1ª Pedalada Borregos de Cardedeu o el que es el mateix “1ª Estafada a uns borregos”

La Transcorredor ens va deixar tant bon sabor de boca (accident al marge) que de seguida ens vam voler inscriure a una altre pedalada. Vam veure la Borregos de Cardedeu que l’organitzava el Club Ciclista Biciats i en hi vam decidir apuntar. 20 Euros valia la marxa, ho vam trobar car però no ens ho vam pensar gaire, 2 traçats, camiseta tècnica, diploma amb temps, trofeus al club més nombrós i la botifarrada al arribar preveien un plàcid i entretingut diumenge. Malauradament no va ser així.
Comencem pel principi, els biodisel a part de ser unes màquines en el terreny btt son uns professionals del futbol sala i aprofitant l’arrencada del mundial vam decidir fer el partit inaugural... total que vam anar al temple a fer una pachanga futbolística: Resultat? Unes ampolles de ca l’ample i que encara arrossego. Dissabte de descans per recuperar els peus i les agulletes, em disposo a netejar la bici i patapum pim pam, em trobo la roda del darrera punxada. Canvio càmera, i només inflar amb el compresor sento un sssssssssssssshhh, punxada i veig que la coberta té un petit tall. A la tarda toca excursió al probikes a equipar-me. Compro una maxxis larsen del calibre 26*2.00 i 3 càmeres specialized. Arribem a casa preparem el terreny i en ves de posar una càmera nova foto una reparada que tenia per aquí i que a priori no perdia ... (fail) carreguem les bicis al cotxe i quedem per demà a les 7am.

Em poso el despertador a les 5:45 per veure si llevant-me d’hora l’estómac no em rebutja el menjar però ni amb aquestes, em foto 2 galetes flora i se’m fot una pasterada a la boca q no ho trec de poc, tiro avall amb aigua i penso definitivament tinc un problema. Cap problema, preparo una barreta i 2 power gels i amb això he de fer la cursa i esperar la botifarra, carrego les coses al cotxe i tot passant per darrera toco la roda maldita i sorpresa, la roda està sense aire !!!!!!! ARGH !!!!!!!!!!! Vaig a buscar a l’Esteve i anem cap a la benzinera (punt de sortida), mentrestant la resta de l’expedició té problemes per encabir la darrera bici i l’han de desmuntar i posar dins del cotxe amb lo qual queda una imatge per el record (tot i que malauradament no ha quedat immortalitzada) i es en sanz conduint, en pau de copilot i en Maes estarrecat per alla davant amb el cul amb pompa i treient el cap per la finestra. Realment era per veure-ho. Son gairebé les 7:45 la marxa comença a les 8:30 anem molt tard, no sabem on es exactament el lloc i jo encara he de canviar la roda.

Entrem a Cardedeu i abans de trobar l’stand de la pedalada fem una ruta turística per Cardedeu, la mala hòstia i els nervis ens acompanyen de bon matí. Un cop ho trobem ens repartim, uns canvien la roda de la bici i els altres, els altres trauran les bicis i en Pau va a buscar els dorsals. Un cop ens vestim i ho tenim tot (en Pau encara no ha tornat) anem cap al punt de sortida i entenem el perquè ne Pau no havia tornat, hi ha una cua del copón !!! Molts inscrits el mateix dia i que pagaran les conseqüències quan arribin a meta. Nosaltres som dels últims a recollir el dorsal i sorpresa no hi ha brides. HOLA? On ens penjem els dorsals? Doncs no hi ha altre lloc, als ous. Ens el fotem entre el culot i els calçotets i goes. Realment patètic, les brides estan cares i amb 20e que hem pagat es normal q no hagin arribat ...

L'Esteve fent cua.


