1ª Transcorredor de Dosrius

Feia molts dies que ja estàvem inscrits, una cursa a prop, nova (era la primera edició), per la zona que coneixem corredor & company i ens anava be a casi tots. L’Andrés no va poder assistir perquè va anar a fer carretera, Terra de Remences, la resta del grup ens hi vam inscriure amb moltes ganes, seria la primera cursa per alguns i d’altres repetíem. Com diria el Jack el d’estripador, anem per parts que la crònica donarà per molt...

Com a cada cursa que vas, et lleves molt d’hora al matí un puto diumenge (l’únic dia que tens per descansar, pues no!!!), sona el despertador a les 06:15 i t’ho comences a preparar tot. Que si la motxilla amb roba de recanvi, les ulleres, les botes, el maillot (curt o llarg, es fosc i no saps com s’aixecarà el dia), casc, barretes i go! Jo no esmorzo mai, es un gran fallo però soc intolerant als esmorzars matutins i llavors passa el que passa que com em va dir una a la cursa, em falta “fuelle” (lo bo es que el tiu estava més trinxat que jo xDDD).

Vam quedar a les 7 als bancs, arribo i no hi ha ningú, mentre espero faig una foto de les bicis, que maques totes netes !!! Un cop arriba la people, una última foto i sortim cap a Dosrius.






Arribem a Dosrius i comencem a fer cua pels dorsals, la cosa va lenta i ràpidament veiem que sortirem amb retràs, la sortida era a les 9 i com a molt d’hora vam sortir a les 9:30. Esperem que l’any que ve millorin en aquest punt. Amb els dorsals a la bici i esperant l’hora de la sortida engrassem bicis, inflem rodes, pixem i fem una mica l’animal. En una d’aquestes em foto un cop amb el pedal al genoll, penso res important deu ser el cop... quin mal :_ ). No falta la foto de rigor, que guapos sortim els polis de Pacific Blue, en Pau es el poli maloteh !!!



S’acosta el moment de la sortida i anem pillant posició (ens podreu veure a la part dreta de la foto, a mi no s’em veu, soc el de groc lolololo xDDDDDD)






L’organització fot tret a l’aire i comença la cursa !!! al 2 metres coll d’ampolla impressionant i sortim tots darrera la poli amb la sirena engegada. Després d’una volta estúpida pel poble, tornem gairebé al punt de sortida i lo que semblava una sortida llençada va ser un failcopter brutal perquè la carrera es va estirar tant que hem hagut de fer un stop perquè la gent acabes de passar, som gairebé 400. Total sortida parats i embut altre vegada al entrar als corriols del bosc, però bueno la carrera estava en marxa que es el que volia tothom.

Jo m’emparello amb l’Esteve i anem tirant, la resta estan darrera, en Cristian s’ha parat a esperar-los i en Maes, Pau i Sanz ja els he perdut en el moment del tret. Als pocs km’s, la cursa es comença a estirar i em noto super fred, i un mal al genoll de la hòstia estúpida q em fa força mal, comencem a fer pujadetes i baixadetes suaus. En una d’elles passo a l’Esteve i quan recupero al replà se m’emparella i em diu que no cal que l’esperi que si tiro més que marxi que ja ens veurem; jo penso... si ... el que no sabia ell es que portàvem 5km i jo notava que no tirava, acuso el no esmorzar? Ell tira més que jo i de seguida veig que no podré seguir el seu ritme. En una baixada em passa i intento seguir-lo perquè no s’escapi, es una bona roda i si vaig amb ell faré bon temps. El veig, no marxa, però no aconsegueixo atrapar-lo, quina sensació més desesperant, veure que el tens allà el cap vol arribar-hi però les cames no t’hi porten. Fem un parell de km’s així, fins que venen les noies de Ryanair: Atención Trialera derecha, quan arribes a baix, et salta un +1up a dalt del cap i next stage. Atención trialera mas inclinada, easy mode, arribo abaix i Atención trialera con piedras gl !!! Pedres i molles i una rampa força inclinada amb lo qual paro i deixo passar als de darrera que sembla que hi anaven de cara, m’incorporo i baixo com puc, mig a peu mig muntat arribo a baix però l’Esteve ja no hi es, nooooo :__( Se que no l’atraparé fins al final de la cursa, ell porta més bon ritme, amb lo qual m’ho prenc més en calma i menys mal perquè tot just érem al km 7 o 8 i quedava un munt i realment ara quedava lo dur, del km 8 al 12 havíem estat mirant a casa i semblava q era lo dur de la prova, era quan pujaves gairebé tot el desnivell. El que no deia la gràfica es que el desnivell era per corriols i pista estreta força impracticable. Anava en un grup q no m’agradava, anaven pujant però amb el plat petit i pinyó gran, no avançàvem, jo tb ho havia de fer així perquè por poco es podia adelantar, amb prou feina et podies mantenir vertical sobre la pista. Quan va relliscar el de davant meu ja si que va ser el gl perquè després por poco et reincorpores, primer has de deixar pas a la trope q et segueix i després seguir a peu fins a un tros una mica pla per tornar a pujar damunt la bici, es una putada però es el que hi ha. Aquell tros se’m va fer bastant dur la veritat. Al arribar a dalt una petita baixada i avituallament a la vista!!! Paro i em fotu 2 gots d’aigua fresqueta i un tros de plàtan. Agafo una mica d’aire i go!

