Selènika 2010

El 26 de setembre es una data que feia dies que tenia marcada al calendari. Es celebrava la 22ª edició de la tradicional marxa de resistència de Navarcles: La Selenika.

Havíem parlat d’anar-hi, estava engrescat però no tenia clar que podria aguantar, nosaltres estem acostumats a fer rutes curtes de 30 a 40km cada sortida i ja està. Aquesta es de 110km i de 2700 m de desnivell acumulat. Al final vam decidir apuntar-nos amb una condició: es la nostra primera edició i hem d’acabar-la “xino xano” ja arribarem, anirem tancant els controls però l’acabarem, tota la cursa anirem junts i així ho vam fer.

La setmana passada ens vam apuntar els 4 predisposats a fer-la: l’Esteve, en Monrabà, en Tito i jo. El diumenge abans de la selènika vam anar a fer la Creu de Canet (50km) i durant la setmana només vam entrenar un dia, el fatídic 22 de setembre, això si vam pujar al turó (65km). Cada any hi pujarem. Els dies següents anar analitzant el perfil i anar-nos a conscienciar per el gran dia!

Dissabte 25 em llevo i netejo la bici a tope, la deixo a punt, impecable i en Monrabà ve a casa amb la furgo de Salicru per carregar-la, es la primera de les 4 que viatjaran l’endemà cap a Navarcles. Un cop recollida quedem per demà a les 5:45 a l’entrada de l’autopista i em començo a preparar la bossa. El temps no estava del tot clar, plourà? Farà sol? Farà fred? Que necessito per aguantar 110km?. M’ho poso tot ordenadet sobre el llit perquè no em deixi res i ho vaig ficant a la bossa.



A les 9 del vespres ja dormia, ni el Barça vaig veure que ja es dir xD. A les 3 del matí ja no podia dormir, entre els nervis i tot ja no volia dormir més així que em vaig llevar, em vaig vestir i em vaig esperar fins les 5:30 al facebook, mirant els gols del barça que havia guanyat i escoltant la repetició del Tu diràs a Rac1. xDDD.

A les 5:30 vaig a buscar l’Esteve i anem cap a l’autopista, som els primers però de seguida ja arriba la gent, en Monrabà i en Tito, en Trekman dels Cabres del Montnegre, En Rally i algú més que no conec. Trenecito fins a Navarcles
Son les 6 i mentre esperem que arribin tots per l’autopista entren cotxes que venen de festa amb una merda a sobre impressionant i mirant-nos com si fóssim raros !! Pues perquè no t’has vist la cara nanu!! Bé de seguida comencem a tirar, i al entrar a Sabadell aiguat, toma ya! Aviat el cel s’obre i sembla que no plourà, més val així...

A les 7 arribem a Navarcles i els polis mig adormits ens indiquen al parking o deixar el cotxe, deu ni do la currua de cotxes i la caravana que ja hi ha. La gent va d’hora !!! Aparquem, traiem les bicis i ens disposem a vestir,ja no tornarem al cotxe fins acabar la prova, ens ho hem d’endur tot al pavelló per recollir el dorsal i anar cap a la sortida. Quin puto fred que fotia !!!!







Tot i el fred del moment decideixo mirar el cel i fer cas al minimolina i sortir amb pantalons i maillot curt, això si els manguitos tardaré a treure-me’ls. M’ho preparo tot i després d’uns minuts una mica caòtics de perdre les claus, el paper de la inscripció i altre vegada les claus decideixo tancar el cotxe i fotre el camp del maleït parking xDDDD

Anem a buscar el dorsal al pavelló i no anàvem molts sobrats de temps just abans d’anar cap a la sortida em fan una foto a cara de perro i surto amb aquesta cara de pollet mullat, quin fred !!!!!



On es l’Esteve? No hi es. ESTEVE !!! ESTEVE !!! I no ens apareix amb un cafè amb llet i 2 pastotas? Jajaja quina gana de bon matí oigan!! Ara si anem a buscar posició per no sortir molt enrere però sort, som 1300 i no serem pas dels capdavanters.
L’Esteve veureu que a les fotos només surt a la sortida i a l’arribada i es que per seguir el seu ritme em fa falta menjar molts pizzotes xDD. Els 3 que vam anar de bracet lligats per una corda imaginària vam ser en Monrabà, en Tito i jo.