Amb una hora de retràs es dona la sortida, bueno això de que es dona es un dir perquè ni tret de sortida, ni cuet ni res, algú es va avançar, la resta van seguir i ale pedalada en marxa. Bueno comencem fent la típica sortida llençada recorrent el poble darrera la poli, la poli marxa i goooes !! Al cap de poc, potser un parell o tres de km la pedala es divideix , curta dreta i llarga esquerra, tot i estar físicament mermat em decideixo a fer la llarga gràcies al post de la Noe que em va arribar al cor. L’Esteve ho té claríssim la llarga a tope i en Sanz, Maes i Pau van a fer la cursa que no serà tant curta oi que no Maes? xDDDDD Just després d’agafar el desvio per fer la llarga EMBUSSADA DEL MIL. Alerta poc a poc algú deu haver pres mal o hi ha un baixada xunga o algo penso i quan mi apropo veig el que mai havia vist. Ens fan parar perquè pel mateix lloca passa una cursa d’atletisme, increïble, patètic, penós, lamentable, desesperant. Un fi allà parats i a vegades se’n cola un, vamos un cachondeo. Allà perdo l’Esteve ell s’ha pogut colar i jo he quedat embossat, al cap d’un parell de minuts més puc passar i continuo la meva ruta. De seguida veig que el circuit està mal senyalitzat, més que mal senyalitzat, el correcte es poc senyalitzat. La ruta de 40km no puja gaire el desnivell total es de 800m amb una altura màxima de 400, això si es el que es diu un trencacames. Després de ser testimoni d’alguna caiguda en alguna baixada rapideta amb rodera, faig un ascens i arribo al primer avituallament, devia ser el km17 aprox y hi ha força gent així que decideixo no parar, físicament pensava que estaria pitjor però puc aguantar, després del avituallament una mica de pujada i força tros de descens per corriols molons, un cop arribem abaix cal tornar a pujar i aprofito un tros planer per endinyar-me un power gel. Em senta força malament amb l’estómac buit des d’anit sopar però una mica d’aigua i avall, a nivell de rendiment collonut aguanto el tiron de la pujada i que està passant aquí ? grup de penya perduda de la cursa curta, comenten que s’han perdut i que continuaran per aquí, per mi perfecte, jo ja els he passat. Segueixo en solitari pujant i baixant i arribem a un segon control col•locat estratègicament en una d’aquelles baixades on en Sanz agafa els 60. Por poco paro també, foto un cop d’ull ràpid i es com si ningú hagués parat, hi ha un colló de fruita i tota super bon col•locada, gl. Devia transcorre el km 27 quan enfilem una pujada amb força pendent i mooolt llarga, fa rato q vaig sol quan de sobte enmig de la pujada sento “Sandrusco President !!!”, penso un sonat, passo del tema i segueixo pujant amb el molinillo, estic força petat, no he parat en cap control, quan de cop i volta sense esbufecs al clatell, se m’acosta i veig l’Esteve !!! HOLA? Quan l’he passat? Ell també es queda sorprès, no ens hem vist en tot el recorregut, ell m’havia agafat avantatge quan he estat parat per culpa de la cursa atlètica però jo no l’havia passat, en fi ens expliquem 4 coses i li dic quants km portes i diu 32 i jo en portava 29. JAJAJA i tu juru que no he atajat ni res, sempre seguint les marques, les poques que hi havia. Bueno seguim junts i ell va a més bon ritme que jo i em pilla una mica d’aventatge però no estic disposat a quedar-me enrera i a cara perro m’enchufo un altre power gel. No estic a roda però no el perdo de moment en conformo amb això. Els 10 últim km son super ràpids molta baixada amb algun repechón. En un corriol ens re agrupem ja que altre vegada les dues pedalades s’ajunten i hi ha una petit embús. Anem 3 ciclistes junts i quan ja gairebé hi érem l’home que ens havia d’indicar que havíem de passar per sota la via no hi era, estava fent el cafè o pixant o jo que se que però quan ja hi érem ens marquem una volta pel mig del poble perduts, tornem a passar pel mateix lloc i sorpresa ara si que hi era el pavo, sin sentido. Total passem pel lloc correcte i arribem a la meta amb 39km a les cames (l’Esteve 42) i 2 hores i 20 minuts. Molt bon temps !! Allà ja ens esperen en Pau, en Maes i en Sanz que han fet la curta però com que la curta estava tant ben senyalitzada s’han perdut tots 3. En Maes ha fet 2 vegades el començament de la curta i mitja llarga total 32km xDDD en Pau es l’únic que l’ha fet bé i amb un hora i poc ha arribat a meta, en Sanz també ha fet alguna volta de més.
Al arribar ni control de temps ni diploma ni res, bossa amb uns borregos, una samarreta tècnica i un val per una botifarra (la que casi els hi faig). Encara gràcies, la gent inscrita al mateix dia ni això ha tingut ja que han fet curt, patètic altre vegada.



Ens fotem la botifarra i reposem mentre esperem l’entrega de premis. Ens en toca 1 al club més nombrós: CC Sant Celoni. Els Biodiesel amb 5 inscrits hem fet una important aportació. Pugem al podi i recollim el premi juntament amb l’Aitor i la xicota. (Quan surti la foto la penjaré). També xerrem una estoneta amb gent de les cabres del montnegre i ens comenten el tema de fer equipacions, semblen bona gent i ara els farem followers del seu blog !!



Un home de Mallorca s’hagués endut el premi al participant més llunyà però no se’l va emportar perquè en una petita ràfega de vent va caure a terra i es va esmicolar. Patètic els trofeus a la punta del podi sense ningú vigilant ni res, va ser el vent però podia haver estat un nen o qualsevol altre cosa.
En fi, a veure si em toca la Orbea i recupero els 20 euros invertits. Aquesta gent s’ha endut un bon pal als foros i webs on van anunciar la pedalada. Vale que ha estat la primera que organitzaven però hi ha coses que no tenen excusa tot i ser la primera. A mi a la segona no mi veuran i analitzaré bé abans d’inscriure’m a una altre.

Deixo el perfil de la ruta, desnivells i temps.




Ruta Llarga (40km)

Ruta Curta (20km)

Salut i fins la propera.

