Quatre valents coronen Sant Elies (28/03/10)

Sembla un presagi però algú es vol empènyer que aquesta crònica no l’escrigui. Primer perquè el diumenge no anava llatí i avui perquè quan ho anava a escriure m’ha arribat un mail de la UEFA dient-me que com que el dia 22 de maig es el meu aniversari la meva sol•licitud havia estat seleccionada per enfonsar el Bernabeu.

Coma anava dient, feia ja vàries setmanes que teníem en ment “coronar” Sant Elies. Realment es un cagao èpic, una puta ermita abandonada en mig d’unes vistes impressionants. Això si el camí per arribar-hi força dur. Tot començava a la Octano a les 7:30, realment eren les 6:30 (el cos encara no estava acostumat al canvi horari), 4 valents acudeixen a la cita i després de fer el cafè emprenem la marxa. Personalment havia passat molt mala nit, vòmits entre d’altres i no era el millor dia per sortir però vaig pensar que fins després de setmana santa no podria sortir i no m’ho vaig pensar dues vegades a l’hora de posar-me el maillot; goes. Passem per davant de casa d’en Pau i fem la pujadeta de Can Peu Alt, seguim per la Serra llarga i fem la paradeta al creuament de la carretera dels refugis on es pot seguir amunt cap a Sant Elies/Santa Susana/El Polell o tirar avall cap a Santa Margarita. Allà ens assabentem que en SinCuello va setè a mitja cursa (estem en tot) i ens preparem per seguir pujant, ara realment ve lo dur, cadascú al seu ritme anem tirant amunt; no tardem a baixar el plat i a pujar pinyons, mica en mica i anar tirant. En poc tros acumulem força desnivell, encadenem pujades fortes amb pujades encara mes pronunciades però anem fent, ens dividim en dos grups, cadascú al seu ritme i fem parada de control al desvio de Can Cortés (veure fotos més avall). Hem fet mig tros i ara falta poquet tot i que sembla que planegi una mica es una utopia, al creuament de Sant Elies vs El Polell, la rampa que s’enxarina amunt fa por només de veure-la, un cop feta, després d’encadenar unes quantes curves en pujada arribem a l’ermita on fem una sessió fotogràfica d’un estil clarament indefinible.

Baixem pel Polell i just abans d’arribar a la Suissa un petit entrebanc ens atura un moment i es que en Jordi Maestro en un gest clarament futbolístic de treure’s un mocarro a pressió es fot de lloros sobre l’asfalt, anàvem poc a poc però la cremada al genoll no li treu ningú. Un cop sobre la bici arribem a la Suissa i baixem cap a Sant Margarita on en Sanz es va pagar unes tapes i vam tornar ben contents cap a casa xD
Bona setmana santa i ens veiem de volta el cap de setmana del 10 d’abril, el que decidirà la lliga. Deixo alguna de les fotos.

Crònica de la sortida dels Biodiesel 20/03/10.

Sortida a la hora turbo (9am), com sempre quedem al Ferrer i fem el cafetó per això de cremar millor les calories. El dia anterior l'Esteve i jo havíem anar a fet una pachanga de futbol a Sant Celoni i jo almenys estava rebentat, molt mal als quàdriceps i agulletes a totes arreu de les cames en general, no es el mateix anar amb bici q jugar a futbol i la falta de pràctica es nota. Per tant com gairebé sempre farem una sortida per estirar les cames, anar a fer un bon esmorzar i tornar cap a casa. Algo planer i al migdia a casa a veure el Zona Zapping. També com gairebé sempre no es veritat, oi que no Pau?
Avui la ruta en porta cap a Sant Martí del Montnegre, Olzinelles i finalment Vallgorguina on hem esmorzat a la hípica. En un tram ens hem trobat moltíssim arbres al mig del camí i que bonament hem anat apartant tot esperant en Pau que fes la "pujadeta", meitat a peu i meitat amb bici hem arribat a l'altre costat de la carretera. La ruta ha discorregut sense cap contratemps important i hem arribat a la Hípica a les 11:30. Ens hem fotut les botes (quan l'Andres em passi les fotos les penjaré) i llavors hem sortit ben farts xDDD.
A la tornada hem passat pel Dolmen tot ampliant la nostre cultura general. Després de coronar el cim i plantar la bandera "Biodiesel Land" hem tornar per pista fins sortir a la carretera general, a l'alçada de la llenya al vado (On es posa la puta vamos, que per cert hi era). Hem fet aquell troçet fins al altrium per carretera i després hem arribat altre cop al punt de sortida per darrera al cotxenet on al Ferrer ens hem tornat a separar.
Al final 2 hores de pedalada i uns 30km aproximadament.







