Pedals den Serrallonga

Feia molt de temps que ho vam decidir, teníem el dia marcat amb groc al calendari, només faltava que arribés, paciència que tot arriba. El dia va arribar i un cop endinsats a les Guilleries i seguint les coordenades del tresor ens vam petar en Serrallonga. La batalla va ser dura, dos dies d’intenses batalles fins i tot nocturnes (en Pau encara porta seqüeles) però no es com comença sinó com acaba. I com va acabar? 4 valents coronats amb el barret i el maillot d’en Serrallonga!

Dia1

Sempre el primer dia es el més llarg i complicat. T’aixeques molt d’hora i t’has de desplaçar al lloc lo qual suposa un desgast extra. Realment no estem lluny, però abans de començar la ruta havíem de passar per l’hotel on farem nit entre etapa i etapa a deixar la bossa així que ho carreguem tot i ens posem en marxa destinació Sant Hilari Sacalm.

Son les 7:20 i havíem quedat a les 7, sempre passa, problemes per un costat o per un altre es va amb retard. 40km enllà arribem i deixem les bosses per que ens les guardin per la nit poder-nos dutxar, canviar i tenir roba de recanvi per l’endemà. Un cop fet ja podem marxar, 40km més i arribarem a Vilanova de Nou, punt de partida i km0 dels Pedals d’en Serrallonga. Un cop havien passat 4 o 5km des que havíem deixat les bosses a l’Hotel en Maes diu :”Merda m’he deixat les botes a Sant Hilari i no puc pedalar xD”, l’Esteve i en Maes tornen enrere mentre en Pau i jo ens aparquem a la cuneta i esmorzem una miqueta, quin fred per aquestes terres oigan. Al cap d’una estona ja tornen a ser aquí i continuem fins que arribem a Vilanova de Sau.

Anem a recepció a apoderar-nos del llibre de ruta, llibre per trobar el tresor, indicacions a seguir i un cop ho tenim tot anem cap al parking a canviar-nos i posar-nos a punt per començar la ruta. Un cop esmorzats, canviats, motxilla a punt, roadbook instal·lats i tot se’n ha fet de nit i comencem la ruta a les 11am (massa tard!!!).

Fa una mica de fred, devem estar a uns 10º però de seguida entrem en calor ja que com tota bona ruta comença planejant per tal que escalfis... por poco!!! Pujadot del mil que fa que passem dels 400m als 1000m en poc més de 7km. Allà ja ens sobre el chubasquero i els guants d’hivern (almenys a mi), anem pujant xino xano ja que la ruta es llarga i tampoc es plan de cremar-se a les primeres de canvi.

El traçat vorejava el pantà de Sau i enllaçava amb el de Susqueda.

A la cima, reagrupament, bebem i pixem i seguim, ara planejarem una mica fins arribar al primer descens del dia, primer i una mica més i últim dels nostre dies i es que el recorregut passava per just on veien una batuda de senglar !!!

Però una batuda normal, no no, una senyora batuda moltíssim caçadors connectats amb micro al llarga del canal que uneix el pantà de Sau amb el de Susqueda. Forces km de baixada trencada amb pedres on havies d’anar alerta de no caure i que no et fotessin un tret al cap. Reconec que allà tenia el cagaió quan de sobte en una corba em veig un tio apuntant-me amb la escopeta pensant-se que érem senglars que anàvem amb bici i baixàvem per pista, sin sentido. Amb mala hòstia ens diu si no hem vist el cartell de la batuda i jo li dic que si que l’hem vist però no som d’aquí i hem de seguir aquesta ruta no sabem cap altre camí, així que continuem i quan marxem deixa anar ... “pues os podeis llevar un tiro fácilmente”. Allà em vaig rallar una mica ... Seguim baixant i un altre aquest més amable, “Pero como os la jugais de esta manera... espera que aviso a los demás ... Cuidado bajan ciclistas”. Aquell es va portar bé, i el que nosaltres anàvem fent era parlar fort, anar dient Ciclistas, paaaaso, amigoooooooo jajaja. Vam intentar fer la baixada junts almenys si algun sonat disparava que escollís un dels quatre, si anava un davant aquell estava sentenciat. De cop i volta veiem que en Pau no segueix... Pau? Paaaaaaaaaaau? En Pau no contesta. Puuuuuuum Sanglar a l’olla o qui sap ... xDDD De sobte d’entre les muntanyes se sent “He caigut!”. Oh no ... el heroe de nuestros aliados ha caido !!! Ha pillat malament un sot, s’ha empuntat i ha fet un looping. Per sort només té un petit trau a la barbeta i està una mica ensangrentat i marejat.