Vallfornes - La Calma - Collformic

Després d’uns dies d’inactivitat tornem a la càrrega. Aquestes 3 setmanes la veritat es que no ens hem ajuntat gaire, per una raó o una altre les sortides setmanals eren de 2/3 persones. La setmana que ve ens hem inscrit a la pedalada que organitza el CC de Cardedeu i hem volgut anar a fer un test a veure com responen les cames i llavors un cop allà ja cadascú que triï la que més li interessi la curta (20km) o la llarga (40km). El test ha estat exigent.
Amb l’ incorporació del Garmin com a animal de companyia s’obren un ventall immens de rutes a fer per la zona. Les descarregues de cicloide la ruta la carregues al bixo i go! Ahir es el que vam fer.
Sortida a les 8am de la Octano, realment massa tard, ja comença a fer una calor horrible, pel meu estómac ha passat una torrada a seques (vaig progressant) però m’enduc força provisions, el dia espectacular, perfecte per gaudir d’una excel•lent jornada!





Un cop a la Octano en Pau truca q s’ha dormit o_o i que passem per casa seva i continuem la ruta des d’allà. Modifiquem el traçat una mica però cap problema, l’enganxarem més endavant. En Jordi Monrabà ens acompanya, ell ja ha sortit, es un tio q va d’hora, un cop recollim en Pau fem la pujada de can Pou Alt i en Monrabà acaba de fer la ruta agafant un altre camí, fins després!! Seguim el garmin i arribem a Sant Antoni de Vilamajor on travessem el poble i per carretera arribem a Cànoves. Un cop a Cànoves agafem direcció al Parc de Montseny i arribem al peu de la muntanya on hi ha els cartells indicadors, la cadena perquè no passin els cotxes i quedem que cadascú pugi al seu ritme que ens anirem trobant a les cruïlles.






Deu ni do la gent que fa aquesta ruta a peu o amb bici, realment hi ha vistes molt guapes i es un bon lloc on passar el dissabte. Abans de començar la primera pujada rompedora (ells ja l’havien fet, jo no) em diuen que quedem a dalt, ens esperem q després planeja i anem junts, jo i l’Esteve anem tirant i arribem tot fent fotos de la pujada i del pantà de Vallfornés.




















Un cop ens re agrupem tornem a tirar fins a la següent encreuament on ens hem d’esperar per tal d’indicar el camí. Des d’aquí ja no hi ha cap desviament fins a dalt de tot del Pla de la Calma. Així que xino xano anem pujant l’Esteve i jo per una banda i en Maes i en Pau per una altre. Deu ni do amb les pujadetes del 15%-20% de desnivell. El pitjor no son les rampes sinó el mal estat d’aquestes; terreny erosionat per l’aigua, força sots i pedres feien d’aquestes unes pujades molt dures. Abans d’arribar a dalt fem unes esses en pujadeta no gaire pronunciades on aprofitem per menjar una barreta de cereals i un cop a dalt toca esperar la reagrupament.
Calculem q ens haurem d’esperar 3/4 - 1h i no anem equivocats per això ens relaxem una mica, ens posem a l’ombra i contemplem el paisatge paradisíac. Mentrestant al mòbil treia fum amb la notícia que en Rossi s’havia petat, tíbia i peroné down i adéu a la temporada i al mundial :_(












En Maes i en Pau seguien pujant i en una d’aquestes pujades malparides de pedres i roderes havien hagut de posar el peu a terra i continuar pujant a peu cosa que crema de sobre manera i passa factura com així ha estat. En Maes no estava en plena forma, el monòleg d’anit al Berlín i les poques hores de son feia que no estigués en plenes facultats d’ afrontar la jornada cicloturista. Això i la calor insoportable sumat a que l’aigua era calenta i la deshidratació va fer que arribés a dalt realment fos. Vam descansar una mica i vam continuar mig planejant mig acabant de pujar al restaurant i un cop aquí la ruta seguia per muntanya i amunt però vam decidir que ja n’hi havia prou. Portàvem més de 40km i la baixada per carretera era el més assenyat per posar fi a la ruta.




Així que ens deixem anar, sense pedalar i ràpidament agafem els 50km/h, anem junts i fent les corbes fins a baix, passem per la Trauna, Montseny, sant esteve i parada tècnica a casa l’Esteve on ens treu el limon&nada i nosaltres ens quedem amb el limón i ell amb la nada xDDDDDDD. Estem una hora xerrant de lo maca q era la ruta i del merda de mòbil que s’ha comprat en Pau (N1) i llavors ja tornem cap a casa.

Perfil de la ruta:


Informació de la Ruta
Palautordera - Vallfornés - La Calma - Collformic - Palautordera

El repte no es amb quin temps pujes, sinó pujar-hi :)

La setmana vinent ens veiem a la Borregos de Cardedeu

Salut i pedals!!!