8:04 - Traca de sortida i gogogogogogo, ruta turística pel poble i el termòmetre de la farmàcia marca 8.5ºC grgrgrg. M’entre fred només de recordar-ho. Encara no havíem recorregut ni 1km i gent a la vora amb la cadena partida, sin sentido. A mi em dona un infart, però lo bo es que no era un cas puntual, no no, en els primers 2/3km almenys hi havia 3 pavos amb la cadena que se la podia posar de collaret. Bueno deixem la carretera asfaltada i comencem a pillar el primer sender i com no podia ser d’altra manera embussada al canto. Primera pujada i ale parats i a fer-la a peu. Mentre estem parats un ciclista al mes pur estil però si sa tiraoo!! Es fot marge avall jajaja quina partida de caixa. Fem la pujadeta a peu i perquè estàvem allà parats? Perquè hi havia una bassa gran i la gent passava pel costat per no embrutir-se !!! Sin sentido, que somos colegialas? Allà perdem l’Esteve, deu !!!!! Nosaltres a la nostre, pim pam pim pam, pixades venen, pixades van. Que un te pixera? Intermitent i parem els 3. Cap problema seguim. Deuria ser el km 20, corba a la esquerra i HOLA???? Primer avituallament? (pensem) Que es tota aquesta gent?? Una manifestació?? Jajaja tol sendero loco!! Allà ens ho prenem amb molta calma, mengem una barreta i a fer cua. Hem tingut temps de fer-nos fotos i tot.





Un cop hem perdut força temps seguim la marxa pel sender que era més o menys ciclable, seguim vorejant un riu i enfilem la primera rampa dura del dia. Un 20% en asfalt posen a prova les cames, good. Seguim. Tornem a agafar una mica de pista i arribem al segon embús del dia, trialera de baixada, mica en mica (a peu como no) la fem i al arribar a baix segon pit stop per fer un riu. Mentres en tito es treu la manguera un angel en forma de noia rossa amb cua i una Trek ens adelanta, Tito espavila !!! Es una bona roda a seguir !!! jajaja. Gaaaaaaaaaaasssssss, pujem darrera seu piano piano i arribem al primer avituallament.

Estem a Moia 3 hores a fer els primers 35km. Velocitat mitjana 11.7 km/h. (on time)
Aquí em trec els manguitos, la calor comença a apretar.



Després de catar les delícies del avituallament, buidem la bufeta i re emprenem la marxa. Ara ve per mi el tram més dur, gairebé tot es pujada fins a Collsuspina on trobarem el segon avituallament i continuarem pujant. Aquest tram es força divertit perquè t’escapes una mica de la pista i vas més per senders, corriols i trialeres. Les trialers de pujada per mi son impossibles les faig a peu, els corriols good i de cop i volta cartell: “Foto selènika 100m”.
Separació entre els companys, em poso guapo i flash!



El corriol segueix i davant meu tinc un ciclista que sembla un marroquí amb turbant amb una mena de braga blanca lligada al cap que li voleia 3 pams. Aquest a la baixada del corriol el vaig per adelantar, es para al mig i ja em veus a mi que no tinc temps de descalar i abraço unes pedres, no ha estat res. Acabem de baixar el sender, pugem la trialera i arribem a un restaurant on no està previst parar. Es com una mana de parca natural amb cabanyes d’indios on jo me’n se més d’un que li hagués clavat la flexa a alguna india jajaja



Passat aquest tros (per mi el millor del traçat) arribem al segon avituallament on algú feia 43 anys, felicitats !! XDD Allà tb en fotem fins al cul de pastissets, fruits secs, sucs i cocacola, com no tb algun plàtan i taronja. Descansem una mica, tirem quatre fotos i go.
Km60. 1h 57’ minuts per fer els 20.09 km del tram del 1r al 2n avituallament a 10.3km/h.