Ala després de curar-ho una mica com podem seguim la ruta, només portem 17km han passat unes 3h i anem molt malament de temps, en ment tenim fer la ruta llarga d’uns 60/70 però aviat veurem que es impossible, al ritme que anem només podrem fer la curta i encara se’ns farà fosc. Un cop acabada la baixada de pedres i sense descans tornem a pujar una mica on a la cima pararem per dinar a Mare de Deu del Coll. Són les dues del migdia i començen a baixar tot terrenys per la pista putejant basto en un d’ells els hi preguntem si la batuda ja ha acabat i ens diuen que si.. Guay !!! Estem salvats !! Ara només queda que no ens atropellin quan baixen perquè por poco respecte algo, ens tenim q apartar de la carretera perquè els senyuritus passin fins i tot en plena pujada ens fan parar. Bueno arribem a dalt i definitivament farem la curta... al ritme que anem ni a les 22h estem a l’hotel i avui juga Barça – Sevilla i s’ha de veure !!!

Amb la panxa plena tot es veu d'una altre manera i amb el primer punt de control segellat també! Un cop ben dinats preguntem al cambrer del bar i ens diu que ja ho tenim això, que ara queden 5km de baixada per pista ample i 10 de pujada fins a la Taberna del Sobirà i que ja tenim el primer dia fet. Fill de puta, encara es deu estar partint la caixa, 5 km de baixada per pista ample diu, uns corriols de la mort !!! Mare de Déu, ens va enredar com micos jajaja.

La baixada arribava al peu d'Osor i pel poble agafaríem un trencant per començar a enfilar-nos cap a la pujada més llarga i dura del dia: La Taverna del Sobirà, 9,3km amb un desnivell mig del 7,3%. Ens endinsem al bosc, menjem una barreta, ens preparem i goes amunt.

Cadascú al seu ritme va pujant com pot i una mica abans de coronar, fem reagrupament per descansar una mica i mirar si tot va bé. Sembla que vol ploure, cauen quatre gotes però no passarà d'aquí. 2km i serem a la Taverna on sellarem el segon punt de control.

Un cop fet l'últim esforç arribem a dalt amb en Maes una mica enrampat i jo amb força fred entrem a dins la Taverna. Realment el lloc es molt curiós, a fora 50.000 gossos i gats i a dins 4 burros i dues cabres, molta mala llet per sellar i a sobre vam descansar i no vam pendre res jjajaja. Quan ens van enchufar vam fotre el camp no sense abans fer una foto d'un quadre tot estrany ....

A la següent foto es veu que el dia ja anava a la baixa, fotia fred i gairebé ja no hi havia claror. El dia cauria en pocs minuts.

Al sortir de la taverna del diable, el temps just per saber cap on tirar i gas a la burra. Queden 10km per arribar a Sant Hilari Sacalm on passarem la nit i ens recuperarem per l'endemà. Sort que èram al punt més alt del recorregut i la baixada era per pista ràpida i ample ja que sent negre nit no es veia gaire i havíem d'arribar com fos. Em vag posar davant perquè duia llum i vam arribar cap a Sant Hilari.

Abans d'entrar a l'Hotel havíem de sellar el tercer control al mateix poble a un bar que es deia "El racó d'en Serrallonga" on un tiu super mega hiper trempat ens va caura tant bé que li vam dir que aniriem a pendre algo i a veure el futbol més tard.

En arribar a l'Hotel, l'Esteve s'havia deixat el paper de la reserva on posava clarament que sense aquell paper la reserva quedava anul·lada al cotxe, yuppi !!! La noia molt trempada i l'avi del 206 no ens van posar cap pega i no vam haver de dormir al ras jaja. Vam portar les bicis a un garatge particular on van passar la nit i nosaltres vam anar a l'habitació. Una dutxa d'aigua bullint per tornar a notar les extremitats i estirada obligatoria a sobre del llit :) A les 9:30 baixem a sopar i a les 22 ja estem a can Serrallonga a fotre'ns uns mojitos oi Maes?

En acabar la primera part del Barça estavem cansats i vam anar a l'habitació, allà vam parlar del que ens esperava l'endemà tot mirant la segona part... Aquest nit canvien l'hora, dormirem una hora més visca !!! Quedem de posar el despertador a les 8 ...

Abans d'anar a dormir va aparèixer en Neo de Matrix però llavors va caure rendit ;)

Dia2

A les 8:30 com un clau estem esmorzant, croisants, torrades, sucs, etc, pastes, uff. Molt bon tiberi per qui te la sort de jalar molt de bon matí que no es el meu cas on em foto una ensaimada i una torrada a palo seco amb un suc de taronja. Falta poc per les 10 i ja estem ultimant detalls per posar fil a l'agulla a la segona i última etapa

Avui la ruta es més suau, no deixa de ser dureta però sempre mirant cap avall, avui hem de baixar més que pujar tot el contrari que ahir. De Sant Hilari posem rumb cap a Espinelves no abans sense mirar el roadbook ja que estem una mica desorientats...