1ª Transcorredor de Dosrius

Feia molts dies que ja estàvem inscrits, una cursa a prop, nova (era la primera edició), per la zona que coneixem corredor & company i ens anava be a casi tots. L’Andrés no va poder assistir perquè va anar a fer carretera, Terra de Remences, la resta del grup ens hi vam inscriure amb moltes ganes, seria la primera cursa per alguns i d’altres repetíem. Com diria el Jack el d’estripador, anem per parts que la crònica donarà per molt...

Com a cada cursa que vas, et lleves molt d’hora al matí un puto diumenge (l’únic dia que tens per descansar, pues no!!!), sona el despertador a les 06:15 i t’ho comences a preparar tot. Que si la motxilla amb roba de recanvi, les ulleres, les botes, el maillot (curt o llarg, es fosc i no saps com s’aixecarà el dia), casc, barretes i go! Jo no esmorzo mai, es un gran fallo però soc intolerant als esmorzars matutins i llavors passa el que passa que com em va dir una a la cursa, em falta “fuelle” (lo bo es que el tiu estava més trinxat que jo xDDD).

Vam quedar a les 7 als bancs, arribo i no hi ha ningú, mentre espero faig una foto de les bicis, que maques totes netes !!! Un cop arriba la people, una última foto i sortim cap a Dosrius.






Arribem a Dosrius i comencem a fer cua pels dorsals, la cosa va lenta i ràpidament veiem que sortirem amb retràs, la sortida era a les 9 i com a molt d’hora vam sortir a les 9:30. Esperem que l’any que ve millorin en aquest punt. Amb els dorsals a la bici i esperant l’hora de la sortida engrassem bicis, inflem rodes, pixem i fem una mica l’animal. En una d’aquestes em foto un cop amb el pedal al genoll, penso res important deu ser el cop... quin mal :_ ). No falta la foto de rigor, que guapos sortim els polis de Pacific Blue, en Pau es el poli maloteh !!!



S’acosta el moment de la sortida i anem pillant posició (ens podreu veure a la part dreta de la foto, a mi no s’em veu, soc el de groc lolololo xDDDDDD)






L’organització fot tret a l’aire i comença la cursa !!! al 2 metres coll d’ampolla impressionant i sortim tots darrera la poli amb la sirena engegada. Després d’una volta estúpida pel poble, tornem gairebé al punt de sortida i lo que semblava una sortida llençada va ser un failcopter brutal perquè la carrera es va estirar tant que hem hagut de fer un stop perquè la gent acabes de passar, som gairebé 400. Total sortida parats i embut altre vegada al entrar als corriols del bosc, però bueno la carrera estava en marxa que es el que volia tothom.

Jo m’emparello amb l’Esteve i anem tirant, la resta estan darrera, en Cristian s’ha parat a esperar-los i en Maes, Pau i Sanz ja els he perdut en el moment del tret. Als pocs km’s, la cursa es comença a estirar i em noto super fred, i un mal al genoll de la hòstia estúpida q em fa força mal, comencem a fer pujadetes i baixadetes suaus. En una d’elles passo a l’Esteve i quan recupero al replà se m’emparella i em diu que no cal que l’esperi que si tiro més que marxi que ja ens veurem; jo penso... si ... el que no sabia ell es que portàvem 5km i jo notava que no tirava, acuso el no esmorzar? Ell tira més que jo i de seguida veig que no podré seguir el seu ritme. En una baixada em passa i intento seguir-lo perquè no s’escapi, es una bona roda i si vaig amb ell faré bon temps. El veig, no marxa, però no aconsegueixo atrapar-lo, quina sensació més desesperant, veure que el tens allà el cap vol arribar-hi però les cames no t’hi porten. Fem un parell de km’s així, fins que venen les noies de Ryanair: Atención Trialera derecha, quan arribes a baix, et salta un +1up a dalt del cap i next stage. Atención trialera mas inclinada, easy mode, arribo abaix i Atención trialera con piedras gl !!! Pedres i molles i una rampa força inclinada amb lo qual paro i deixo passar als de darrera que sembla que hi anaven de cara, m’incorporo i baixo com puc, mig a peu mig muntat arribo a baix però l’Esteve ja no hi es, nooooo :__( Se que no l’atraparé fins al final de la cursa, ell porta més bon ritme, amb lo qual m’ho prenc més en calma i menys mal perquè tot just érem al km 7 o 8 i quedava un munt i realment ara quedava lo dur, del km 8 al 12 havíem estat mirant a casa i semblava q era lo dur de la prova, era quan pujaves gairebé tot el desnivell. El que no deia la gràfica es que el desnivell era per corriols i pista estreta força impracticable. Anava en un grup q no m’agradava, anaven pujant però amb el plat petit i pinyó gran, no avançàvem, jo tb ho havia de fer així perquè por poco es podia adelantar, amb prou feina et podies mantenir vertical sobre la pista. Quan va relliscar el de davant meu ja si que va ser el gl perquè després por poco et reincorpores, primer has de deixar pas a la trope q et segueix i després seguir a peu fins a un tros una mica pla per tornar a pujar damunt la bici, es una putada però es el que hi ha. Aquell tros se’m va fer bastant dur la veritat. Al arribar a dalt una petita baixada i avituallament a la vista!!! Paro i em fotu 2 gots d’aigua fresqueta i un tros de plàtan. Agafo una mica d’aire i go!

