sábado, 13 de marzo de 2010

Crònica de la sortida dels Biodiesel 13/03/10.

Sortida a les 9am del Ferrer del temple després de prendre un cafè que diuen que va bé, que ajuda a cremar bé les calories, pues eso. La veritat es que hi havia una glaçada impressionant, el dia estava aixecat cap boria, un dia seré amb el sol sortit però a la nit li havia fotut. Ahir parlàvem de fer una sortideta planera, sense gaire desnivell ja que el dia anterior havíem pujat al Polell i amb la nevada que encara hi havia i tot, deu ni do com estaven les cames de carregades, en definitiva, volíem anar a estirar les cames. Així també tots podríem seguir el ritme i ens ho passaríem bé.
Hem quedat d’anar a la Roca, a priori es lluny (realment ho es, us ho asseguro xD) es planer però els 54 kilòmetres que portem a les cames indica que ens falta fons, hem arribat força cansats. Avui podríem batejar la sortida com la sortida de: “Punxes? Això et passa per tenir càmeres.” Quan l’Esteve ha vingut a casa a buscar la bici ens hem adonat que ahir va punxar i no ens vam adonar fins avui que abans de començar ja em hagut de canviar la càmera a primera hora. Un cop arribat a la Roca i després de fer una parada per contemplar el llac (esperem que l’Andrés pugi les fotos) l’Andrés ha punxat; cap problema, ell es un tio preparat i va pel món amb dues càmeres a la motxilla, manxa i tot el necessari per afrontar qualsevol contratemps. La canviem i arribem al poble de la Roca. Allà ens fotem un entrepà de llom amb formatge cadascú (algú ha repetit, no direm noms per conservar l’anonimat) i després de veure la Q3 de la F1 per la tele del bar hem reemprès la marxa. A l’alçada de Llinars hi ha hagut alguna altre punxada, de qui? De l’únic que portava eines i càmeres per tornar-la a canviar. Cap problema, la tornem a canviar i a l’alçada de Villalva Sassera decidim tornar per carretera fins a Sant Celoni ja que l’Andrés no portava cap altre càmera i li ha entrat el canguelo de tornar a punxar, nosaltres fa 4 mesos que anem pel món sense res, lol xDDDDDD. La veritat es que era una mica tard i no ha anat malament escurçar la tornada. Hem arribat a Sant Celoni sobre les 15:30 amb 54km a les cames i 3 hores i 40 minuts pedalant. Molt maca la ruta i una mica dura però es pot fer sense problemes, en Sanz m’has sorprès gratament, hi vas de cara nanu !!!
Ja espero amb ànsia el proper cap de setmana a veure on anem !



Salut i força als pedals.

1 comentario:

  1. Boníssima la integració d'en Pau a la foto del grup!!!! jajaj encara ric!

    Maes

    ResponderEliminar