Ara bé el terror de barrens. Just a la sortida del segon avituallament pillem un desgraciat (ho sento, no tens altre nom) que va amb un/varios picarol/picarols a sota el sillin i tot el rato quiticlin quiticlin, a mitja pujada quiticlin quiticlin, a la baixada sembla que el deixem enrere però no... al cap d’un moment quiticlin quiticlin. ARG !!! No l’embestís una vaca de les moltes que hi ha durant el traçat !!! Allà patint per pujar i el sorollet dels collons, no veu que molesta? xDD Bé, ara fins al tercer avituallament hi ha 15km, amb més baixada que pujada; bieeeen, podrem descansar una mica. Pues va a ser que no !!!

Baixada rapida per una pista plena de pedres i en el millor dels casos una gravilla molt perillosa (se d’algun que va haver d’anar a l’hospital) ANIMO RAFA !!! Baixades trencacames on no podies descansar perquè havies d’anar frenant i estar molt a l’aguait de no cardar-te un bon lletot. I després repechon del terror i així fins arribar al km70 i 3r avituallament. Aquest es va fer molt curt.
KM75 – 14.29km 1h 18m i 11.0 km/h






El tercer avituallament estava ficat al mig del poble de L’Estany i per sortir calia fer una pujada moooolt maca, desnivell +10% d’asfalt just després de descansar les cames i tornar-t’hi a posar en fred no es el millor però que hi farem? P’alante no? Jajaja

Ara si baixem cap avall, amb un mal a les mans i les cervicals força considerable després de les putes pedres i les baixades que hi havia, sembla mentida però estava desitjant que hi hagues una pujada per descansar les mans, prefereixo pujar que baixar !!!
No se com la Noe amb la niner ss sense suspensió pot aguantar, vaya makina, felicitats, estàs feta una crack. Llàstima que no coincidissim a la cursa, he de menjar mes espinacs, o beure més cervesa, ki sap jajaja.



Amb tant baixada de seguida ens plantem al km90 i últim avituallament situat a Caders.
Aquest avituallament mengem una mica i ens conscienciem de que portem 7h i pico i que falta poc, ho aconseguirem però encara falta una mica. Bebem una mica de suc de fruita una mica d’avellanes, tornem a veure suc de fruita (vaya escotazo la que posa el suc de fruita, jajajaja). Al loro !! Ens avisen que queda una subida muy dura de 2km y ya luego es todo bajada yuppi !!! Pues va anem!



Anem a arrencar i pssssssss roda del darrera punxada, argh! Segur que a la baixada he punxat i ara que he estat parat s’ha perdut tot l’aire, pues res a canviar la càmera. Reparem aquest petit entrebanc i continuem per una baixadeta ràpida d’1km i de sobte veiem el cartell que posa <<- SELENIKA i patapam rampot del 20%. Enllacem durant més d’un km entre rampes del 20% i del 15% fins que afluixa i comença el descens, ara gairebé tot es baixada, queden 15km “rapids” (o això pensem). MEC error. Els últims km estaven reservats a uns corriols i trialeres que si quan vas fresc amb prou feines pots fer quan portes casi 100km a sobre l’únic que pots fer es prendre mal amb lo qual, acabarem la pedalada bé i ho fem a peu. Els últims km fins a arribar a Navarcles la bici ja no anava fina amb tanta pols, els canvis fallaven més que una escopeta de fira, pujaves pinyó i ell el baixava, baixaves plat i es treia la cadena en fi. Última pista i arribem a Navarcles amb 9hores sobre la bici i + de 100km a les cames però això si, sortida de germanó de la colla tabalta jajaja. Que no es perdi el bon humor! Al arribar al pavelló ens esperava l’Esteve que feia + de 2 hores que s’esperava jaja, ell ja havia dinat i tot però no s’havia pogut dutxar perquè les claus del cotxe les tenia jo, se siente !!! xD Un cop vam arribar vam anar a deixar la bici al cotxe, vam dinar tranquil•lament ens vam anar a dutxar i ens en vam anar més contents que uns gínjols per haver acabat la nostra primera selènika i espero que no sigui la última.