A mig camí, passem per la Vileta! Lloc que pots triar quan fas aquesta ruta per allotjar-te. Realment s'ens sortia de pressupost i tal com va anar l'etapa del dia anterior també se'ns sortia de ritme, ja que no haguéssim arribat ni a tiros jaja. Unes fotos de rigor i go.

Just al sortir de la Vileta, xoooooooof aigua per un tub! Xubasqueros up i continuem per la carretera una estona fins trobar el desviament per la pista que ens portarà per Espinelves, travessar l'Eix i pujar la primera rampa dura del dia. Gairebé 500m en 3/4km, deu ni do, alguna rampa molt dura del 20% on els mortals vam haver de posar peu a terra (l'Esteve no).

Un cop al cim, planejem una mica i arribem a Viladrau.

Viladrau es coneguda per la fira de l'Avet i la Castanya a part del neixament del seu mític Bandoler Joan Sala i Ferrer més conegut amb el seu nick del messenger Serrallonga. Si al 1594 com us penseu que es comunicaven, per telèfon? Al que anàvem... gràcies als avets vam poder recuperar el tresor i vam obtenir la merescuda recompensa!

A Viladrau vam sellar el quart control i primer del dia 2. Concretament al Bar Restaurant Daina, on per 10e per cap ens vam fotre 2 mega entrepants de pa de pagés, veure i cafè. (Un dels entrepants era per emportar!!) . Estava a petar de gent, es nota que era diumenge i a més al migdia.

Això va ser a les 12 aprox i va fer un esmorzar-dinar. Vam descansar una estona i cap a fer corriols/trialeres/barrancs!! xDD Vam entrar al bar plovent i vam sortir amb la solana, sin sentido tu. La temperatura super agradable, suposo que rondaria als 15º. Perquè el Garmin 705 no té sensor de temperatura?

Les hores van passant i la gana comença a fer acte de presencia. Havíem començat el dia a molt bon ritme però anàvem a pitjor, havíem baixat molt el promig i com el dia anterior o ens espavilàvem o tornaríem fosc. Mentres esperem en Pau ens fem unes fotos perquè no vam portar les cartes! Això que el tio ho va apuntar a la llista!

Cada vegada queda menys per arribar a Vilanova, deuen quedar uns 10km però a algú les forces li flaquejen, té gana i ja no tira!!! Pau apreta, mira vaques !!! Jo veig un xuleton a la brasa jajaja

Amb més pena que glòria vam arribar a Vilanova de Sau a sellar l'últim control en ruta i vam parar a fotre'ns el dinar que portàvem des de Viladrau. Vam pendre unes cocacoles i ens vam cardar un parell de gelats per animar la festa. Encara era clar i vam treure el llibre del tresor que havíem abandonat una mica ... Ens disposem a contestar les preguntes i ....

Acollonen eh? Doncs s'ens va fer de nit !!! jajaja.

Sort que estava tot planejat i l'ultim punt de control del camping estava a 5km que obviament vam fer totalment de fosc. En arribar una dutxa al camping d'aigua freda, si freda, amb el fred que fotia i les dutxes tenien truc !!! Perquè sortis l'aigua calenta havies d'obrir l'aixeta de l'aigua calenta de les piques i llavors a la dutxa sortia bé. Doncs com que no ho sabiem aigua freda, collonut i òpitm per pillar un refredat xddd.

Un cop nets vam anar a veure en serrallonga (tio que hi havia a recepció que ja vam batejar) i ens va donar la nostre merescuda recompensa !!! El maillot per ser finishers i el barret per haver trobat el tresor del cosí segon d'en Sanz!

Resum etapes

Dia 1 --> 55km - 8h 44' - 6.2km/h - 1900m de pujada i 1600 de baixada.

Dia 2 --> 60km - 8h 38' - 6.9km/h - 1302m de pujada i 1700 de baixada.

Perfil

Track de la Pedals den Serrallonga

Ara no tenim cap objectiu a l'horitzó més que recuperar l'essencia de les sortides setmanals amb la colla pessigolla. Començarem el dia 25. Estigueu atents!

Salut !!!

En busca del tresor perdut...

El proper dia 30 i 31 d'Octubre intentarem recuperar un dels tresors més buen guardats de la nostre terra. El bandoler Serrallonga l'amaga en una cova refugiada a la muntanya, per fer-ho ens tindrem que endinsar a les Guilleries i recorre els més de 100km i 3000m de desnivell que formen les dues etaptes. Ho aconseguirem?

Tots els valents que ens vulguin acompanyar a la nostre aventura hi estan convidats !!!



http://www.pedalsdenserrallonga.com/

Selènika 2010

El 26 de setembre es una data que feia dies que tenia marcada al calendari. Es celebrava la 22ª edició de la tradicional marxa de resistència de Navarcles: La Selenika.