La setmana que ve, dissatbe o diumenge hi ha rumors d'un Sant Elies/Polell amb esmorzada a Can Coca, fins llavors bona setmana companys!

Accidentada sortida 15/03/10

Avui hem sortit 4, Esteve, Monrabà, "Buti" i jo. Jo la veritat es que tinc les cames força carregades de la setmana anterior, el descansar demà m'anirà bé. Fotia un sol i un dia espectacular i hem sortit a les 4 de la tarda. Hem passat per davant de casa d'en Pau (que ens ha vist xD) i hem pujat la serra llarga a bon ritme. Un cop arribat a la carretera hem decidit pujar una mica més anant cap a Sant Elies. No hi hem anat mai amb l'Esteve i ens picava la curiositat de si realment es tan dur. Un cop hem pujat 2 o 3 km amb bastant desnivell hem pensat q era millor tornar avall ja que encara quedava una miqueta i es feia tard. Tornant per Can Cortes han començat les aventures ... En Monrabà ha fotut un llantassu amb una pedra i ha punxat, al canviar la càmera i inflar-la amb la bomba d’aire comprimit algo ha fallat q l’ha com rebentat i fail no en teníem més. A priori la meva càmera i la de l’Esteve són del mateix diàmetre i amplada q la seva amb lo qual la podria haver aprofitat però clar .. falta portar-les xDDDD
Ha trucat a la dona i goes, l’ha anat a buscar amb lo qual nosaltres hem tirat avall i 1km més avall jo em notava algo estrany darrera, efectivament la roda estava perdent pressió i em temia el pitjor. Hem parat un moment, li he fotut a la manxa però fail, AOE CAGAO la puta manxa dels cullons no infla una puta merda, sort d’en Buti que portava una bombona d’aire i l’he pogut inflar perquè si es per l’Esteve l’inflo amb la bufera, el del que el va pelar !! Un cop inflada m’he donat manyes de baixar a tota ostia cap a casa i ha aguantat prou bé. Ara em toca canviar la càmera i tenir la bici a punt per dimecres. Demà l’Esteve anirà al Donda a comprar i no sortirem més sense eines, no es pot anar així pel món, hem tingut massa avisos.

Crònica de la sortida dels Biodiesel 13/03/10.

Sortida a les 9am del Ferrer del temple després de prendre un cafè que diuen que va bé, que ajuda a cremar bé les calories, pues eso. La veritat es que hi havia una glaçada impressionant, el dia estava aixecat cap boria, un dia seré amb el sol sortit però a la nit li havia fotut. Ahir parlàvem de fer una sortideta planera, sense gaire desnivell ja que el dia anterior havíem pujat al Polell i amb la nevada que encara hi havia i tot, deu ni do com estaven les cames de carregades, en definitiva, volíem anar a estirar les cames. Així també tots podríem seguir el ritme i ens ho passaríem bé.
Hem quedat d’anar a la Roca, a priori es lluny (realment ho es, us ho asseguro xD) es planer però els 54 kilòmetres que portem a les cames indica que ens falta fons, hem arribat força cansats. Avui podríem batejar la sortida com la sortida de: “Punxes? Això et passa per tenir càmeres.” Quan l’Esteve ha vingut a casa a buscar la bici ens hem adonat que ahir va punxar i no ens vam adonar fins avui que abans de començar ja em hagut de canviar la càmera a primera hora. Un cop arribat a la Roca i després de fer una parada per contemplar el llac (esperem que l’Andrés pugi les fotos) l’Andrés ha punxat; cap problema, ell es un tio preparat i va pel món amb dues càmeres a la motxilla, manxa i tot el necessari per afrontar qualsevol contratemps. La canviem i arribem al poble de la Roca. Allà ens fotem un entrepà de llom amb formatge cadascú (algú ha repetit, no direm noms per conservar l’anonimat) i després de veure la Q3 de la F1 per la tele del bar hem reemprès la marxa. A l’alçada de Llinars hi ha hagut alguna altre punxada, de qui? De l’únic que portava eines i càmeres per tornar-la a canviar. Cap problema, la tornem a canviar i a l’alçada de Villalva Sassera decidim tornar per carretera fins a Sant Celoni ja que l’Andrés no portava cap altre càmera i li ha entrat el canguelo de tornar a punxar, nosaltres fa 4 mesos que anem pel món sense res, lol xDDDDDD. La veritat es que era una mica tard i no ha anat malament escurçar la tornada. Hem arribat a Sant Celoni sobre les 15:30 amb 54km a les cames i 3 hores i 40 minuts pedalant. Molt maca la ruta i una mica dura però es pot fer sense problemes, en Sanz m’has sorprès gratament, hi vas de cara nanu !!!
Ja espero amb ànsia el proper cap de setmana a veure on anem !



Salut i força als pedals.