Report del Garmin (cada avituallament es una lap, per poder veure els parcials que havíem estudiat previament abans de fer la cursa).


Report total




Enllaç de la classificació.

Diploma acreditatiu !!



Track gps cicloide

A reveure Selèniks!!




Ara a disfrutar d’una setmana de vacances a Tenerife amb la meva mitja taronja.
Ens ho mereixem !!!!

Salut !!!!!

Pre - Selenika: Bones Sensacions !!

Sortida per preparar la selènika del proper cap de setmana. Normalment fem sortides de 30km i volíem rodar una mica més a veure com responien les cames al fer 50km a ritme Biodiesel ja que la cursa es de 110km i allò serà una massaiada. Hem sortit a les 7:30 i al passar per l’Altrium hem saludat als cabres del montnegre que anaven a fer una sortida per la torre del foc (si no vaig errat). Nosaltres hem agafat per Can Draper i amunt. La nostres direcció era cap a Canet, precisament a la Creu de Canet on seguint un track de gps ens hi hem plantat amb unes 2 horetes. Xino xano però sense parar massa, les cames molt bé no pesaven i tenia bones sensacions (es nota quan descanses un parell de dies). Això que no estàvem fins, dels 3 que hem sortit avui no en fèiem un. En Monrabà amb els xarops i el seu refredat, en Tito amb la son d’haver dormit 4 horetes i jo amb un fort rebombori a l’estómac.
Un cop a la Creu de Canet hi havia tal vistes que hem decidit immortalitzar-ne alguna. Teníem un problema, només portàvem el mòbil i si volíem sortir tots no vegis primer per aguantar el mòbil dret i després per engegar el temporitzador, tot una odissea. Després de varius fail attemps, al final ha sortit prou bé.









Quan acabàvem la sessió de fotos, apareix un avi per allà i li demanem si ens pot fer una foto (almenys alguna que surti bé pensem) i el resultat es digne d'estudi jajajajaja. Sin sentido.



Marxant de Canet hem baixat fins arenys i pujat per Lourdes i Collsacreu per la Creu de Rupit, Vallgorguina, la hípica i cap a Olzinelles. En total uns 50km amb uns 1200m de desnivell. Aproximadament el 50% del que toca fer el proper diumenge. Això si, molt bones sensacions.

Perfil de la ruta.


QUEDEN 7 DIES!

La suerte esta echada!!!

La Cebrianenca 2010

Dissabte vam quedar amb en Pau per carregar les bicis, estrenava la Thule i no volia deixar-ho per l’última dia, volia evitar qualsevol contratemps. Realment quin gran invent, molt fàcil i segur de transportar, de totes maneres el que falla sense dubte es el cotxe ... massa baix i toco a terra fins i tot a les bandes sonores que posen per no córrer... en fi, tothom ha passat una època macarra no? xDD
Quedem a les 7 a casa per marxar cap a Sant Cebrià, realment des de Palau no hi ha molt però el fet de no saber exactament on és i sobretot no tenir l’inscripció feta doncs sempre val més prendre-s’ho amb calma. Havíem quedat a les El cabres del Montnegre al Ferrer però com que anàvem una mica tard hem decidit anar directe.





Una mica abans de les 8 arribem al camp de futbol on es donarà lloc la sortida, arribem perfecte, no hi ha massa pitote i quan anem a fer la inscripció, en pau agafa els 5€ (no porta res més) i jo vaig a la maleta, aquí no hi ha cartera, aquí tampoc, “ai Pau que m’he deixat la cartera” (dic amb un tó irònic, no m’ho crec ni jo, saps?), la busco una mica més i tampoc. Em començo a posar nerviós i la puta cartera no apareix per enlloc, no hi ha res més per mirar. SIN SENTIDO !!!! Me l’he deixat a casa i això que al matí hi he posat 10€ pel que pugui ser, no sense !! Per sort en Pau a part de portar 5€ porta la targeta de crèdit la qual cosa vol dir que ja podem anar cagant llets al mig del poble i preguntar per una caixa. Així ho fem, mare de deu, el que no em passi a mi jajajaja. Anant cap a la caixa ens paren uns cotxes i ens pregunten per la cursa i els hi indico que s’han passat, enrere i al semàfor a la dreta. Eren els Cabres!!! Ells no saben qui soc i millor perquè pensaran vaja inútil jajaja. Un cop feta la patejada interessant arribem a la caixa i traiem pasta per pagar la inscripció i tornem enrere. Ens passem per la taula pillem el dorsal i sorpresa Els Cabres !! Ens presentem ja que ens coneixem del blog i d’alguna pedalada però no amb tots.