Havíem parlat d’anar-hi, estava engrescat però no tenia clar que podria aguantar, nosaltres estem acostumats a fer rutes curtes de 30 a 40km cada sortida i ja està. Aquesta es de 110km i de 2700 m de desnivell acumulat. Al final vam decidir apuntar-nos amb una condició: es la nostra primera edició i hem d’acabar-la “xino xano” ja arribarem, anirem tancant els controls però l’acabarem, tota la cursa anirem junts i així ho vam fer.

La setmana passada ens vam apuntar els 4 predisposats a fer-la: l’Esteve, en Monrabà, en Tito i jo. El diumenge abans de la selènika vam anar a fer la Creu de Canet (50km) i durant la setmana només vam entrenar un dia, el fatídic 22 de setembre, això si vam pujar al turó (65km). Cada any hi pujarem. Els dies següents anar analitzant el perfil i anar-nos a conscienciar per el gran dia!

Dissabte 25 em llevo i netejo la bici a tope, la deixo a punt, impecable i en Monrabà ve a casa amb la furgo de Salicru per carregar-la, es la primera de les 4 que viatjaran l’endemà cap a Navarcles. Un cop recollida quedem per demà a les 5:45 a l’entrada de l’autopista i em començo a preparar la bossa. El temps no estava del tot clar, plourà? Farà sol? Farà fred? Que necessito per aguantar 110km?. M’ho poso tot ordenadet sobre el llit perquè no em deixi res i ho vaig ficant a la bossa.



A les 9 del vespres ja dormia, ni el Barça vaig veure que ja es dir xD. A les 3 del matí ja no podia dormir, entre els nervis i tot ja no volia dormir més així que em vaig llevar, em vaig vestir i em vaig esperar fins les 5:30 al facebook, mirant els gols del barça que havia guanyat i escoltant la repetició del Tu diràs a Rac1. xDDD.

A les 5:30 vaig a buscar l’Esteve i anem cap a l’autopista, som els primers però de seguida ja arriba la gent, en Monrabà i en Tito, en Trekman dels Cabres del Montnegre, En Rally i algú més que no conec. Trenecito fins a Navarcles
Son les 6 i mentre esperem que arribin tots per l’autopista entren cotxes que venen de festa amb una merda a sobre impressionant i mirant-nos com si fóssim raros !! Pues perquè no t’has vist la cara nanu!! Bé de seguida comencem a tirar, i al entrar a Sabadell aiguat, toma ya! Aviat el cel s’obre i sembla que no plourà, més val així...

A les 7 arribem a Navarcles i els polis mig adormits ens indiquen al parking o deixar el cotxe, deu ni do la currua de cotxes i la caravana que ja hi ha. La gent va d’hora !!! Aparquem, traiem les bicis i ens disposem a vestir,ja no tornarem al cotxe fins acabar la prova, ens ho hem d’endur tot al pavelló per recollir el dorsal i anar cap a la sortida. Quin puto fred que fotia !!!!







Tot i el fred del moment decideixo mirar el cel i fer cas al minimolina i sortir amb pantalons i maillot curt, això si els manguitos tardaré a treure-me’ls. M’ho preparo tot i després d’uns minuts una mica caòtics de perdre les claus, el paper de la inscripció i altre vegada les claus decideixo tancar el cotxe i fotre el camp del maleït parking xDDDD

Anem a buscar el dorsal al pavelló i no anàvem molts sobrats de temps just abans d’anar cap a la sortida em fan una foto a cara de perro i surto amb aquesta cara de pollet mullat, quin fred !!!!!



On es l’Esteve? No hi es. ESTEVE !!! ESTEVE !!! I no ens apareix amb un cafè amb llet i 2 pastotas? Jajaja quina gana de bon matí oigan!! Ara si anem a buscar posició per no sortir molt enrere però sort, som 1300 i no serem pas dels capdavanters.
L’Esteve veureu que a les fotos només surt a la sortida i a l’arribada i es que per seguir el seu ritme em fa falta menjar molts pizzotes xDD. Els 3 que vam anar de bracet lligats per una corda imaginària vam ser en Monrabà, en Tito i jo.





8:04 - Traca de sortida i gogogogogogo, ruta turística pel poble i el termòmetre de la farmàcia marca 8.5ºC grgrgrg. M’entre fred només de recordar-ho. Encara no havíem recorregut ni 1km i gent a la vora amb la cadena partida, sin sentido. A mi em dona un infart, però lo bo es que no era un cas puntual, no no, en els primers 2/3km almenys hi havia 3 pavos amb la cadena que se la podia posar de collaret. Bueno deixem la carretera asfaltada i comencem a pillar el primer sender i com no podia ser d’altra manera embussada al canto. Primera pujada i ale parats i a fer-la a peu. Mentre estem parats un ciclista al mes pur estil però si sa tiraoo!! Es fot marge avall jajaja quina partida de caixa. Fem la pujadeta a peu i perquè estàvem allà parats? Perquè hi havia una bassa gran i la gent passava pel costat per no embrutir-se !!! Sin sentido, que somos colegialas? Allà perdem l’Esteve, deu !!!!! Nosaltres a la nostre, pim pam pim pam, pixades venen, pixades van. Que un te pixera? Intermitent i parem els 3. Cap problema seguim. Deuria ser el km 20, corba a la esquerra i HOLA???? Primer avituallament? (pensem) Que es tota aquesta gent?? Una manifestació?? Jajaja tol sendero loco!! Allà ens ho prenem amb molta calma, mengem una barreta i a fer cua. Hem tingut temps de fer-nos fotos i tot.