Ja érem al km 12 i ara venia un seguit de pujades i baixades amb les que hem vaig trobar molt còmode, diria que vaig retallar temps i tot !! Jo normalment baixo lent, em fa una mica de respecte però en aquell tros vaig tenir la sort de tenir un tio al horitzó que em guiava una mica, m’indicava on eren les corbes i tal i això feia que apretés a full fins a punt que cada vegada el veia més a prop. El que tenia a darrera es va enganxar a la roda i fam fer uns bons km’s. Un cop fet un seguit de baixades i pujades per corriols sorties a una carretera on una altre noia et deia Ahora por aquí (un corriol de baixada) i Atención en 400 metros trialera mojada con piedras. OMG. Deuríem anar pel km 16 o 17 i quan vaig veure per on havíem de passar vaig fer una mica fins on em vaig veure capaç i un tros a peu. Vaig passar la trialera corrents i em vaig reincorporar sense més problemes i sense saber el que passaria darrera meu al cap d’una estona. Recuerda mi nombre Lionel Messi, digoo Albert Sanz.

Després de baixar aquella trialera no recordo gaire com seguia la cursa però físicament estava força petat, m’estava enrecordant d’en Sanz i les seves paraules: a partir del km 12 ja ho tinc tot fet, es baixada, si eh? POR POCO! ROMPEPIERNAS això es el que era, tot pujades i baixades amb força desnivell, antención rampa fuerte de 2 metros a la izquierda, ojo bajada i fuerte rampa a la derecha i així un seguit de ziga-zagues que si t’hi fixaves estaves fent l’inútil perquè pel mig hi havia el Camí xDD I vinga pujarrrrrrrr, aquestes eren pujades amb poc desnivell però pujades al cap i a la fi i no podia, plat petit i ja arribaré, mires el conta kilòmetres i et desesperes perquè fots un huevo de pujades i baixades i no passen els km’s es flipant, allò no avançava.
En mig d’una pujada dic aquí si, a prendre pel cul, però un rato i reposo però al cim de la pujada veig al fons el segon avituallament, som-hi !!!!! Arribo i el nano del Barça em dona 2 gots d’aigua fresqueta mentre jo em serveixo 3 troços de taronja, quina taronja loco, dolçiiiiiiiiiiisima. M’hagués quedat allà amb els de la organització anant-me cardant les taronges però no podia, jo havia anat a participar. En fi, omplo el bidó amb aigua fresca, em recupero una mica i segueixo. Estem pels voltants de km24 i en falten uns 8. Ànims campió que ja arribes (penso per dins XDD), pujadetes i baixadetes, pujadetes i més baixadetes, aquest tram el faig força estona sol fins que de cop i volta en una d’aquestes pujades d’un corriol de mala mort anem de dret a una casa vallada i veig a un tio de la organització i uns 10 ciclistes fent cua i jo... hola l’últim? Que polles passa allà, arribo i el pavo. Alerta trialera força inclinada i vigila que al final sembla que s’acaba però s’inclina molt més!! Mare de deu l’aglomeració de ciclistes que érem allà xDDD. La trialera l’havien improvisat d’avui per demà i discorria entre una casa vallada i el bosc, si perdies l’equilibri i anaves cap al formigó de la valla, les rises estaven assegurades i les cremades també. Mica en mica comencem a baixar i força bé, avui estic fent un curset accelerat de trialeres penso per dins i arribem a la part xunga i un rellisca, fot el peu i no cau de miracle, el de davant també baixa de la bici i a mi també em toca baixar, caaaasiii. En fi, arribo a baix a peu amb la bici al costat i resulta que allà hi havia el de la foto, passo i em fa una foto i jo pensant, Burru no te la penso comprar, si anés amb bici encara però a peu gl !! Es moment de tornar a posar terra de per mig i això s’acaba les forces ja no donen per gaire i a les pujades encara pujo però a les baixades no tinc força ni per subjectar el manillar amb fermesa, en una d’aquestes m’amorro, baixo bastant xuscadet pel mig d’una prat fent com unes esses i al final em trobo un altre fotògraf, cara de concentració i go! Aquesta si que haurà quedat xula penso per fins, segueixo que ja queda poc, sento la música del camp de futbol d’on havíem sortit, però encara no hi arribo, més pujada? Però si ja hi soc, argh !!!!! Tornem a pujar, tornem a baixar, continuem baixant i més avall i al final de tot anem directes cap al riu, passem pel mig del riu i començo a sentir la música a sobre meu com si vingués del cel, això vol dir que estic a sota del camp de futbol, i començo a apretar, no sabia que venia el remate final. Sorra de riu/platja que es clava una merder mullada amb l’aigua del riu, combo final per acabar-te de matar, i a més a més una recta que no s’acaba mai, i anar pedalant fins que ve una pujadeta, siiii veig les porteries !!! Arribo al camp de futbol i sprint final per arribar a la meta com un autèntic campió XDD