Foto de rigor.


Son les 8:20 i la sortida es a les 9 amb lo qual anem cap al cotxe a vestir-nos, pillar la bici, el casc i tot els artilugis per evitar qualsevol contratemps. En Pau torna a esmorzar, es veu que amb els espaguettis que s’ha fet al matí no n’ha tingut prou, la mare que el va parir, sin sentido xDDD i jo amb la panxa buida! Intento jalar algo però faig fail com de costum, tocarà anar amb les reserves.






Abans de marxar miro si ho tinc tot, i no, em falten les ulleres, hòstia que me les he deixat, “ah no, les he posat a la butxaca petita de la motxilla penso” obro la cremallera i no em surt la cartera? Jajaja sin sentido, en algú em volia matar oi Pau?
Un cop a la sortida, fem la foto de rigor i a les 8:45 es tanquen les incripcions. Un total de 400 participants, no està mal. A les 9 puntualment, es donen les directrius de la cursa i som-hi! Comencem que això el vol tothom.



Sant Cebrià com tots els pobles costers de pla en té més ben poc i per tant es preveu un rompepiernas constant i de seguida ho comprovem. No portàvem ni un km, ni temps a escalfar i pujadaaaaaaa però quan parlo de pujada parlo d’un desnivell del 15% +o- amb lo qual això es una sortida sense estirar comporta que la gent de menys nivell que portes a davant fa molt tap i provoca caigudes/baixades de la bici i l’emprenyament dels riders. No ho dic per mi però algú per darrera ja renegava. Calma que acabem de començar però la gent sembla en Contador. Amb paciència anem pujant i cadascú es va situant al seu lloc, es el que té la pujada.
Pots escollir entre fer una ruta curta de 17km i 600m de desnivell o la llarga d’uns 32k i uns 1300m de desnivell. Conec a força gent que estava inscrit a la llarga i finalment ha fet la curta perquè el desviament estava posat en un lloc on deu ni do el que ja havíem pujat i el desvio de la curta baixava i el de la llarga hi havia una pujada de por xDDD. Jo tenia previst fer la llarga i així ho he fet, sense dubtar, enfila que t’enfilaràs. A la primera pujada passo sense adonar-me a en Paco d’Els Cabres i llavors mentre continuem pujant sento Jordiii, primer no em giro però no hi ha massa gent al voltant amb lo qual potser si que es a mi. Em giro i a la que es posa a la meva alçada anem plegats. En aquestes curses normalment la gran majoria de traçat vas sol amb lo qual tenir algú del teu nivell s’agraeix perquè els km’s es fan més amens. Semblava que sí, anàvem força bé amb lo qual era una gran alegria. La seva colla també s’ha dividit, en portem 2 davant i uns quants darrera que més tard ens adonarem que juntament amb en Pau han fet la curta. (Això es perquè el desvio està a mal lloc, que t’ho dic jo xDDD).
Amb en Paco anem fent, pujadetes i baixadetes, de pla ben poc però bueno tinc bones sensacions. Tot i haver fet ahir altres 30km per la pista del Montnegre, estic responent força bé i estic content. Arribem al primer avituallament i pregunto si parem o continuem, parem. Ens fotem un got d’aigua i un tros de taronja i continuem. Critica constructiva!!! Els avituallaments una mica escarransits! Crec que faltava algo més de sòlit i líquid després de tant esforç va millor cocacola que aigua (que d’això en portes al bidó). Després d’un minutet d’avituallament continuem per una baixada tècnica o més tard ens enterem que algú ha pres mal, s’ha fotut de cap i ha anat a l’hospital (espero que estiguis bé company!).