Un cop hem perdut força temps seguim la marxa pel sender que era més o menys ciclable, seguim vorejant un riu i enfilem la primera rampa dura del dia. Un 20% en asfalt posen a prova les cames, good. Seguim. Tornem a agafar una mica de pista i arribem al segon embús del dia, trialera de baixada, mica en mica (a peu como no) la fem i al arribar a baix segon pit stop per fer un riu. Mentres en tito es treu la manguera un angel en forma de noia rossa amb cua i una Trek ens adelanta, Tito espavila !!! Es una bona roda a seguir !!! jajaja. Gaaaaaaaaaaasssssss, pujem darrera seu piano piano i arribem al primer avituallament.

Estem a Moia 3 hores a fer els primers 35km. Velocitat mitjana 11.7 km/h. (on time)
Aquí em trec els manguitos, la calor comença a apretar.



Després de catar les delícies del avituallament, buidem la bufeta i re emprenem la marxa. Ara ve per mi el tram més dur, gairebé tot es pujada fins a Collsuspina on trobarem el segon avituallament i continuarem pujant. Aquest tram es força divertit perquè t’escapes una mica de la pista i vas més per senders, corriols i trialeres. Les trialers de pujada per mi son impossibles les faig a peu, els corriols good i de cop i volta cartell: “Foto selènika 100m”.
Separació entre els companys, em poso guapo i flash!



El corriol segueix i davant meu tinc un ciclista que sembla un marroquí amb turbant amb una mena de braga blanca lligada al cap que li voleia 3 pams. Aquest a la baixada del corriol el vaig per adelantar, es para al mig i ja em veus a mi que no tinc temps de descalar i abraço unes pedres, no ha estat res. Acabem de baixar el sender, pugem la trialera i arribem a un restaurant on no està previst parar. Es com una mana de parca natural amb cabanyes d’indios on jo me’n se més d’un que li hagués clavat la flexa a alguna india jajaja



Passat aquest tros (per mi el millor del traçat) arribem al segon avituallament on algú feia 43 anys, felicitats !! XDD Allà tb en fotem fins al cul de pastissets, fruits secs, sucs i cocacola, com no tb algun plàtan i taronja. Descansem una mica, tirem quatre fotos i go.
Km60. 1h 57’ minuts per fer els 20.09 km del tram del 1r al 2n avituallament a 10.3km/h.





Ara bé el terror de barrens. Just a la sortida del segon avituallament pillem un desgraciat (ho sento, no tens altre nom) que va amb un/varios picarol/picarols a sota el sillin i tot el rato quiticlin quiticlin, a mitja pujada quiticlin quiticlin, a la baixada sembla que el deixem enrere però no... al cap d’un moment quiticlin quiticlin. ARG !!! No l’embestís una vaca de les moltes que hi ha durant el traçat !!! Allà patint per pujar i el sorollet dels collons, no veu que molesta? xDD Bé, ara fins al tercer avituallament hi ha 15km, amb més baixada que pujada; bieeeen, podrem descansar una mica. Pues va a ser que no !!!

Baixada rapida per una pista plena de pedres i en el millor dels casos una gravilla molt perillosa (se d’algun que va haver d’anar a l’hospital) ANIMO RAFA !!! Baixades trencacames on no podies descansar perquè havies d’anar frenant i estar molt a l’aguait de no cardar-te un bon lletot. I després repechon del terror i així fins arribar al km70 i 3r avituallament. Aquest es va fer molt curt.
KM75 – 14.29km 1h 18m i 11.0 km/h






El tercer avituallament estava ficat al mig del poble de L’Estany i per sortir calia fer una pujada moooolt maca, desnivell +10% d’asfalt just després de descansar les cames i tornar-t’hi a posar en fred no es el millor però que hi farem? P’alante no? Jajaja

Ara si baixem cap avall, amb un mal a les mans i les cervicals força considerable després de les putes pedres i les baixades que hi havia, sembla mentida però estava desitjant que hi hagues una pujada per descansar les mans, prefereixo pujar que baixar !!!
No se com la Noe amb la niner ss sense suspensió pot aguantar, vaya makina, felicitats, estàs feta una crack. Llàstima que no coincidissim a la cursa, he de menjar mes espinacs, o beure més cervesa, ki sap jajaja.