Arribo i m’acribillen a bosses, begudes isotòniques, enquestes, obsequis, em roben el dorsal, allò sembla un box de fórmula 1, molta penya i cadascú fent una cosa diferent, quin estrés.
Un cop passat vaig a mirar si trobo l’Esteve, ell em fot un crit i el sento però no el veig, em paro una mica i finalment ens trobem, ell ja s’ha fotut la buti, ha arribat 15 min abans que jo. Vaig a rentar la bici i em pillo el bocata i me’l foto mentre ens expliquem la cursa. Ens ho prenem amb calma perquè pensem que ens haurem d’esperar una bona estona. Quan anem cap al cotxe a canviar-nos i penjar les bicis veiem que arriben en Cristian i en Maes per la carretera. HOLA? Quin tipus de trampa es aquesta? XDDDD S’han estalviat el tros del riu i les dunes trencadores, malparits. Mentre ells van cap a l’arribada pels altaveus se sent Dorsal Numero 70 71 i 72 acudan a megafonía. (Si us hi heu fixa’t a la foto on sortim tots, corresponen als nostres). Nosaltres filpant, ens ha tocat la Treck locoo !!! Anem fliipats cap a megafonía deixant les bicis per allà al cotxe tirades i arribem i ens diuen, us busca un pavo de la creu roja. WTF Nosaltres, ai mare, això no pinta bé, que ha passat. Un pavo ens diu que un company nosaltres ha tingut un accident i se l’han endut amb l’ambulància cap al hospital de Mataró. En Sanz !!! Ens diuen que té un cop al tòrax i a les caderes que li havien de fer proves. Ens ha cardat, joder pobre sanz. El tio se la cardat a la trialera de les pedres mullades, s’ha empuntat amb una pedra i ha volat 6 metres, la pena es que ningú no ha pogut immortalitzar el moment.

En fi, els de la creu roja ens donen la bici i els seus objectes personals i nosaltres ens canviem ràpidament i posem rumb cap a Mataró. Allà preguntem a urgències i si el tenen allà a traumatologia, anem cap al seu box i allà està estirat amb calmant i proves a full. Ens esperem una estona fins que li donen l’Informe Robinson i li diuen que no te res trencat, respòs i anar marxant, ha estat la primera però segur q no serà la última, de tot de n’aprèn i això no serà una excepció. He escoltat repòs? No anar a treballar? Deixar de guanyar Euros? NOOOOOOO!!!!!!!



Son vora les 4 i decidim passar per l’autoviena per jalar algo. Un cop hem “dinat” ens enterem que en sincue ha quedat segon ja que en hamiltongo ha rebentat la roda i ha fet un recte i el meu estimat vettel s’ha sortit en una corba. De totes maneres lo important està per jugar, a les 21h, la final de la Eurolliga amb el Barça donant-ho tot !!! Quedem que cadascú la mirarà a casa perquè estem fets pols però l’Esteve ha de venir a casa perquè ha de carregar l’iphone, no te carregador i em ve a gastar corrent a casa !! Son gairebé les 9, està a punt de començar el partit i zzzzzzzzzzzzz l’esteve full sobing al sofà però full full. Jo a la cadira mirant el basquet i comentant-ho amb en Maes pel facebook, va estar bé XD. L’Esteve va obrir els ulls al últim quart però no veia ni el marcador, mitja volta i zzzzzzz quan el vaig despertar, Esteve que hem d’anar a dormir o que?, en Grimau ja havia aixecat la copa!! Som campions d’Europa!!!.

En fi tornant a la cursa, molt tècnica, però apassionant, ha agradat molt a la gent pel que puc veure als comentari de les webs de l’organització.


Web http://www.solobtt.com/informacion/id/3267/des/transcorredor-de-dosrius/
Classificació (perri) http://www.cedosrius.org/?p=478

Esteve posició 47 , temps 2h 15’ 32km
Jordi posició 81, temps 2h 30’ 32km
La resta ho desconec ja que l’organització no ha agafat el temps de tots, una altre cosa a millorar.

Perfil de la ruta.



En fi salut a tots, a millorar-se!

“Nunca saldrás sin un troncha de mas” Avui, El Carrilet (Girona-Olot-Girona)

El dia abans en Sanz ja estava dient que demà alguna cosa passaria, com si del mago Felix es tractés ho va encertar. De totes maneres no costava gaire el cotxe amb el soroll a llauna i la bici amb uns garranyecs que diu ni do... però anem per parts.