Ja érem al km 12 i ara venia un seguit de pujades i baixades amb les que hem vaig trobar molt còmode, diria que vaig retallar temps i tot !! Jo normalment baixo lent, em fa una mica de respecte però en aquell tros vaig tenir la sort de tenir un tio al horitzó que em guiava una mica, m’indicava on eren les corbes i tal i això feia que apretés a full fins a punt que cada vegada el veia més a prop. El que tenia a darrera es va enganxar a la roda i fam fer uns bons km’s. Un cop fet un seguit de baixades i pujades per corriols sorties a una carretera on una altre noia et deia Ahora por aquí (un corriol de baixada) i Atención en 400 metros trialera mojada con piedras. OMG. Deuríem anar pel km 16 o 17 i quan vaig veure per on havíem de passar vaig fer una mica fins on em vaig veure capaç i un tros a peu. Vaig passar la trialera corrents i em vaig reincorporar sense més problemes i sense saber el que passaria darrera meu al cap d’una estona. Recuerda mi nombre Lionel Messi, digoo Albert Sanz.

Després de baixar aquella trialera no recordo gaire com seguia la cursa però físicament estava força petat, m’estava enrecordant d’en Sanz i les seves paraules: a partir del km 12 ja ho tinc tot fet, es baixada, si eh? POR POCO! ROMPEPIERNAS això es el que era, tot pujades i baixades amb força desnivell, antención rampa fuerte de 2 metros a la izquierda, ojo bajada i fuerte rampa a la derecha i així un seguit de ziga-zagues que si t’hi fixaves estaves fent l’inútil perquè pel mig hi havia el Camí xDD I vinga pujarrrrrrrr, aquestes eren pujades amb poc desnivell però pujades al cap i a la fi i no podia, plat petit i ja arribaré, mires el conta kilòmetres i et desesperes perquè fots un huevo de pujades i baixades i no passen els km’s es flipant, allò no avançava.
En mig d’una pujada dic aquí si, a prendre pel cul, però un rato i reposo però al cim de la pujada veig al fons el segon avituallament, som-hi !!!!! Arribo i el nano del Barça em dona 2 gots d’aigua fresqueta mentre jo em serveixo 3 troços de taronja, quina taronja loco, dolçiiiiiiiiiiisima. M’hagués quedat allà amb els de la organització anant-me cardant les taronges però no podia, jo havia anat a participar. En fi, omplo el bidó amb aigua fresca, em recupero una mica i segueixo. Estem pels voltants de km24 i en falten uns 8. Ànims campió que ja arribes (penso per dins XDD), pujadetes i baixadetes, pujadetes i més baixadetes, aquest tram el faig força estona sol fins que de cop i volta en una d’aquestes pujades d’un corriol de mala mort anem de dret a una casa vallada i veig a un tio de la organització i uns 10 ciclistes fent cua i jo... hola l’últim? Que polles passa allà, arribo i el pavo. Alerta trialera força inclinada i vigila que al final sembla que s’acaba però s’inclina molt més!! Mare de deu l’aglomeració de ciclistes que érem allà xDDD. La trialera l’havien improvisat d’avui per demà i discorria entre una casa vallada i el bosc, si perdies l’equilibri i anaves cap al formigó de la valla, les rises estaven assegurades i les cremades també. Mica en mica comencem a baixar i força bé, avui estic fent un curset accelerat de trialeres penso per dins i arribem a la part xunga i un rellisca, fot el peu i no cau de miracle, el de davant també baixa de la bici i a mi també em toca baixar, caaaasiii. En fi, arribo a baix a peu amb la bici al costat i resulta que allà hi havia el de la foto, passo i em fa una foto i jo pensant, Burru no te la penso comprar, si anés amb bici encara però a peu gl !! Es moment de tornar a posar terra de per mig i això s’acaba les forces ja no donen per gaire i a les pujades encara pujo però a les baixades no tinc força ni per subjectar el manillar amb fermesa, en una d’aquestes m’amorro, baixo bastant xuscadet pel mig d’una prat fent com unes esses i al final em trobo un altre fotògraf, cara de concentració i go! Aquesta si que haurà quedat xula penso per fins, segueixo que ja queda poc, sento la música del camp de futbol d’on havíem sortit, però encara no hi arribo, més pujada? Però si ja hi soc, argh !!!!! Tornem a pujar, tornem a baixar, continuem baixant i més avall i al final de tot anem directes cap al riu, passem pel mig del riu i començo a sentir la música a sobre meu com si vingués del cel, això vol dir que estic a sota del camp de futbol, i començo a apretar, no sabia que venia el remate final. Sorra de riu/platja que es clava una merder mullada amb l’aigua del riu, combo final per acabar-te de matar, i a més a més una recta que no s’acaba mai, i anar pedalant fins que ve una pujadeta, siiii veig les porteries !!! Arribo al camp de futbol i sprint final per arribar a la meta com un autèntic campió XDD