Amb tant baixada de seguida ens plantem al km90 i últim avituallament situat a Caders.
Aquest avituallament mengem una mica i ens conscienciem de que portem 7h i pico i que falta poc, ho aconseguirem però encara falta una mica. Bebem una mica de suc de fruita una mica d’avellanes, tornem a veure suc de fruita (vaya escotazo la que posa el suc de fruita, jajajaja). Al loro !! Ens avisen que queda una subida muy dura de 2km y ya luego es todo bajada yuppi !!! Pues va anem!



Anem a arrencar i pssssssss roda del darrera punxada, argh! Segur que a la baixada he punxat i ara que he estat parat s’ha perdut tot l’aire, pues res a canviar la càmera. Reparem aquest petit entrebanc i continuem per una baixadeta ràpida d’1km i de sobte veiem el cartell que posa <<- SELENIKA i patapam rampot del 20%. Enllacem durant més d’un km entre rampes del 20% i del 15% fins que afluixa i comença el descens, ara gairebé tot es baixada, queden 15km “rapids” (o això pensem). MEC error. Els últims km estaven reservats a uns corriols i trialeres que si quan vas fresc amb prou feines pots fer quan portes casi 100km a sobre l’únic que pots fer es prendre mal amb lo qual, acabarem la pedalada bé i ho fem a peu. Els últims km fins a arribar a Navarcles la bici ja no anava fina amb tanta pols, els canvis fallaven més que una escopeta de fira, pujaves pinyó i ell el baixava, baixaves plat i es treia la cadena en fi. Última pista i arribem a Navarcles amb 9hores sobre la bici i + de 100km a les cames però això si, sortida de germanó de la colla tabalta jajaja. Que no es perdi el bon humor! Al arribar al pavelló ens esperava l’Esteve que feia + de 2 hores que s’esperava jaja, ell ja havia dinat i tot però no s’havia pogut dutxar perquè les claus del cotxe les tenia jo, se siente !!! xD Un cop vam arribar vam anar a deixar la bici al cotxe, vam dinar tranquil•lament ens vam anar a dutxar i ens en vam anar més contents que uns gínjols per haver acabat la nostra primera selènika i espero que no sigui la última.


Report del Garmin (cada avituallament es una lap, per poder veure els parcials que havíem estudiat previament abans de fer la cursa).


Report total




Enllaç de la classificació.

Diploma acreditatiu !!



Track gps cicloide

A reveure Selèniks!!




Ara a disfrutar d’una setmana de vacances a Tenerife amb la meva mitja taronja.
Ens ho mereixem !!!!

Salut !!!!!

Pre - Selenika: Bones Sensacions !!

Sortida per preparar la selènika del proper cap de setmana. Normalment fem sortides de 30km i volíem rodar una mica més a veure com responien les cames al fer 50km a ritme Biodiesel ja que la cursa es de 110km i allò serà una massaiada. Hem sortit a les 7:30 i al passar per l’Altrium hem saludat als cabres del montnegre que anaven a fer una sortida per la torre del foc (si no vaig errat). Nosaltres hem agafat per Can Draper i amunt. La nostres direcció era cap a Canet, precisament a la Creu de Canet on seguint un track de gps ens hi hem plantat amb unes 2 horetes. Xino xano però sense parar massa, les cames molt bé no pesaven i tenia bones sensacions (es nota quan descanses un parell de dies). Això que no estàvem fins, dels 3 que hem sortit avui no en fèiem un. En Monrabà amb els xarops i el seu refredat, en Tito amb la son d’haver dormit 4 horetes i jo amb un fort rebombori a l’estómac.
Un cop a la Creu de Canet hi havia tal vistes que hem decidit immortalitzar-ne alguna. Teníem un problema, només portàvem el mòbil i si volíem sortir tots no vegis primer per aguantar el mòbil dret i després per engegar el temporitzador, tot una odissea. Després de varius fail attemps, al final ha sortit prou bé.









Quan acabàvem la sessió de fotos, apareix un avi per allà i li demanem si ens pot fer una foto (almenys alguna que surti bé pensem) i el resultat es digne d'estudi jajajajaja. Sin sentido.



Marxant de Canet hem baixat fins arenys i pujat per Lourdes i Collsacreu per la Creu de Rupit, Vallgorguina, la hípica i cap a Olzinelles. En total uns 50km amb uns 1200m de desnivell. Aproximadament el 50% del que toca fer el proper diumenge. Això si, molt bones sensacions.

Perfil de la ruta.


QUEDEN 7 DIES!

La suerte esta echada!!!