Durant la setmana vam parlar d’aquest dissabte de fer el Carrilet que uneix Girona amb Olot i després tornar, actualment es una via verda per a poder fer amb bici i a peu però antigament era una via on passava el tren que unia aquestes dues ciutats. Som 6 disposats a fer-ho, casi el grup al complert, l’Esteve tenia una cursa als Monegros amb en Sevilla i no va venir (de totes maneres ell ja l’ha feta aquesta ruta). Divendres ho vam preparar tot, dues bicis al cotxe d’en Cristian i quatre passatgers, al cotxe d’en Sanz 4 bicis i 2 passatgers. Fins aquí tot bé sinó fos pel sorollaco que fot el cotxe d’en Sanz, nanu arregla’l que algun dia et petarà, realment jo no tenia gaire clar que arribéssim xDDD. Inclús vam sortir al programa “El món a RAC1” a la predicció meteorològica, on ens van aconsellar que no hi anéssim ja que cauria força aigua i fins i tot algun calamars a la romana.



Nosaltres passant de tot hi vam anar ja que no teníem tot planificat i vam dir, mira que sigui lo que deu vulgui.

Dissabte vam quedar a les 7am als bancs i vam partir cap a Girona. Passades les 9 començàvem a fer la ruta tot feliços...



Els primers km’s ja em vaig adonar que la bici d’en Sanz feia un soroll raro i li vaig comentar, després d’enchufar-me vam anar seguint. La veritat es que des d’on vam començar a fer la ruta està força malament el traçat, passes entre els horts dels pagesos, desviaments per obres, mal senyalitzat, etc (si una altre vegada el fem, començarem des d’Anglès). En un encreuament d’aquests que no saps si es a la dreta a l’esquerre o recte perquè la senyalització brilla per la seva absència ens parem, i de seguida passa un grup de bikers amb tàndems un pel perduts, a tots la intuïció ens diu que es recte amb lo qual els deixem passar i ens disposem a seguir-los. Arrenquem en pujada, en Sanz al capdavant, s’aixeca, fot pedalada forta i ¡¡¡ CATACRACK !!!! Que ha passat? Que ha passat? Doncs que la cadena se li ha petat, l’ha partit !!! Es el pitjor q et pot passar ja que si algo t’arruïna una sortida es que se’t peti la cadena. Cap problema tenim el decarton a 5 km, en comprem una i tornem. GL basto!! Avui es 1 de maig i es tancat a tot arreu, AOE PEINE. Hem fet 12km i decidim tornar enrere i que ja ho farem un altre dia però ell enfadat diu que no, que continuem que ja que érem allà ho féssim, ell tornaria enrere, agafaria el cotxe i ens esperaria a Olot per dinar. Internament vaig pensar que era una putada immensa i que la ruta no seria igual però en fi, es el que hi ha, això ens servirà de lliçó per comprar algun que altre eslavó i portar un troncha. Total seguim amb lo nostre i de seguida parem a esmorzar, jo no havia menjat res i tenia força gana, era prou dur el que quedava com per posar algo a l’estómac. Un cop tips i pixats, continuem. Abans d’arribar a Anglès altre cop no sabem per on tirar i ens parem al costat de la N-141 a un petit desvio a l’entrada d’una casa. NO SABEM EL QUE HEM FET. Al cap d’un minut arriba un senyor (per dir algo) amb cotxe que s’ha empassat un pito amb el que mantenim un interessantíssim diàleg.

Dròpul: Sabeu Llegir?
Leto: (amb cara d’incrèdul) Si, per?
Dròpul: Que posa aquí?
Leto: Prohibit el pas (en un cartell minúscul i ridícul)
Dròpul: Que foteu el camp ara mateix d’aki i ràpid, que us heu pensat, això es casa meva bla bla bla.
Maes: Un segon que ens estem posant els “xubasqueros” i ara marxem tranquil.
Dròpul: Que vinc a casa teva jo a tocar tocar els collons?
Maes: No, perquè no saps on visc!! (Owned!!!)

A tot això nosaltres ens seguim posant els chubasqueros mentres l’home entra a dins de casa i quan anàvem a marxar arriba una furgoneta que aparca a la entradeta famosa. Ens pregunta algo de la ruta del carrilet que fa de cotxe escombra d’uns ciclistes, etc. A tot això surt l’home de dins de casa i miro de reüll i penso ara es liarà pollo fort xDDDD

Dròpul: Es teva aquesta furgoneta?
El de la furgo: Si
Dròpul: La pots treure d’aki o truco als mossos d’esquadra? Això es una propietat privada i no podeu venir aquí a tocar els collons, foteu el camp ara mateix d’aquí us fotu la màquina (Suposo que volia dir que ens enchufaria amb el tractor o algo).

A tot això el de la furgo l’enchufa i li diu que si es propietat privada i no vol que li toquin els ous que hi fiqui una cadena. Total que no hi ha hagut hòsties perquè som uns tios tranquils i el de la furgo també ho era, depèn a qui enganxi li carda un jec d’hòsties que queda tiesso, puto pagès amargat dels collons. Després d’aquest incident continuem amb la ruta, de seguida arribem a Anglès i això ja es una altre cosa, el camí molt més ben senyalitzat, ample i amb millor estat.