Cap al km15 un noi ens indica que recte tot i que veiem gent que fa la llarga i ens venen de cara, diguem que anem a fer una volta, ens en tenen alguna de preparada. 5km de volta amb unes pujades que “paqué” per arribar a una trialera que deu ni do, jo que no soc gaire amant d’aquestes baixades no ho tenia gaire clar. El corriol/trialera estava molt guapo, molt estret, gairebé ni la roda passava, l’havies de clavar a la rodera i a vegades els pedals els enganxaves amb les arrels, i ostia al ombros amb els arbres mare de deu, que s’acabi ja xDD. Al final he baixat força bé pel meu nivell... jajaja quan tornàvem ens trobem ciclistes de cara, de totes maneres ara son ells els que els hi queda tot allò jiji. Cap al km24 altre pujadeta interessant de desnivell 15-20, em vaig quedant una mica enrere però em foto una barreta ja que a l’estómac no hi duc res ja, d’aigua ben sec i la barreta sola no baixa tot i que ho intento. Arribem al capdamunt de la pujada i ohh que bé, el segon avituallament !!! Tot i que repeteixo el que he dit anteriorment, amb un tros de llimona i aigua no anem enlloc, els avituallament estaven estratègicament molt ben situats i aquí ho pogut omplir el bidó. Amb en Paco ens dopem, ens fotem un powergel per tal d’afrontar els últims 10km amb alegria jajaja. Ànims ens queda poc, una baixada llarga amb força desnivell i llavors una pujada tècnica i altre cop baixada cap al camp de futbol.
Fem la baixada sense problemes i ens enfilem cap a la pujada tècnica, deu ni do. Uns corriols estrets, ben cuidats això si però que encadenàvem pujades del 24 i 28%. No ho pujava ni cristo, batidora i amunt, troços a peu troços batidora. Si algú se l’ha fet sencera olé sus webos però jo després dels 1000m de desnivell i els casi 28km ja no podia més. Així que emputxem la bici i anem pujant! A la que podem tornem a enfilar i arribem a dalt ara ja sí només queda baixar. La baixada es per un lloc que no sabria definir, com una mena de camps i deixalleries tot pel mig, el camí no es veia massa, fins que arribem a l’asfalt i alegria, tornem a ser a Sant Cebrià, la policia ens deixa passar i planajem una mica fins arribar a una baixada on hi ha el fotògraf. Fem posse i avall jajaja, a saber amb la cara que sortim amb aquell patiment que dúiem a sobre. Mini pujadeta i ja som al camp de futbol. Total 2h 52’ casi 32km i + de 1200m de desnivell.
Allà ens trobem amb la resta de Cabres que han fet la curta i en Pau que fa 1h que s’espera i ja té la buti als peus xD. Pues jo entrego el dorsal, em donen una camiseta tècnica força xula tot i que a jutjar per la samarreta sembla que la marxa hagi estat a peu i no amb bici xD.
Vaig a buscar la buti i la cardo per terra, estic fent pols i no m’aguanto dret xD. En pillo una altre i me la foto amb una gana impressionant XDDD. A les 12:30 tornem cap a casa i en Pau que no té remei al matí s’havia portat el banyador jajaja i es fot un xapu a la piscina sin sentido! La pròxima vegada que a una pedalada facis la curta no et deixo banyar que t’has cregut !!!!

A la que surtin els temps oficials i la foto que ens han fet ho afegiré.
Si en Pau em passa la ruta curta tb la pujarem a cicloide i l'afegirem.

Perfil.



Track



Felicitar als Jabali Bikers per la gran organitzaió i traçat organitzat. Només a millorar una mica els avituallaments però sencillament molt bé, no es troben curses com aquestes. Gran treball amics!!

