“Nunca saldrás sin un troncha de mas” Avui, El Carrilet (Girona-Olot-Girona)

El dia abans en Sanz ja estava dient que demà alguna cosa passaria, com si del mago Felix es tractés ho va encertar. De totes maneres no costava gaire el cotxe amb el soroll a llauna i la bici amb uns garranyecs que diu ni do... però anem per parts.

Durant la setmana vam parlar d’aquest dissabte de fer el Carrilet que uneix Girona amb Olot i després tornar, actualment es una via verda per a poder fer amb bici i a peu però antigament era una via on passava el tren que unia aquestes dues ciutats. Som 6 disposats a fer-ho, casi el grup al complert, l’Esteve tenia una cursa als Monegros amb en Sevilla i no va venir (de totes maneres ell ja l’ha feta aquesta ruta). Divendres ho vam preparar tot, dues bicis al cotxe d’en Cristian i quatre passatgers, al cotxe d’en Sanz 4 bicis i 2 passatgers. Fins aquí tot bé sinó fos pel sorollaco que fot el cotxe d’en Sanz, nanu arregla’l que algun dia et petarà, realment jo no tenia gaire clar que arribéssim xDDD. Inclús vam sortir al programa “El món a RAC1” a la predicció meteorològica, on ens van aconsellar que no hi anéssim ja que cauria força aigua i fins i tot algun calamars a la romana.



Nosaltres passant de tot hi vam anar ja que no teníem tot planificat i vam dir, mira que sigui lo que deu vulgui.

Dissabte vam quedar a les 7am als bancs i vam partir cap a Girona. Passades les 9 començàvem a fer la ruta tot feliços...



Els primers km’s ja em vaig adonar que la bici d’en Sanz feia un soroll raro i li vaig comentar, després d’enchufar-me vam anar seguint. La veritat es que des d’on vam començar a fer la ruta està força malament el traçat, passes entre els horts dels pagesos, desviaments per obres, mal senyalitzat, etc (si una altre vegada el fem, començarem des d’Anglès). En un encreuament d’aquests que no saps si es a la dreta a l’esquerre o recte perquè la senyalització brilla per la seva absència ens parem, i de seguida passa un grup de bikers amb tàndems un pel perduts, a tots la intuïció ens diu que es recte amb lo qual els deixem passar i ens disposem a seguir-los. Arrenquem en pujada, en Sanz al capdavant, s’aixeca, fot pedalada forta i ¡¡¡ CATACRACK !!!! Que ha passat? Que ha passat? Doncs que la cadena se li ha petat, l’ha partit !!! Es el pitjor q et pot passar ja que si algo t’arruïna una sortida es que se’t peti la cadena. Cap problema tenim el decarton a 5 km, en comprem una i tornem. GL basto!! Avui es 1 de maig i es tancat a tot arreu, AOE PEINE. Hem fet 12km i decidim tornar enrere i que ja ho farem un altre dia però ell enfadat diu que no, que continuem que ja que érem allà ho féssim, ell tornaria enrere, agafaria el cotxe i ens esperaria a Olot per dinar. Internament vaig pensar que era una putada immensa i que la ruta no seria igual però en fi, es el que hi ha, això ens servirà de lliçó per comprar algun que altre eslavó i portar un troncha. Total seguim amb lo nostre i de seguida parem a esmorzar, jo no havia menjat res i tenia força gana, era prou dur el que quedava com per posar algo a l’estómac. Un cop tips i pixats, continuem. Abans d’arribar a Anglès altre cop no sabem per on tirar i ens parem al costat de la N-141 a un petit desvio a l’entrada d’una casa. NO SABEM EL QUE HEM FET. Al cap d’un minut arriba un senyor (per dir algo) amb cotxe que s’ha empassat un pito amb el que mantenim un interessantíssim diàleg.

Dròpul: Sabeu Llegir?
Leto: (amb cara d’incrèdul) Si, per?
Dròpul: Que posa aquí?
Leto: Prohibit el pas (en un cartell minúscul i ridícul)
Dròpul: Que foteu el camp ara mateix d’aki i ràpid, que us heu pensat, això es casa meva bla bla bla.
Maes: Un segon que ens estem posant els “xubasqueros” i ara marxem tranquil.
Dròpul: Que vinc a casa teva jo a tocar tocar els collons?
Maes: No, perquè no saps on visc!! (Owned!!!)

A tot això nosaltres ens seguim posant els chubasqueros mentres l’home entra a dins de casa i quan anàvem a marxar arriba una furgoneta que aparca a la entradeta famosa. Ens pregunta algo de la ruta del carrilet que fa de cotxe escombra d’uns ciclistes, etc. A tot això surt l’home de dins de casa i miro de reüll i penso ara es liarà pollo fort xDDDD

Dròpul: Es teva aquesta furgoneta?
El de la furgo: Si
Dròpul: La pots treure d’aki o truco als mossos d’esquadra? Això es una propietat privada i no podeu venir aquí a tocar els collons, foteu el camp ara mateix d’aquí us fotu la màquina (Suposo que volia dir que ens enchufaria amb el tractor o algo).

A tot això el de la furgo l’enchufa i li diu que si es propietat privada i no vol que li toquin els ous que hi fiqui una cadena. Total que no hi ha hagut hòsties perquè som uns tios tranquils i el de la furgo també ho era, depèn a qui enganxi li carda un jec d’hòsties que queda tiesso, puto pagès amargat dels collons. Després d’aquest incident continuem amb la ruta, de seguida arribem a Anglès i això ja es una altre cosa, el camí molt més ben senyalitzat, ample i amb millor estat.

Anem pujant pel “falso llano” i la ruta la veritat es que es molt maco, molt verda i està força bé, llàstima de la monotonia de les llargues, llarguíssimes rectes que no s’acaben mai però en fi, ja sabíem al que anàvem. Anàvem parant per posar-nos el chubasquero, ens el trèiem perquè tornava a sortir el sol, ens el tornàvem a posar perquè tornava a ploure i així van anar passant els kilòmetres. Pels voltants de la 1 vam arribar a Olot, i quedava el més complicat, trobar a en Sanz per anar a Dinar. Hem tardat 4 hores a pujar a un ritme de 16/17km/h, total 63km i promig de 135 pulsacions.



Finalment ens trobem i anem a dinar al mig de la plaça del poble a un bar/restaurant que va estar molt bé. Ens hem posar les botes, uff que plens que ens hem quedat.





Quan acabem fem el mateix en Sanz agafa el cotxe i es dirigeix a Girona mentre nosaltres posem rumb cap al inici amb la panxa plena. Els primers km’s un pel durs per les condicions en que ens trobem però quan fam enganxar el “falso llano” ens l’hem petat basto, pujar, pujàvem a 18/20 i baixar baixem a 35/40. Això va fer que la tornava fos molt més lleu. Quan tornàvem ens va ploure bastant en el tros del falso llano però cap problema, així ens refrescava xD. A baixar vam tardar 3 hores i una mitjana de 21 km/h, les pulsacions no les se perquè a mig camí de tornada el pulsòmetre em posava “no signal” , problema de pila o es que m'he mort i vaig amb l'aureola al més pur estil bola de drac?

Total 125km i les cames força adolorides, no estem acostumats a fer tants kilòmetres.
Agafem el cotxe i xino xano tornem cap a casa, arribem a les 8 i poc i després posem el Barça, 1-4 i la lliga més a prop. Dia rodó.



La setmana vinent toca cursa a Dosrrius
Ho haurem d’explicar, no?