La Cebrianenca 2010

Dissabte vam quedar amb en Pau per carregar les bicis, estrenava la Thule i no volia deixar-ho per l’última dia, volia evitar qualsevol contratemps. Realment quin gran invent, molt fàcil i segur de transportar, de totes maneres el que falla sense dubte es el cotxe ... massa baix i toco a terra fins i tot a les bandes sonores que posen per no córrer... en fi, tothom ha passat una època macarra no? xDD
Quedem a les 7 a casa per marxar cap a Sant Cebrià, realment des de Palau no hi ha molt però el fet de no saber exactament on és i sobretot no tenir l’inscripció feta doncs sempre val més prendre-s’ho amb calma. Havíem quedat a les El cabres del Montnegre al Ferrer però com que anàvem una mica tard hem decidit anar directe.





Una mica abans de les 8 arribem al camp de futbol on es donarà lloc la sortida, arribem perfecte, no hi ha massa pitote i quan anem a fer la inscripció, en pau agafa els 5€ (no porta res més) i jo vaig a la maleta, aquí no hi ha cartera, aquí tampoc, “ai Pau que m’he deixat la cartera” (dic amb un tó irònic, no m’ho crec ni jo, saps?), la busco una mica més i tampoc. Em començo a posar nerviós i la puta cartera no apareix per enlloc, no hi ha res més per mirar. SIN SENTIDO !!!! Me l’he deixat a casa i això que al matí hi he posat 10€ pel que pugui ser, no sense !! Per sort en Pau a part de portar 5€ porta la targeta de crèdit la qual cosa vol dir que ja podem anar cagant llets al mig del poble i preguntar per una caixa. Així ho fem, mare de deu, el que no em passi a mi jajajaja. Anant cap a la caixa ens paren uns cotxes i ens pregunten per la cursa i els hi indico que s’han passat, enrere i al semàfor a la dreta. Eren els Cabres!!! Ells no saben qui soc i millor perquè pensaran vaja inútil jajaja. Un cop feta la patejada interessant arribem a la caixa i traiem pasta per pagar la inscripció i tornem enrere. Ens passem per la taula pillem el dorsal i sorpresa Els Cabres !! Ens presentem ja que ens coneixem del blog i d’alguna pedalada però no amb tots.

Foto de rigor.


Son les 8:20 i la sortida es a les 9 amb lo qual anem cap al cotxe a vestir-nos, pillar la bici, el casc i tot els artilugis per evitar qualsevol contratemps. En Pau torna a esmorzar, es veu que amb els espaguettis que s’ha fet al matí no n’ha tingut prou, la mare que el va parir, sin sentido xDDD i jo amb la panxa buida! Intento jalar algo però faig fail com de costum, tocarà anar amb les reserves.






Abans de marxar miro si ho tinc tot, i no, em falten les ulleres, hòstia que me les he deixat, “ah no, les he posat a la butxaca petita de la motxilla penso” obro la cremallera i no em surt la cartera? Jajaja sin sentido, en algú em volia matar oi Pau?
Un cop a la sortida, fem la foto de rigor i a les 8:45 es tanquen les incripcions. Un total de 400 participants, no està mal. A les 9 puntualment, es donen les directrius de la cursa i som-hi! Comencem que això el vol tothom.