FOTOS













Els dia 27 em volen enganxar per anar a fer la Salenika però no se jo... amb 30km he quedat fet pols, segur q no son 100km tant durs però no se pas si ho podré aguantar... veurem com van els entrenos fins llavors.

Salut !!!

Un diumenge sense son

El dia que ha fet més calor de l'agost a Catalunya se'ns acut a anar a fer una volteta llarga, almenys més llarga de l'habitual però cap problema perquè com hem estat previsors hem quedat per fer la sortida a les 6 del matí !!!

Amb l'excitació encara del festival blaugrana anit ens hem aixecat avui, a les 5 del matí per fer una sortida que ens portaria cap a un lloc fresc, el millor lloc on pots anar a l'Agost, Santa Fe. Ahir ja ho vaig deixat tot apunt, bidó al congelador, barretes a la nevera així doncs ha estat llevar-me i fer-me unes torradetes amb paté, nyaaaaaaam que bones!! Em vesteixo, agafo tot el que vaig preparar fico el llum a la bici (es negre nit i no es veu res), engrasso i arriba l'Esteve, reconeixement i ensumada de la Rows i GOES !!

Comencem la ruta direcció Sant Celoni on pel Pallerola pujarem direcció Campins. Puta mare, encara de nit, sense calor, sense ningú pels carrers, quin gust més gran, oh deu meu val la pena matinar, té recompensa. Un cop a Campins, baixada cap a Gualba i ja comença a clarejar, comencen a aparèixer els primers rajos de llum, impressionant estampa. Ens enfilem cap a riells en direcció Santa Fe. Deu ni do amb la primera ascensió, va pujant cada vegada més, i arriben les rampes del 18% que ens portaran fins a Riells. Un cop a riells fem un pit stop a la Església i abans d'enfilar el GR5 que ens portarà a Santa Fe.

(Les imatges no són d'avui, són d'un altre dia que vaig passar per aquí, avui no hem tirat ni una foto !_! )



Menjo una barreta i relaxo l'esquena que m'està matant, 15 minuts de descans i go!
Agafem el GR5 i el primer q trobem es una cascada força bonica, difícil de veure ens aquests boscos, terreny humit i la calor que ja comença a apretar.



Xino xano anem pujant, corba aquí corba allà, sempre pujant anem fent. L'ascensió a Santa Fe ens suposarà 1200 metres de desnivell acumulat i unes vistes increïbles. Les cames estan força cansades però tan se val, un cop a dalt t'oblides del que t'ha costat pujar i gaudeixes de l'aconseguit i de la baixada que ve !! Un cop a dalt omplim bidons a la font que hi ha i comencem el descens per carretera, un parell de kilòmetres avall veurem el desviament que puja cap al turó i l'agafem, cap a les antenes hi falta gent!!! 3 o 4 rampes em diu l'Esteve ja ho tenim, em motiva, sap q estic cremant les últimes naus xD. L'asfalt s'enganxa però pensava q em mataria més, acabem de pujar i ens parem al mirador a fer un altre petit descans. No pujarem al turó, el track que seguim no hi va amb lo qual, se siente !!! xD

Baixarem tot el que podem per muntanya amb lo qual passem per l'estany d'en Viada i Can Gansana direcció a Can Riera Ciuret, un cop allà, el travessem i baixem per un camí que ens durà fins a la carretera que va de Mosqueroles a La Costa del Montseny. Farem uns metres de descens per carretera i trencarem cap a Can Batista on després de baixar per un camí que es el gl de pedres i demés travessarem el riu La Tordera, l’aigua està molt fresqueta i go a Sant Esteve a buscar el banyador de l'Esteve que se l'havia deixat a les 6 del matí, normal a aquelles hores...

L'agafem i per carril bici cap a Santa Maria de Palautordera on un bany de relax a la piscina ens ha retornat a la vida xD. A les 11 del matí ja estàvem sota aigua amb una bona tralla a les cames però i lo bé que et sents?

Després de 1600 m des desnivell positiu, 3000 calories i 4:30 amb bici ens ho mereixem no??

Track de la ruta



Perfil.


