (Un dels entrepants era per emportar!!) . Estava a petar de gent, es nota que era diumenge i a més al migdia.

Això va ser a les 12 aprox i va fer un esmorzar-dinar. Vam descansar una estona i cap a fer corriols/trialeres/barrancs!! xDD Vam entrar al bar plovent i vam sortir amb la solana, sin sentido tu. La temperatura super agradable, suposo que rondaria als 15º. Perquè el Garmin 705 no té sensor de temperatura?

Les hores van passant i la gana comença a fer acte de presencia. Havíem començat el dia a molt bon ritme però anàvem a pitjor, havíem baixat molt el promig i com el dia anterior o ens espavilàvem o tornaríem fosc. Mentres esperem en Pau ens fem unes fotos perquè no vam portar les cartes! Això que el tio ho va apuntar a la llista!

Cada vegada queda menys per arribar a Vilanova, deuen quedar uns 10km però a algú les forces li flaquejen, té gana i ja no tira!!! Pau apreta, mira vaques !!! Jo veig un xuleton a la brasa jajaja

Amb més pena que glòria vam arribar a Vilanova de Sau a sellar l'últim control en ruta i vam parar a fotre'ns el dinar que portàvem des de Viladrau. Vam pendre unes cocacoles i ens vam cardar un parell de gelats per animar la festa. Encara era clar i vam treure el llibre del tresor que havíem abandonat una mica ... Ens disposem a contestar les preguntes i ....

Acollonen eh? Doncs s'ens va fer de nit !!! jajaja.

Sort que estava tot planejat i l'ultim punt de control del camping estava a 5km que obviament vam fer totalment de fosc. En arribar una dutxa al camping d'aigua freda, si freda, amb el fred que fotia i les dutxes tenien truc !!! Perquè sortis l'aigua calenta havies d'obrir l'aixeta de l'aigua calenta de les piques i llavors a la dutxa sortia bé. Doncs com que no ho sabiem aigua freda, collonut i òpitm per pillar un refredat xddd.

Un cop nets vam anar a veure en serrallonga (tio que hi havia a recepció que ja vam batejar) i ens va donar la nostre merescuda recompensa !!! El maillot per ser finishers i el barret per haver trobat el tresor del cosí segon d'en Sanz!

Resum etapes

Dia 1 --> 55km - 8h 44' - 6.2km/h - 1900m de pujada i 1600 de baixada.

Dia 2 --> 60km - 8h 38' - 6.9km/h - 1302m de pujada i 1700 de baixada.

Perfil

Track de la Pedals den Serrallonga

Ara no tenim cap objectiu a l'horitzó més que recuperar l'essencia de les sortides setmanals amb la colla pessigolla. Començarem el dia 25. Estigueu atents!

Salut !!!

5 comentarios:

  1. Serrallonga defeated!! Gran ruta, em va agradar, llastima per algun contratemps però en general tot be! El que em sembla una mica nefast es el tema dels maillots. Pau si vols m'han enviat una enquesta per si la vosl omplir.

    ResponderEliminar
  2. Una bona aventura companys!!!!
    De les que amí m'agraden, qui sap si algun día...
    Aquest dissabte sortim a fer el recorregut de la cursa de Montnegre, si hos bé de gust... A les 8:00 hrs al Atrium.
    Ens veiem!!!

    ResponderEliminar
  3. jordi, com sempre una cran cronica,
    esteve,maes,pau,felicitats per l' aventura

    ResponderEliminar
  4. Trekman aquest finde no podem, la colla anem a port aventura a celbrar halloween!!! jajaja
    Si teniu pensat fer la ruta (com dieu al blog) ja em pasareu el track i l'anire a fer entre setmana.
    Gracies companys i gaaaaaaaaas a la burra!!!

    ResponderEliminar
  5. Grannnn crónica Letito!!! la veritat que va ser una aventura genial, ho tornaria a repetir encantat de la vida! va ser un finde diferent a sobre de la bici i especial per compartir-ho amb uns bons amic com vosaltres, vàrem suar, riure molt i sobretot pedalar per un indret tant bonic com les Guilleries.
    Inolvidable companys! ;)

    ResponderEliminar