Arribo i m’acribillen a bosses, begudes isotòniques, enquestes, obsequis, em roben el dorsal, allò sembla un box de fórmula 1, molta penya i cadascú fent una cosa diferent, quin estrés.
Un cop passat vaig a mirar si trobo l’Esteve, ell em fot un crit i el sento però no el veig, em paro una mica i finalment ens trobem, ell ja s’ha fotut la buti, ha arribat 15 min abans que jo. Vaig a rentar la bici i em pillo el bocata i me’l foto mentre ens expliquem la cursa. Ens ho prenem amb calma perquè pensem que ens haurem d’esperar una bona estona. Quan anem cap al cotxe a canviar-nos i penjar les bicis veiem que arriben en Cristian i en Maes per la carretera. HOLA? Quin tipus de trampa es aquesta? XDDDD S’han estalviat el tros del riu i les dunes trencadores, malparits. Mentre ells van cap a l’arribada pels altaveus se sent Dorsal Numero 70 71 i 72 acudan a megafonía. (Si us hi heu fixa’t a la foto on sortim tots, corresponen als nostres). Nosaltres filpant, ens ha tocat la Treck locoo !!! Anem fliipats cap a megafonía deixant les bicis per allà al cotxe tirades i arribem i ens diuen, us busca un pavo de la creu roja. WTF Nosaltres, ai mare, això no pinta bé, que ha passat. Un pavo ens diu que un company nosaltres ha tingut un accident i se l’han endut amb l’ambulància cap al hospital de Mataró. En Sanz !!! Ens diuen que té un cop al tòrax i a les caderes que li havien de fer proves. Ens ha cardat, joder pobre sanz. El tio se la cardat a la trialera de les pedres mullades, s’ha empuntat amb una pedra i ha volat 6 metres, la pena es que ningú no ha pogut immortalitzar el moment.

En fi, els de la creu roja ens donen la bici i els seus objectes personals i nosaltres ens canviem ràpidament i posem rumb cap a Mataró. Allà preguntem a urgències i si el tenen allà a traumatologia, anem cap al seu box i allà està estirat amb calmant i proves a full. Ens esperem una estona fins que li donen l’Informe Robinson i li diuen que no te res trencat, respòs i anar marxant, ha estat la primera però segur q no serà la última, de tot de n’aprèn i això no serà una excepció. He escoltat repòs? No anar a treballar? Deixar de guanyar Euros? NOOOOOOO!!!!!!!



Son vora les 4 i decidim passar per l’autoviena per jalar algo. Un cop hem “dinat” ens enterem que en sincue ha quedat segon ja que en hamiltongo ha rebentat la roda i ha fet un recte i el meu estimat vettel s’ha sortit en una corba. De totes maneres lo important està per jugar, a les 21h, la final de la Eurolliga amb el Barça donant-ho tot !!! Quedem que cadascú la mirarà a casa perquè estem fets pols però l’Esteve ha de venir a casa perquè ha de carregar l’iphone, no te carregador i em ve a gastar corrent a casa !! Son gairebé les 9, està a punt de començar el partit i zzzzzzzzzzzzz l’esteve full sobing al sofà però full full. Jo a la cadira mirant el basquet i comentant-ho amb en Maes pel facebook, va estar bé XD. L’Esteve va obrir els ulls al últim quart però no veia ni el marcador, mitja volta i zzzzzzz quan el vaig despertar, Esteve que hem d’anar a dormir o que?, en Grimau ja havia aixecat la copa!! Som campions d’Europa!!!.

En fi tornant a la cursa, molt tècnica, però apassionant, ha agradat molt a la gent pel que puc veure als comentari de les webs de l’organització.


Web http://www.solobtt.com/informacion/id/3267/des/transcorredor-de-dosrius/
Classificació (perri) http://www.cedosrius.org/?p=478

Esteve posició 47 , temps 2h 15’ 32km
Jordi posició 81, temps 2h 30’ 32km
La resta ho desconec ja que l’organització no ha agafat el temps de tots, una altre cosa a millorar.

Perfil de la ruta.



En fi salut a tots, a millorar-se!