La setmana que ve es casa ma germana i la següent cap a la Cebrianenca goooooo!!!

N'hi ha que estren bicicleta !!!

Ja hem trobat Olzinelles jajaja


Lapierre Tecnic 400 (2010)

Que xula !!!

La rows no perd detall de la nova adquisició...

Felicitats, ara a fotra-li canya !!!

Últim quadrimestre: Pedalades a tutiplé

Aviat passades les vacances entrem a l'últim quatrimestre de l'any i ens hem de posar en forma, ja que aquest està plegat de pedalades i marxes populars. La primera que ens trobem es la que organitza els nostres colegues de Cebrià, els Jabalí bikers.

La pedalada té lloc el proper 5 de setembre i adjunto el cartell i l'enllaç a la web per tal de mirar la informació.

http://lacebrianenca2010.blogspot.com/

En ment hi ha la nostre del Montnegre al novembre, els pedals d'en Serrallonga i alguna que més caurà.

Selènika?

Salut i a entrenar que ens divertiremmmmmmmm.

Pujada nocturna al Turó de l'Home

Ascens al Turó de l'Home

Després d'uns dies de descans merescut per la insuportable calor decidim fer un ascens al turó per preparar-nos per la massaiada del dia 30. Hem de quedar d'hora per evitar el màxim les hores on el sol apreta, no serà fàcil però ho intentarem.
Quedem diumenge a les 7 a la benzinera Octano. Això comporta llevar-me a les 6 i començar el protocol, vestir-me preparar-me els bidions, posar-me crema solar (imprescindible per albins com jo) i el més complicat de tot intentar ingerir algo per no pillar cap pàjara. (Les pàjaras els hi deixo a l'Esteve i a en Pau !!! xDDD) Després de tot això em presento a les 07:05 a la octano i ja hi son tots només falto jo. Avui som quatre, en Pau, en Monrabà, l'Esteve i jo. 07:10 comencem l'ascens.
El sol ja fa acte de presencia però de moment encara no escalfa, pugem cap a la Ermita de Santa Magdalena, Mosqueroles i enfilem cap a Can Riera Ciuret. Al capdamunt fem reagrupament i la foto de rigor. Queda molt però hi ha bones sensacions.



Just abans d'arribar a Can Rirea Ciuret agafem un desvio a la dreta que ens portarà cap a l'Estany de Viada. Abans d'arribar-hi hi ha dues rampes del 15% i 18% amb pedres i roderes que ens posen a prova i ens les petem de basto. Un cop superades continuem per la pista i fem una foto del turó que es continua veient lluny lluny.









Un cop passat l'Estany just abans d'arribar al mirador tornem a fer reagrupament i ens preparem per fer els últims 7km en un asfalt pesat i enganxador. Cadascú al seu ritme va pujant i hi ha força trànsit, gent a peu, amb bici de muntanya i carretera, cotxes, etc. Sembla la rambla tu !! Anem fent i deu ni do, la cosa puja, uns 400 m en 7km. Lo pitjor es que el sol ja apreta molt, i anem força secs d'aigua però posem la resta i amb menys d'hora hora acabem fent aquest últim esforç i es que el garmin ho diu tot. Des de la octano al turó, 1574m de pujada i 26m de baixada.




Un cop a dalt ens fotem un plàtan sense aigua anem molt secs, reposem una mica, fem quatre fotos i baixem.







En Monrabà té una mica de pressa i decideix baixar per carretera, nosaltres baixarem per on hem pujat xino xano. Mentre baixem shshshshshssh, punxasso! L'Esteve perd potència i hem de parar un moment a canviar la càmera.




Sense problemes la canviem i baixem fins al punt de partida on ens dividim i quedem que cadascú mirarà el partit del Barça de la final del Mundial a casa ja que hem quedat força petats. Un cop a casa, hidratació i dutxa fresca, a dinar i Teledeporte amb el Tour a tope, on a la primera etapa de muntanya l’Amstrong diu adeeeeeu.


Perfil de la ruta



Track de la ruta

Ens veiem el dia 30 al turó!
Salut i bones vacances !!!