Sant Cebrià com tots els pobles costers de pla en té més ben poc i per tant es preveu un rompepiernas constant i de seguida ho comprovem. No portàvem ni un km, ni temps a escalfar i pujadaaaaaaa però quan parlo de pujada parlo d’un desnivell del 15% +o- amb lo qual això es una sortida sense estirar comporta que la gent de menys nivell que portes a davant fa molt tap i provoca caigudes/baixades de la bici i l’emprenyament dels riders. No ho dic per mi però algú per darrera ja renegava. Calma que acabem de començar però la gent sembla en Contador. Amb paciència anem pujant i cadascú es va situant al seu lloc, es el que té la pujada.
Pots escollir entre fer una ruta curta de 17km i 600m de desnivell o la llarga d’uns 32k i uns 1300m de desnivell. Conec a força gent que estava inscrit a la llarga i finalment ha fet la curta perquè el desviament estava posat en un lloc on deu ni do el que ja havíem pujat i el desvio de la curta baixava i el de la llarga hi havia una pujada de por xDDD. Jo tenia previst fer la llarga i així ho he fet, sense dubtar, enfila que t’enfilaràs. A la primera pujada passo sense adonar-me a en Paco d’Els Cabres i llavors mentre continuem pujant sento Jordiii, primer no em giro però no hi ha massa gent al voltant amb lo qual potser si que es a mi. Em giro i a la que es posa a la meva alçada anem plegats. En aquestes curses normalment la gran majoria de traçat vas sol amb lo qual tenir algú del teu nivell s’agraeix perquè els km’s es fan més amens. Semblava que sí, anàvem força bé amb lo qual era una gran alegria. La seva colla també s’ha dividit, en portem 2 davant i uns quants darrera que més tard ens adonarem que juntament amb en Pau han fet la curta. (Això es perquè el desvio està a mal lloc, que t’ho dic jo xDDD).
Amb en Paco anem fent, pujadetes i baixadetes, de pla ben poc però bueno tinc bones sensacions. Tot i haver fet ahir altres 30km per la pista del Montnegre, estic responent força bé i estic content. Arribem al primer avituallament i pregunto si parem o continuem, parem. Ens fotem un got d’aigua i un tros de taronja i continuem. Critica constructiva!!! Els avituallaments una mica escarransits! Crec que faltava algo més de sòlit i líquid després de tant esforç va millor cocacola que aigua (que d’això en portes al bidó). Després d’un minutet d’avituallament continuem per una baixada tècnica o més tard ens enterem que algú ha pres mal, s’ha fotut de cap i ha anat a l’hospital (espero que estiguis bé company!).
Cap al km15 un noi ens indica que recte tot i que veiem gent que fa la llarga i ens venen de cara, diguem que anem a fer una volta, ens en tenen alguna de preparada. 5km de volta amb unes pujades que “paqué” per arribar a una trialera que deu ni do, jo que no soc gaire amant d’aquestes baixades no ho tenia gaire clar. El corriol/trialera estava molt guapo, molt estret, gairebé ni la roda passava, l’havies de clavar a la rodera i a vegades els pedals els enganxaves amb les arrels, i ostia al ombros amb els arbres mare de deu, que s’acabi ja xDD. Al final he baixat força bé pel meu nivell... jajaja quan tornàvem ens trobem ciclistes de cara, de totes maneres ara son ells els que els hi queda tot allò jiji. Cap al km24 altre pujadeta interessant de desnivell 15-20, em vaig quedant una mica enrere però em foto una barreta ja que a l’estómac no hi duc res ja, d’aigua ben sec i la barreta sola no baixa tot i que ho intento. Arribem al capdamunt de la pujada i ohh que bé, el segon avituallament !!! Tot i que repeteixo el que he dit anteriorment, amb un tros de llimona i aigua no anem enlloc, els avituallament estaven estratègicament molt ben situats i aquí ho pogut omplir el bidó. Amb en Paco ens dopem, ens fotem un powergel per tal d’afrontar els últims 10km amb alegria jajaja. Ànims ens queda poc, una baixada llarga amb força desnivell i llavors una pujada tècnica i altre cop baixada cap al camp de futbol.
Fem la baixada sense problemes i ens enfilem cap a la pujada tècnica, deu ni do. Uns corriols estrets, ben cuidats això si però que encadenàvem pujades del 24 i 28%. No ho pujava ni cristo, batidora i amunt, troços a peu troços batidora. Si algú se l’ha fet sencera olé sus webos però jo després dels 1000m de desnivell i els casi 28km ja no podia més. Així que emputxem la bici i anem pujant! A la que podem tornem a enfilar i arribem a dalt ara ja sí només queda baixar. La baixada es per un lloc que no sabria definir, com una mena de camps i deixalleries tot pel mig, el camí no es veia massa, fins que arribem a l’asfalt i alegria, tornem a ser a Sant Cebrià, la policia ens deixa passar i planajem una mica fins arribar a una baixada on hi ha el fotògraf. Fem posse i avall jajaja, a saber amb la cara que sortim amb aquell patiment que dúiem a sobre. Mini pujadeta i ja som al camp de futbol. Total 2h 52’ casi 32km i + de 1200m de desnivell.
Allà ens trobem amb la resta de Cabres que han fet la curta i en Pau que fa 1h que s’espera i ja té la buti als peus xD. Pues jo entrego el dorsal, em donen una camiseta tècnica força xula tot i que a jutjar per la samarreta sembla que la marxa hagi estat a peu i no amb bici xD.
Vaig a buscar la buti i la cardo per terra, estic fent pols i no m’aguanto dret xD. En pillo una altre i me la foto amb una gana impressionant XDDD. A les 12:30 tornem cap a casa i en Pau que no té remei al matí s’havia portat el banyador jajaja i es fot un xapu a la piscina sin sentido! La pròxima vegada que a una pedalada facis la curta no et deixo banyar que t’has cregut !!!!

A la que surtin els temps oficials i la foto que ens han fet ho afegiré.
Si en Pau em passa la ruta curta tb la pujarem a cicloide i l'afegirem.

Perfil.



Track



Felicitar als Jabali Bikers per la gran organitzaió i traçat organitzat. Només a millorar una mica els avituallaments però sencillament molt bé, no es troben curses com aquestes. Gran treball amics!!

FOTOS













Els dia 27 em volen enganxar per anar a fer la Salenika però no se jo... amb 30km he quedat fet pols, segur q no son 100km tant durs però no se pas si ho podré aguantar... veurem com van els entrenos fins llavors.

Salut !!!