Anem pujant pel “falso llano” i la ruta la veritat es que es molt maco, molt verda i està força bé, llàstima de la monotonia de les llargues, llarguíssimes rectes que no s’acaben mai però en fi, ja sabíem al que anàvem. Anàvem parant per posar-nos el chubasquero, ens el trèiem perquè tornava a sortir el sol, ens el tornàvem a posar perquè tornava a ploure i així van anar passant els kilòmetres. Pels voltants de la 1 vam arribar a Olot, i quedava el més complicat, trobar a en Sanz per anar a Dinar. Hem tardat 4 hores a pujar a un ritme de 16/17km/h, total 63km i promig de 135 pulsacions.



Finalment ens trobem i anem a dinar al mig de la plaça del poble a un bar/restaurant que va estar molt bé. Ens hem posar les botes, uff que plens que ens hem quedat.





Quan acabem fem el mateix en Sanz agafa el cotxe i es dirigeix a Girona mentre nosaltres posem rumb cap al inici amb la panxa plena. Els primers km’s un pel durs per les condicions en que ens trobem però quan fam enganxar el “falso llano” ens l’hem petat basto, pujar, pujàvem a 18/20 i baixar baixem a 35/40. Això va fer que la tornava fos molt més lleu. Quan tornàvem ens va ploure bastant en el tros del falso llano però cap problema, així ens refrescava xD. A baixar vam tardar 3 hores i una mitjana de 21 km/h, les pulsacions no les se perquè a mig camí de tornada el pulsòmetre em posava “no signal” , problema de pila o es que m'he mort i vaig amb l'aureola al més pur estil bola de drac?

Total 125km i les cames força adolorides, no estem acostumats a fer tants kilòmetres.
Agafem el cotxe i xino xano tornem cap a casa, arribem a les 8 i poc i després posem el Barça, 1-4 i la lliga més a prop. Dia rodó.



La setmana vinent toca cursa a Dosrrius
Ho haurem d’explicar, no?

Ja no coronem cims, ara coronem castells !!!!

Avui el 85% dels Biodiesel hem sortit direcció Castell de Montsoriu. Com sempre hem quedat per fer el cafè 8 a les 8 al Ferrer. Cap a les 8:30 sortíem en direcció Breda, pel costat de l'autopista, tot perfecte, cap entrebanc i començem suavet, ens hem de reservar forces, el castell es veu mooolt lluny. A l'arribar a Breda passem pel camp de futbol que tantes alegries ens ha donat (no) i anem directes a esmorzar. Parem a un bareto de mala mort on la camarera panchita ens enchufa dient que no som tant guapos com ens creiem i ens fot un entrepà on el 1/2 es gairebé un sencer; va ben calçada la noia. Lo millor el preu, un bon entrepà de llom i beguda 5 euros, que vols en aquests temps que corren. Al sortir anem direcció riells i veiem el castell una mica més a prop tot i que es continua veient lluny.



Passem per un corriol força entretingut, va bé fer recorregut fora pista per guanya tècnica, equilibri i potència i ens re agrupem abans de fer l'escalada directe al castell.



Anem per un PR (Petit Recorregut) cosa que vol dir que es òptim per fer a peu i no amb bicicleta, de seguida en n'adonem ja que em camí es força complicat, moltes pedres petites i molta tensió per mantenir l'equilibri en trams on es més fàcil caure que mantenir-se vertical. Després d'una dura escalada amb la bici, el que ens faltava l'últim tram es impossible gairebé de fer a peu sense pals d'apoyo i nosaltres l'hem de fer amb la bici a braços. La cara ho diu tot.









Lo curiós de tot es que en principi la ruta era plana, de totes maneres fart de riure i go! Des de quan els castells no es fan a certa alçada per afusellar els de l'Espanyol?? Un cop arribat el castell ja si, rialles vàries, mariconades, i satisfets d'haver arribat al cim i contemplar les espectaculars vistes.











Un cop fetes les fotos de rigor, comencem el descens i tornada cap a casa, després d'un petit entrebanc (punxada de l'Andrés) tornem a tot bolero cap a Sant Celoni. Com que anem bastant secs d'aigua la bidó parem al dia de Breda; hi ha qui compra aquarius, i hi ha qui es carda un maxibon. Ens ho mereixem no?



Ara sí, gas a la burra i arribem Sant Celoni sobre les 14:30. En total uns 50km, més de 4 hores pedalant i un promig de 134 pulsacions. El desnivell acumulat, màxim i total el podré indicar quan em regaleu el Garmin Edge 705 XDD.
Fins la setmana que ve no, l'altre !!!

Felicitats campions !!!! (10/04/10)

Màxima afluència a la sortida d'avui dels Biodiesel. Només 2 valents hem anar a fer la ruta. L'Esteve estrenava bici i hem anat fins a Olzinelles a fer la volta. Algo suau per anar agafant la forma i posar-nos a punt per demà anar a fotre'ns la mega botifarrada XDDD



Aquí el jefe posant amb la nova maquina !!! Ara a disfrutar-la campió!



Avui dia de celebracions, jo també vull celebrar algo i es que ja he fet 1000km amb la nova bici!! Salut i força als pedals



Aquí la prova del delicte!



Fins la setmana que ve, ProBikers.